Nou dades incorrectes del debat de política general al Parlament català

FUGA D’EMPRESES

Inés Arrimadas: “Vostè sap que hi ha 5.200 empreses que han decidit anar-se’n de Catalunya, segons dades dels registradors de la propietat?”

No hi ha una xifra exacta que quantifiqui les empreses que han marxat de Catalunya en els últims mesos. Ara bé, el col·legi de registradors de la propietat no ha donat mai de manera oficial la xifra de 5.200 empreses que va pronunciar la líder de l’oposició durant la seva intervenció al debat de política general. De fet, fonts d’aquest organisme continuen insistint que de l’octubre del 2017 al juny del 2018 han comptabilitzat 4.422 empreses que han marxat de Catalunya. La xifra contrasta, però, amb la que va donar la Generalitat fa pocs dies. Segons el departament d’Empresa i Coneixement, des de l’octubre de l’any passat fins ara han marxat de Catalunya 3.700 empreses. La conselleria calcula que la facturació d’aquestes empreses suma uns 100.000 milions d’euros.

RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

Quim Torra: “Hem passat de 66.000 a 113.000 beneficiaris de la renda garantida de ciutadania (RGC), que representen gairebé 27.000 famílies. Gràcies a això 2.000 persones han trobat feina i 11.000 s’han activat i apuntat al SOC. S’han incrementat els ajuts en 200 euros de mitjana mensual als perceptors. L’únic motiu de denegació és disposar d’ingressos superiors”.

La majoria dels 113.000 beneficiaris de què parla Torra ja cobraven prestacions abans de la RGC. De fet, al voltant de 68.000 provenien de l’antiga renda mínima d’inserció (RMI), segons els promotors de la comissió per crear aquesta ajuda, i 45.363 són beneficiaris només d’un complement d’aquesta prestació perquè ja són pensionistes, i ho paga l’Estat. De fet, només hi ha 5.043 noves sol·licituds acceptades per la renda mínima. Torra va obviar, a més, que la gran majoria s’han descartat: només un 10% dels expedients han arribat a cobrar la nova prestació. Amb tot, el PSC ha comptabilitzat que només un 7% han vist la llum, mentre que els promotors d’aquesta prestació calculen que només se n’han aprovat un 3%.

LLISTES D’ESPERA

Quim Torra: “Sobre la disminució del temps d’accés de les llistes d’espera, cal recordar que, en el tema de les consultes externes, en les dades fins a l’abril, el 2016 els dies d’espera eren 152, i el 2018, 86. Vam baixar un 43,4%, i ens mantenim aquí. I hem de millorar, però ens mantenim aquí. I això va ser una millora importantíssima. Proves diagnòstiques: l’any 2016, els dies d’espera dels pacients van ser 85; l’any 2018, 51. Vam baixar un 40% del 2016 al 2018. I ens mantenim aquí i hem de millorar, però ens mantenim aquí”.

Les dades que va donar Torra sobre l’any 2018 són la mitjana de dies d’espera des del maig del 2017 fins a l’abril del 2018. A partir del 2018, però, les llistes d’espera en proves diagnòstiques i en consultes externes tornen a augmentar. Així, per exemple, segons dades del CatSalut per a proves diagnòstiques, l’abril del 2018 hi havia 33 dies d’espera, mentre que al mes d’agost aquests dies ja havien augmentat fins a 43. D’altra banda, pel que fa a consultes externes, a l’abril hi havia 87 dies d’espera i a l’agost la xifra havia augmentat fins a 98 dies.

TURISME

Inés Arrimadas: “Les visites de turistes de la resta d’Espanya han baixat un 14%”.

La cap de l’oposició no va especificar en quin període s’havia produït aquest descens de turistes. Si agafem les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el territori català va rebre un 7,8% menys de viatges de turistes provinents de la resta de l’estat espanyol durant el segon trimestre d’aquest any i un 4,7% des del gener. D’altra banda, del gener al juny Catalunya va perdre un 7% dels turistes estrangers, però la seva despesa conjunta va augmentar un 3%.

INVERSIONS

Inés Arrimadas: “Les inversions a Catalunya s’han desplomat en un 64% en els dos primers trimestres d’aquest 2018”.

En el primer semestre del 2018 aquesta inversió estrangera va baixar, però un 40%, i no un 64%, com va afirmar Arrimadas durant la seva intervenció, segons les dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme fetes públiques aquest mes de setembre.

DÈFICIT FISCAL

Quim Torra: “El 2014 es va xifrar el dèficit fiscal en 16.570 milions d’euros. Això representa el 8,4% del PIB”.

Les xifres que va donar el president de la Generalitat formen part d’un dels càlculs que es fan servir per determinar el dèficit fiscal de l’Estat amb Catalunya. Ara bé, Torra va agafar la xifra més favorable al territori català, ja que un altre càlcul que s’utilitza estableix que el dèficit fiscal és d’11.590 milions d’euros, una xifra que representa el 5,9% del PIB. Fa un any el govern espanyol va admetre que el dèficit fiscal català havia crescut fins als 10.000 milions d’euros.

FUGA DE CAPITALS

Inés Arrimadas: “En els últims mesos, des que vostès van començar amb aquesta deriva populista, nacionalista i processista, han marxat 35.000 milions d’euros en capitals, dipòsits, etc.”

Aquests 35.000 milions d’euros no s’adeqüen a les xifres fetes públiques pel Banc d’Espanya. Les últimes dades que ha publicat són inferiors: 30.000 milions d’euros.

DESACCELERACIÓ ECONÒMICA

Inés Arrimadas: “Catalunya es desaccelera el doble del que es desaccelera el conjunt de l’economia espanyola, i són dades de l’Airef”.

Segons les últimes dades fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya, el producte interior brut català va créixer un 3,1% durant el segon trimestre del 2018 en comparació amb el mateix període de l’any passat. Així, l’economia catalana se situa quatre dècimes per sobre del creixement del conjunt de l’estat espanyol, que va tancar el segon trimestre amb un 2,7% d’augment. L’Airef havia calculat que l’economia catalana creixeria un 2,5% el segon trimestre, però la realitat va desmuntar aquestes previsions.

LA GENT MARXA DE CATALUNYA PER CULPA DEL PROCÉS

Inés Arrimadas: “Vostè sap la quantitat de catalans que es plantegen anar-se’n de Catalunya perquè ja no poden més, perquè volen viure amb tranquil·litat?”

Malgrat fer aquesta afirmació, Inés Arrimadas no va donar dades que ho confirmessin. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, a Catalunya, en l’últim semestre de l’any passat, van marxar 3.000 persones més que en els sis mesos anteriors. La xifra va augmentar fins a les 18.000 persones semestrals. Una tendència que és similar al País Basc -tot i que en marxen menys persones, al voltant d’unes 6.000- o Madrid -on la xifra és més alta que a Catalunya, al voltant de 29.000 persones.