ELECCIONS BASQUES

Otegi fa un pas enrere perquè EH Bildu faci un pas endavant

Maddalen Iriarte, portaveu al Parlament basc, serà la candidata per trencar amb el passat

Arnaldo Otegi continua sent el referent de l’esquerra independentista basca. Ho era abans d’entrar l’última vegada a la presó, l’octubre del 2011; ho va continuar sent després de sortir de la presó de Logronyo el març del 2016; i ho continua sent ara, encapçalant una coalició més àmplia i més plural del que en el seu dia va ser l’esquerra abertzale. La pregunta, per tant, és: per què no és el candidat a lehendakari d’EH Bildu? La resposta fa un any podria haver sigut la següent: perquè està inhabilitat fins al 2021. Avui la resposta és una altra: qüestió d’estratègia política. El nou camí emprès pel sobiranisme d’esquerres també passa perquè Otegi no sigui el candidat. I ell ho sap i ho assumeix. Un pas enrere, perquè EH Bildu faci un pas electoral endavant.

Quan va presentar fa un parell de setmanes la candidata a la lehendakaritza per la coalició, Maddalen Iriarte, ho va expressar de manera diàfana: “Encara que no estigués inhabilitat, no hauria sigut el candidat”. Podia haver explotat les contradiccions que probablement hauria causat a la resta de candidats el fet que el Tribunal Suprem faci quinze mesos que delibera sobre si li aixeca o no la inhabilitació, després que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) sentenciés que no va tenir un judici just. No ha apel·lat a aquest victimisme, perquè volia llançar el missatge que la decisió era política.

Alternativa de govern

La direcció d’EH Bildu sap que els nous temps requereixen canvis, no en els objectius, però sí en l’estratègia per arribar-hi. El seu creixement en vots a les últimes eleccions generals, forals i municipals obeeix al fet que, a més de parlar de presos i d’independència, sobretot ha parlat de sanitat, cultura, igualtat, transició energètica, educació, canvi climàtic... i de generar noves majories polítiques alternatives al PNB. La seva abstenció ha sigut determinant perquè hi hagi un govern de coalició a Espanya i perquè Navarra o Irun tinguin pressupostos. Si aspira a convertir-se en l’alternativa electoral de la gent d’esquerres, sobiranista i progressista d’Euskal Herria, el camí serà sempre difícil, però menys si Otegi no és el cap de cartell electoral.

El 2011, una nounada coalició d’esquerra sobiranista després de la il·legalització de l’esquerra abertzale -que després es diria EH Bildu- es va enfrontar directament al PNB, amb Laura Mintegi al capdavant, i va perdre malgrat quedar a prop dels jeltzales. Ara la idea no passa per enfrontar-s’hi, sinó per construir una alternativa de majories progressistes suficients per poder desbancar el PNB. Mentre a l’esquerra independentista no aparegui una Mary Lou McDonald (actual líder del Sinn Féin), els termes de confrontació continuen sent aquests.

La no presència d’Otegi també trastoca la campanya que el PNB i el lehendakari Urkullu havien previst per frenar el sobiranisme d’esquerres. Una estratègia que passava per retrocedir vint anys i transmutar EH Bildu a Batasuna. Ficar la coalició en una roda i, com si d’un hàmster es tractés, impedir que sortís del bucle del passat: són els de les pancartes, destrueixen tot el que toquen, el seu maximalisme els fa ser incapaços d’arribar a acords i de gestionar, el seu suport polític al terrorisme fa que encara no hagin reconegut que “matar estava malament”...

Cap de llista sense rèmores

Aquesta roda, segurament, els hauria funcionat amb Otegi. Amb Iriarte és més difícil. La periodista no té cap motxilla que pugui justificar una campanya nominal en contra seu. El seu passat en política té quatre anys i va començar al Parlament basc, on ha sigut la portaveu del grup d’EH Bildu. Això ho posa més difícil als jeltzales, menys còmode. Hauran de parlar de present i de futur.

Quin serà ara el paper d’Otegi? En campanya, el que sempre ha fet: participar en l’estratègia, fer costat a Iriarte i ser protagonista als mítings, perquè la seva capacitat d’atraure les bases és inqüestionable. I més enllà del 5 d’abril? En paraules d’Iriarte, la seva tasca serà avançar en una estratègia de coordinació de les forces sobiranistes de l’Estat que possibiliti una unitat d’acció per activar, amb el vent de cua del pacte que ha portat Sánchez a la Moncloa, una “confederació d’estats independents”. Això a Espanya. A Euskal Herria, Otegi emprendrà un repte que ha sigut el motor de la seva vida política: treballar per crear l’estat basc. I per això s’ha proposat consolidar l’esquerra independentista dins i fora de les institucions.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF