El ‘no’ s’enfila per sobre del 50% i la ciutadania aparca la via unilateral

Els partits sobiranistes revalidarien, però, la majoria al Parlament amb ERC per sobre de JxCat

Per primera vegada des que va començar el Procés una de les opcions supera el 50% en l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). El no s’ha enfilat fins al 53,9% i ha capgirat l’ambient que s’havia creat després del referèndum de l’1 d’octubre. Aleshores dos milions de persones van votar , fet que, poques setmanes després, va tenir continuïtat al Parlament amb la declaració d’independència. El baròmetre posterior del CEO, que es va presentar ja amb el 155 en marxa, va registrar el suport més gran a la independència des que va començar el Procés: un 48,7% dels catalans. Des d’aleshores la política catalana ha viscut unes eleccions amb victòria independentista, presos polítics, el president a l’exili, el 155, la declaració dels líders sobiranistes davant del Tribunal Suprem i unes negociacions inacabables entre JxCat i ERC per formar govern. Quatre mesos que, segons el CEO, han capgirat la percepció dels ciutadans. El sí ha passat al 40,8% i es queda a més de tretze punts de distància del no.

L’última enquesta del CEO presenta un independentisme en retrocés, però que alhora revalida la majoria sobiranista al Parlament, on la suma d’ERC, JxCat i la CUP mantindria el percentatge de vot i fins i tot podria créixer en nombre d’escons.

El que resulta evident és que són pocs els que continuen apostant per la via unilateral, que només la CUP defensa públicament. Un 19% dels enquestats creuen que el futur Govern hauria de tirar pel dret, la meitat dels que prefereixen una sortida acordada amb l’Estat (36%). I això que el 76% estan convençuts que és “poc probable o gens probable” que Madrid ofereixi un pacte a Catalunya.

Com s’explica que l’independentisme retrocedeixi però mantingui la majoria al Parlament? En bona part perquè el creixement d’Esquerra, que superaria JxCat, es justificaria pel suport de votants que no són partidaris de l’estat propi. Junts pel Sí (la coalició entre ERC i el PDECat de la legislatura anterior) havia estabilitzat un 93% de suports al sí en les últimes enquestes. Ara JxCat el manté en el 90% i entre els votants d’ERC ha passat al 85%. Quan es preguntava pel model d’estat, el 83% dels votants de JxSí preferien l’estat independent a l’estat federal i al de les autonomies. El percentatge s’ha reduït ara al 79,5% en el cas de JxCat i al 71% en el cas dels votants d’ERC, que en un 17% prefereixen l’estat federal i en un 10% que Catalunya segueixi sent una autonomia.

Les dades lligarien amb l’estratègia dels republicans, que passa per ampliar l’espectre de l’independentisme i ja el 21-D va aconseguir bons resultats en àrees que tradicionalment no havien donat suport a l’estat propi. En tot cas, la confusió que mostra l’enquesta del CEO és evident. L’independentisme es consolida al Parlament, però, per primera vegada des del 2011, són més els catalans que prefereixen que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma (36%) que els que desitgen un estat independent (32%). Un canvi radical respecte a l’octubre passat, quan el 40,2% optaven per la independència i els autonomistes amb prou feines passaven del 27%. Els partidaris de l’estat federal només representen un de cada cinc catalans, el pitjor resultat en dècades.

Esquerra agafa embranzida

Eren molt poques les enquestes que pronosticaven res que no fos una victòria electoral d’ERC en les eleccions del 21 de desembre. Els republicans, però, no van poder evitar que el pols entre Carles Puigdemont i Inés Arrimadas els condemnés a la tercera posició. “Nosaltres sempre som els guanyadors de les pròximes eleccions”, comentava la nit electoral amb resignació un dels dirigents del partit. Esquerra torna a agafar embranzida en l’enquesta del CEO i amb una forquilla d’entre 33 i 35 diputats se situa a l’alçada de Ciutadans -que revalidaria la victòria- i, per tant, per sobre de Junts per Catalunya. La llista del president passaria dels 34 escons actuals a entre 29 i 31. Pel que fa a la CUP, podria doblar la representació i situar-se en 7 o 8 diputats a la cambra catalana. L’independentisme, doncs, tornaria a sumar: 69 diputats en la franja baixa i 74 en l’alta, amb el 48,4% dels vots, per sobre del 47,5% que van obtenir el 21-D.

No hi hauria cap partit constitucionalista que pugés. Ciutadans passaria de 36 a 33-35, el PSC de 17 a 15-16 i el PP de 4 a 3-4. Arrimadas, doncs, tampoc podria optar a la presidència. Del 43,5%, l’unionisme passaria al 41,8% del vot. I els comuns es mantindrien exactament on eren amb 8 escons i un 7,4% del suport a les urnes. Creixen els dubtes entre la ciutadania que la independència sigui la solució a la crisi territorial, però els catalans descarten que aquesta solució passi pels partits estatals.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF