Martí March: “No volem monolingües ni ho som”

PalmaMartí March (Pollença, 1954) afronta una nova legislatura com a conseller d’Educació, Universitat i Recerca amb reptes importants. Alguns són nous, com la gratuïtat de l’etapa 0-3 anys. D’altres venen de lluny, com la reducció del nombre d’interins. Caldrà veure com la incertesa econòmica del Govern afecta la seva conselleria.

Els Acords de Bellver inclouen mesures ambicioses, com la gratuïtat de l’educació 0-3 anys. Serà possible amb el forat del Govern?

La gratuïtat de l’educació 0-3 anys s’ha de plantejar a quatre anys. A més, per al curs 2019-20 no hi haurà cap retallada. Hi ha d’haver un acord entre ajuntaments, consells i els governs de les Illes Balears i d’Espanya. Volem que Madrid faciliti doblers i que doni la possibilitat d’invertir en educació 0-3 als ajuntaments. Dins el pressupost del 2020 hi haurà una partida per a la creació de places escolars.

Com va la millora d’infraestructures?

S’han fet obres per valor de 22 milions d’euros aquest estiu. S’han invertit 9 milions a Mallorca, 2,7 a Menorca, 3,5 a Eivissa i 6 a Formentera, on es començarà el nou CEIP de Sant Ferran. Es construirà el CEIP d’Alcúdia i inaugurarem l’ampliació de l’IES de Binissalem. També hi ha ampliacions a l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca i a l’IES Joan Ramis i Ramis de Menorca. A Eivissa, s’està construint un CEIP nou a Sant Josep de sa Talaia. S’han d’invertir uns 25 milions a l’any per estar al dia, perquè s’incrementa la població escolar.

No s’està reduint massa a poc a poc el nombre de barracons?

No crec que les aules modulars siguin barracons, però són una anomalia. El nostre objectiu és llevar-les i tenir els centres en les millors condicions. L’1 de setembre de 2018 hi havia 118 aules modulars i el 31 d’agost del 2019 n’hi ha 95.

El percentatge d’alumnes a l’educació pública a les Balears és del 64,7% i a l’Estat és del 67,7%. A què és deguda aquesta diferència?

Som de les comunitats autònomes amb més centres escolars religiosos i potser no s’han construït centres públics a una velocitat adequada. La nostra prioritat és l’escola pública. Això no implica cap enfrontament. Si l’escola concertada deixàs d’escolaritzar en aquests moments, tindríem un problema gros.

Resulta cridaner que la religió sigui encara tan important en l’educació...

L’oferta de religió és obligatòria i escollir-la és optatiu per als pares. Som partidari d’una separació clara entre Església i Estat, però hem d’aplicar la normativa. M’agradaria una matèria com cultura religiosa, que seria adequada perquè la religió forma part de la història. Hi hauria d’haver un canvi quant al concordat entre el Vaticà i l’Estat, i que les lleis educatives reflectissin la realitat d’un estat aconfessional.

El Govern vol la derogació de la LOMQE. Hi ha qualque mecanisme per minvar-ne els efectes?

Demanam la derogació de la LOMQE des de la legislatura passada perquè és una llei que no acceptam a escala política i està mal feta. El govern de Sánchez va presentar una llei que modificava la LOE i derogava la LOMQE, però està aturada. Hem utilitzat els mitjans que ens dona la llei per flexibilitzar el currículum i hem donat més autonomia als centres. El nostre marge d’acció és molt petit.

Voleu una llei educativa balear en dos anys i amb el màxim consens. És un objectiu assolible?

La nostra intenció és que d’aquí a dos anys la llei pugui ser aprovada pel Parlament. Vàrem rebre’n les competències el 1998 i tenir una llei d’educació en 21 anys és adequat. Obrirem un diàleg amb la comunitat educativa quan tinguem l’avantprojecte de llei revisat pels serveis jurídics i lingüístics. Després parlarem amb els grups parlamentaris. La llei ha de ser senzilla, clara i de consens. Segurament hi haurà grups amb els quals serà gairebé impossible l’acord, però ho hem d’intentar.

Els atacs contra l’educació i el català van a més des que l’extrema dreta va entrar en el Parlament. Com ho afrontau?

No feim cas d’aquest tema. Aquí no hi ha una normativa d’immersió lingüística, i menteix qui digui el contrari. Hi ha el Decret de mínims de Jaume Matas. Volem que, quan la gent surti del sistema escolar obligatori, sàpiga català, castellà i un tercer i quart idioma estranger. I cada centre ha de poder fer el seu projecte lingüístic. No volem monolingües ni ho som, encara que alguns sí que ho són. El català ha de ser la llengua important i bàsica de l’ensenyament, però això no va en contra del castellà.

S’assolirà l’objectiu de només un 10% d’interins?

Hem passat del 37% al 28% en quatre anys i continuarem fent oposicions. L’objectiu de l’any que ve és treure unes 1.200 places. Potser no arribam al 10% al final de la legislatura, però estam convençuts que podem arribar a un 15%.

Què pensau de les crítiques dels sindicats sobre el fet que les oposicions no són el mètode idoni per solucionar aquest problema?

Puc tenir els meus dubtes sobre les oposicions com a mètode, però és el que tenim i és una normativa estatal. No és fàcil saber quin és el millor model. Calen unes proves i uns mèrits. El que hi ha ara és discutible, però és objectiu.