Noves eleccions, els mateixos problemes

Les Balears afronten la convocatòria electoral en una situació d’incertesa econòmica, sense solucionar els problemes de desigualtat social i sense influir a l’Estat

Després de mesos de paràlisi institucional a Madrid, són molts els fronts amb l’Estat que continuen oberts a les Illes Balears. De res no ha servit que el president del govern espanyol hagi estat del mateix color polític que la cap de l’Executiu a les Illes. Han estat setmanes durant les quals els ciutadans illencs han hagut de sentir en reiterades ocasions tot el que no es podia fer perquè hi havia un govern en funcions. Això sí, a mesura que s’han acostat les eleccions, la provisionalitat no ha estat tan determinant. Basta posar com a exemple les bestretes del finançament autonòmic: Montero assegurà, amb un informe jurídic a la mà, que un govern en funcions no les podia pagar... fins que es va trobar la fórmula legal per fer-ho només un mes abans de les eleccions generals.

Però els problemes de finançament van molt més enllà de les bestretes: les Balears reclamen des de fa molt de temps la reforma del sistema i tenen pendent que es desenvolupi la part fiscal del REB. “El problema té una mala solució, perquè no és una qüestió bilateral”, comenta el sociòleg Antoni Tarabini. “Les Balears tenen dret a reclamar perquè aporten molt més del que reben, i a això cal afegir-hi les característiques pròpies de ser un territori insular”, afegeix. Pel que fa al REB, “una cosa és el sobrecost del fet insular i una altra és el tema fiscal”, diu Tarabini, qui recorda que el règim especial “no pot cobrir el dèficit de finançament, sinó que ha de ser complementari”.

De fet, l’arribada de recursos des de l’Estat serà la clau perquè les Balears solucionin o no greus problemes estructurals que arrosseguen des de fa temps, com el de les depuradores d’aigua. “Moltes infraestructures són un desastre des de fa anys”, continua Tarabini. “Cal pensar que, pel que fa a la depuradora de Palma, parlam d’una xifra que ronda els 100 milions d’euros”.

180 milions d’euros per a recursos hídrics en joc

Segons el professor de Filosofia Moral de la UIB, Bernat Riutort, la manca de finançament i d’inversions estatals no millorarà. “No hi ha una disposició a modificar la situació. Això és permanent”. El diagnòstic de Tarabini és coincident: “A Madrid pensen que som rics i no són conscients de la desigualtat social que patim. A més, hi ha temes de justícia que van més enllà de rics i pobres”. Però la percepció a l’Estat no és la mateixa en moltes ocasions. Basta recordar com va posar en dubte el ministre de Foment, José Luis Ábalos, el descompte aeri i marítim del 75% per a residents, deixant veure que s’aprofitaven d’aquest avantatge ciutadans d’un alt nivell de renda.

La desigualtat social porta la marca que caracteritza el mercat laboral illenc: la precarietat. “El primer que farà el PSOE serà derogar la reforma laboral de Rajoy per recuperar els drets dels treballadors”, va dir Sánchez quan accedí a la secretaria general del PSOE. Però sembla que no serà així. “Derogarem els aspectes més lesius de la reforma laboral”, va dir el mateix Sánchez el 30 d’octubre a la plaça de Sant Jeroni de Palma, sense aclarir en cap moment quins són aquests aspectes que considera més perjudicials.

Els col·lectius socials lamenten l’ocasió perduda

A més, la situació es veurà agreujada pel context de decreixement econòmic, amb Alemanya en recessió tècnica, i el Brexit. “Les conseqüències seran a tot Espanya, no només a les Balears. Però les reaccions aquí són immediates, perquè l’economia illenca està molt més integrada dins el mercat europeu pel turisme”, diu Riutort.

L’estabilitat política autonòmica dependrà molt dels resultats de les eleccions estatals i dels pactes que es puguin assolir. Francina Armengol ha aconseguit el que ha estat incapaç d’assolir Pedro Sánchez: un govern de coalició, no només amb Podem, sinó també amb MÉS. Però les relacions entre el PSOE i el partit morat estan absolutament tallades a escala estatal, i a això s’hi ha d’afegir la pressió dels partits de la dreta perquè Armengol trenqui amb MÉS pel seu sobiranisme.

“La reedició del Pacte va ser molt important, perquè la legislatura anterior es varen iniciar i fer coses. Però a hores d’ara hi ha una gran paràlisi per la situació estatal”, comenta Riutort. Un govern progressista o un acord entre PP i PSOE poden marcar una diferència abismal en el futur de l’Executiu balear, que va encetar aquesta legislatura amb la idea de consolidar les polítiques que es varen començar l’anterior. Però l’executiu de Pedro Sánchez no ha provocat només paràlisi, sinó que ha pressionat per fer recular algunes de les lleis més ambicioses del Govern balear, com la de residus i canvi climàtic. Madrid ha fet marxa enrere durant l’octubre en ambdós casos, i cap de les normatives acabarà en el Tribunal Constitucional. “Sánchez i els seus assessors no veuen algunes coses clares, però no són beneits i són conscients del pes econòmic de les Balears. Així que cedeixen en algunes coses perquè estiguem contents”, assenyala Antoni Tarabini.

Malgrat que el PSOE ha fet bandera en diverses ocasions del federalisme, de moment “no ha estat capaç de sortir del marc recentralitzador de la dreta”, assenyala Riutort. “Els socialistes no han ofert cap resposta ferma a aquesta tendència, i qualsevol proposta de les comunitats és contestada des de Madrid”, afegeix. Ni tampoc ha garantit la recuperació de drets socials que es varen perdre amb normatives com la llei mordassa.

“Les esquerres es varen mobilitzar per donar suport a unes expectatives que ara no hi són”, diu Riutort. Mentrestant, Armengol veu com els seus socis de MÉS marquen les diferències respecte de Catalunya. I, malgrat que de portes cap enfora la presidenta balear tanca files amb Pedro Sánchez, no han mancat els gestos que es poden interpretar com a mostres de desacord. “Armengol té una autoritat moral important a les Illes i moltes vegades no combrega amb la manera de fer les coses que té Sánchez”, apunta Tarabini, qui recorda que la presidenta balear “no va anar a la darrera reunió del Comitè Federal del partit”.

LA MAJORIA DE PARTITS REPETEIXEN CANDIDATS I MÁS PAÍS IRROMP A L’ESCENARI BALEAR

Les llistes del PSIB per als comicis del 10 de novembre són les mateixes que el 28 d’abril: Pere Joan Pons encapçala la candidatura al Congrés i Cosme Bonet lidera la llista al Senat.

Podem també repeteix candidates al Congrés: Antònia Jover i Lucía Muñoz. Al Senat, Pep Malagrava deixa el seu lloc a Beni Aguiló. A més, els morats han abandonat la coalició amb MÉS i s’hi presenten en solitari.

Marga Prohens torna a encapçalar la candidatura dels populars balears al Congrés. Pel que fa al Senat, Maria Salom també repeteix com a candidata, amb Javier Bonet com a número 2.

Ciutadans tornarà a jugar la carta de l’exsocialista Joan Mesquida a les Balears. Malgrat que l’abril passat es va presentar com a independent, Mesquida ja forma part de l’executiva del partit taronja.

Antonio Salvà encapçala la llista al Congrés de Vox a les Balears. Cal recordar que l’anterior diputada illenca, Malena Contestí, ha abandonat la política. Manuela Cañadas és la cap de llista al Senat.

MÉS Esquerra torna a lluitar per un diputat en el Congrés amb Guillem Balboa com a cap de llista. En el cas del Senat, Rosa Cursach ha deixat pas a Lila Thomàs com a líder de la candidatura.

Más País, el nou partit d’Íñigo Errejón, es presenta finalment a les Balears amb Marisa Lucas com a cap de llista al Congrés dels Diputats. Antoni Gutiérrez lidera la candidatura al Senat.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF