SALUT LABORAL

Netejadores en lluita per la seva dignitat

Podem obre les portes del Parlament a un col·lectiu molt precaritzat amb sobrecàrrega de feina

Un grup de vint netejadores d’hotels i apartaments va omplir ahir horabaixa, un dia de nul·la activitat, l’edifici administratiu del Parlament, on tradicionalment els polítics fan les rodes de premsa, per expressar la seva desesperació per les condicions laborals que pateixen i que “ens estan destrossant la salut i la vida”, segons les seves pròpies paraules.

De la mà de Laura Camargo i del grup parlamentari de Podem, tres d’elles, Consolación, Natividad i Ana María, relataren davant els periodistes com han passat de fer una dotzena d’habitacions netes fa uns anys “a fer-ne 24 o 25 cada una de nosaltres, amb un contracte només de 6 hores, amb les quals és materialment impossible fer la teva feina en condicions i sense deixar-t’hi la salut. Som mares, esposes i tenim vida, i resulta que quan arribam a casa no servim per a res”, va dir Ana María.

A més de les tres que actuaren de portaveus, la resta d’acompanyants anaren intervenint en una roda de premsa plena d’emoció i de coratge, tenint en compte que totes les compareixents es troben en actiu “i tenim molta por per la nostra feina”, va dir una d’elles, “la por que fa que acceptem cada vegada més càrrega de feina sense poder piular. Si et queixes, te’n vas al carrer. Aquestes són les normes”, lamentà una de les presents.

Lumbàlgies, problemes de cervicals, d’esquena en general, insomni, ansietat, extremitats enrampades de manera permanent són algunes de les patologies més habituals. “Algunes, en sortir de treballar, ens hem de posar una injecció pel mal. Al PAC ja ens coneixen”, va assegurar una d’elles. “Berenam de pastilles cada dia”, va lamentar Consolación, mentre una companya li recordava que “no podrem treballar més enllà dels 50 anys d’edat. No ho suportarem”.

Frustració

Els testimonis eren plens de frustració en veure que l’empresariat hoteler ha anat retallant les plantilles i posant cada vegada més habitacions per fer net. “I no parlem d’algunes zones turístiques, com Magaluf, on una habitació necessita tres hores per fer-la neta. Fan oi”, va etzibar una cambrera de pisos que fa 20 anys que en fa feina.

Davant aquest panorama, Podem, com fa un any va fer també MÉS, vol que les institucions públiques “no girin l’esquena a aquestes treballadores, perquè el seu patiment és el nostre i, per tant, d’entrada durem una proposició no de llei per reclamar el compliment de la Llei de prevenció de riscos en el cas de les netejadores, ja que en molts casos no es respecta . Però, a més, denunciarem la situació indigna d’aquestes persones fins que això canviï”, va dir Laura Camargo, diputada de la formació, qui va recordar a la presidenta dels hotelers que “la precarietat i l’explotació són un fet, el vulguin admetre o no”.

Les netejadores repetiren dos missatges de manera constant: “Volem que ens escoltin i que ens tractin com a persones. Volem dignitat”, digueren.

El Govern anuncia mesures

El conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, va aprofitar una reunió ahir amb representants del sindicat UGT per anunciar que s’adoptaran mesures concretes per vetlar per la salut de les netejadores d’establiments turístics. Negueruela va afirmar que la Conselleria treballa ja en mesures concretes per abordar les malalties professionals, especialment dirigides al col·lectiu de dones majors de 45 anys, que és un dels que presenta una problemàtica concreta en determinats sectors, com l’hostaleria i els serveis, en matèria de malalties professionals. Negueruela també va indicar que dimarts que ve es convoca el Consell de Salut Laboral, en el qual es tractarà aquest aspecte, entre d’altres.

L’ARA Balears va elaborar un dossier sobre les conseqüències del ‘low cost’

La situació precària de les treballadores de pisos va ocupar la portada de l’ARA Balears el desembre de 2014. En un complet dossier, titulat ‘El low cost té un preu, la salut de les netejadores’, el diari analitzava el patiment d’aquestes treballadores. L’edició recollia l’anàlisi en profunditat que realitza Ernest Cañada, especialista en cooperació i desenvolupament, i analista de la fundació Alba Sud. Cañada explica en l’estudi que l’evolució de les seves condicions laborals “permet veure com es comporta el capital turístic i com se cerquen estratègies per abaratir la despesa laboral i mantenir els guanys”.

Alba Sud va realitzar 40 entrevistes a Mallorca, Madrid, Barcelona i Lloret de Mar en les quals es retrata el patiment, el desgast i sovint l’abús empresarial. “Fa dècades que fan net i fins fa ben poc mantenien intacta la il·lusió. Aquests darrers anys la situació ha empitjorat i no té pinta de millorar a curt termini”, afegia l’expert.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF