Nicolás García: “La sedició només té sentit per castigar la dissidència”

Entrevista al catedràtic de dret penal a la Universitat de Castella-la Manxa

Nicolás García Rivas (Madrid, 1959) és catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella-la Manxa i forma part del Grup d’Estudis de Política Criminal que prepara una proposta per reformar els articles de rebel·lió i sedició. Precisament ahir va ser a la Universitat de Barcelona per participar en un seminari sobre la sentència del Procés.

¿En quin sentit hauria de girar la modificació dels delictes de rebel·lió i sedició que el govern espanyol ha posat ara damunt la taula?

Almenys des del 2007 propugno que el delicte de sedició ha de desaparèixer. Al segle XIX es va plantejar com un delicte susceptible de ser aplicat en un estat de guerra. Per tant, no es pensava en simples desordres públics. Quan el 1995 el Codi Penal canvia i la rebel·lió passa a ser un delicte contra la Constitució, la funció de la sedició deixa de tenir sentit, excepte si el que es vol és castigar la dissidència. El que seria legítim seria afegir al delicte d’atemptat a l’autoritat una clàusula d’agreujant quan es fa de manera col·lectiva. I, pel que fa a la rebel·lió, caldria modificar-la potser aclarint que la violència ha de ser física i no espiritual, com sembla que digui la sentència del Procés. També s’hauria de preveure un tipus agreujat per als casos d’insurrecció armada.

Ara pot semblar que es tracta d’una reforma ad hoc per a la nova etapa de diàleg que defensen el PSOE i ERC.

La reforma s’hauria d’haver fet fa molt de temps. Però com que aquests delictes no s’apliquen mai, quan arriba el dia que algú decideix aplicar-los és quan sembla que s’han de reformar. Una cosa semblant ha passat amb l’abús i la violació. Fins que no ha arribat la sentència de la Manada semblava que ningú s’havia adonat que hi havia dues modalitats contra la llibertat sexual.

Com se’n beneficiarien els condemnats pel Suprem?

S’hi aplica la retroactivitat favorable. Si desapareix la sedició, quedarien absolts ex post. El que proposo no coincideix exactament amb això, perquè crec que s’hauria de traslladar la qualificació que es va fer l’octubre del 2019 a la nova regulació i, potser, en comptes de 13 anys de presó passarien a ser 4. No significaria una absolució, però sí una condemna molt més baixa.

¿La reforma del Codi Penal és més efectiva que un indult o una amnistia en aquest cas?

L’indult i l’amnistia són decisions polítiques. Des del punt de vista político-criminal, queda molt millor una modificació legal del delicte: no s’absol políticament ningú. Però això és una qüestió política.

Per què a la majoria de països europeus no existeix la sedició?

És que la sedició és un delicte propi d’un estat autoritari. No té sentit castigar amb aquestes enormes penes un col·lectiu de persones que intenten que no s’executi una ordre judicial. A Europa no té gaire sentit tot això.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF