Catalina Cladera: “No tornarem mai a les retallades”

PalmaCatalina Cladera (sa Pobla, 1972) afronta la presidència del Consell de Mallorca amb l’objectiu d’impulsar tant la feina de la institució insular com la percepció que en tenen els ciutadans. Malgrat que la situació econòmica no és òptima, el que té clar és que les retallades no són una opció.

Presidiu un govern de coalició en el Consell. Com veis la situació a l’Estat des d’aquesta perspectiva?

Les Balears en són un exemple, perquè som capaços d’arribar a pactes. Cada nivell de l’administració és diferent i les dificultats es poden entendre. Però a l’Estat ja s’han acabat les majories absolutes i en algun moment s’ha d’arribar a acords. La ciutadania demana un govern. A més, des del punt de vista autonòmic i insular, és molt necessari.

Quina petjada voleu deixar en el Consell i quines són les vostres prioritats?

M’agradaria que el Consell insular fos més visible, útil, proper i modern. Cal una modernització important en tots els sentits, des d’una transformació digital fins a més motivació dels funcionaris i un canvi de procediments. També se n’ha d’explicar millor la utilitat a la societat. El Consell ha de tenir un paper decisiu en tot allò que afecti els mallorquins. Aquest és el nostre repte.

Això també implica agilitar la relació amb els ajuntaments, no?

Hi ha dos eixos. D’una banda, el Consell com a entitat autonòmica que rep cada vegada més competències. A la vegada, és un catalitzador de totes les polítiques dels ajuntaments i treballa perquè arribin als municipis les mesures que es planifiquen des del Govern.

Heu dit que no es faran noves carreteres, però l’autopista Llucmajor-Campos continua generant oposició. S’ha pensat en un canvi de plantejament?

Apostarem per un nou model de mobilitat a Mallorca. Això implica fomentar el transport públic i reduir l’ús del vehicle privat. No s’han de fer grans infraestructures, desdoblaments, ni rondes interurbanes, perquè consumeixen molt de territori i no estan justificats amb criteris de sostenibilitat. Però sí que s’ha de fer una feina per millorar punts on no hi ha seguretat. Canviar tot el model de mobilitat i carreteres necessita temps, però és el paradigma amb el qual estam compromesos.

Però l’autopista Llucmajor-Campos continuarà endavant...

Sí. Aquesta carretera no es qüestiona i va ser aprovada per unanimitat.

El Consell no té competències en matèria de mobilitat. Quines mesures concretes podreu prendre?

Podem treballar coordinats amb el Govern per decidir les polítiques de mobilitat i col·laborar en temes com els aparcaments dissuasius, ajudant els ajuntaments a crear-los.

S’han pres decisions per millorar els problemes de la ITV. Teniu previst més mesures?

Hem adoptat algunes solucions, però en continuarem cercant. Hi ha una nova concessió i hem de veure què passa. L’augment del temps d’inspecció per vehicle ha provocat retard. S’han adoptat mesures, com augmentar les hores extres o obrir els dissabtes, però han estat insuficients. El sistema de cites no funcionava de manera òptima i l’hem millorat. Però el temps d’espera encara és massa llarg i hem de continuar fent feina. A més, el setembre s’obrirà una cinquena estació a Calvià.

El forat econòmic del Govern pot alterar les polítiques del Consell perquè hi arribaran menys recursos?

El full de ruta es mantindrà. És una qüestió de prioritats polítiques. No hi haurà cap tornada enrere, encara que dissenyarem uns pressupostos en funció dels recursos.

Tornarem a una època de retallades?

No tornarem mai a les retallades. Hi va haver una austeritat malentesa que no va apostar pels serveis públics ideològicament. Però aquest Consell hi està compromès.

Per què la vostra gestió com a consellera d’Hisenda ha deixat aquest forat en el Govern?

Hi ha diferents factors que ja s’han comentat, com les sentències urbanístiques, derivades de la Llei de mesures urgents del segon Pacte de Progrés. A més, que no hi hagi un pressupost a escala estatal fa que els ingressos sobre els quals s’havia fet el d’enguany per a la Comunitat Autònoma ara no hi arribin. Parlam de 177 milions d’euros. Per això és tan necessari que hi hagi un govern a Espanya o que es doni una solució, i no traslladar el problema a les comunitats.

Les sentències no estaven previstes?

No. Les sentències no estaven previstes, ni tampoc el moment en el qual esdevindrien. Es varen avançar perquè es va recórrer al Tribunal Suprem, i el Suprem no va admetre el recurs de cassació. Varen arribar abans del previst.

Els ciutadans pateixen la massificació turística i hi ha hagut accions en contra. Què hi pot fer el Consell amb les seves competències?

S’ha de trobar un model turístic d’equilibri. Volem impulsar un pla estratègic del qual derivi un pacte amb tots els agents econòmics, socials i ecologistes. Cal pactar el model. El turisme és la principal indústria i font de riquesa de la nostra illa, però ha d’estar pensat amb criteris de sostenibilitat mediambiental. Hem de preservar el territori, el qual és l’element principal d’atracció turística. El model ha de ser de més qualitat i desestacionalitzador, i això implica treballar altres tipus de turisme: ciclisme, turisme patrimonial i cultural, senderisme o la indústria audiovisual.

Tenim forts competidors a la Mediterrània pel que fa a la indústria audiovisual. Es pensa fer alguna cosa per atreure més rodatges?

Volem apostar per aquest tema a Mallorca. El nostre paisatge ja és un plató fantàstic i hem de treballar des de totes les administracions. Tenim la Film Comission i farem feina per fomentar aquest tipus d’indústria i de turisme.

Com valorau la tasca del president anterior, Miquel Ensenyat, la legislatura passada?

El Consell va rompre amb l’època de Maria Salom, quan el lema era ‘aturar màquines’. La legislatura passada es va donar un impuls, es va sortir de l’època de retallades i es va tornar a posar en marxa la maquinària.

Josep Ramon Cerdà és el nou director del teatre Principal de Palma. El sector ha criticat que el nomenament hagi estat de lliure designació. Hauria estat millor fer un concurs?

Valor la professionalitat, el currículum i l’experiència de Josep Ramon Cerdà. Farà molt bona tasca en el teatre Principal. Com que el director anterior havia acabat dia 5 de juliol, era urgent tenir una direcció al capdavant del teatre per donar continuïtat a les polítiques culturals. La fórmula del concurs està bé, però en aquest cas demorava l’entrada en funcionament de la direcció.

Com estan les coses en el cas del Sindicat de Felanitx?

Miquel Ensenyat en va signar l’expropiació i ja tenim un punt de partida important, perquè és propietat del Consell. Ara cal fer un pla director i treballar de manera conjunta amb el Govern i l’Ajuntament de Felanitx per decidir quins usos donam a les instal·lacions i com hi destinam recursos.

Heu dit que un dels pilars de la vostra gestió seran les polítiques socials. Quines són les prioritats en aquest àmbit?

Un dels eixos importants és que la gent gran pugui ser cuidada a casa. Caldria estendre el servei d’atenció integral a domicili, el qual funciona en alguns municipis de Mallorca, a tots els ajuntaments.