Nadal crida a rellevar Navarro
L’exconseller busca la unitat dels crítics per forçar un gir al PSC perquè la tercera via “no existeix”
BarcelonaEl PSC no ha deixat de reclamar diàleg entre Artur Mas i Mariano Rajoy per afrontar la crisi territorial, però els fets demostren que internament els socialistes no s’apliquen la mateixa medecina. Ni tan sols després de les sonades dimissions de Joaquim Nadal i nou dirigents més de la federació de Girona hi hagut converses entre els crítics i l’aparell del partit que pilota Pere Navarro. L’escletxa és ja massa gran. Tant, que el mateix exconseller ja parla sense embuts de “ruptura”. Ahir va encoratjar tots els díscols a fer pinya per rellevar l’actual primer secretari i obtenir el control del partit. Però la cúpula del PSC, almenys de portes enfora, viu la polèmica amb tranquil·litat perquè creu que compta amb el suport de la majoria orgànica.
Nadal va assegurar ahir en una entrevista a l’ARA Bassas que la solució a la crisi que viu el PSC no és apostar per “tercerces vies que no existeixen” sinó que és tan simple com acceptar que la consulta s’ha de fer “sí o sí”, tal com vol la majoria de catalans, sense excloure ni els que votarien a favor de la independència ni els que hi votarien en contra. A parer seu, el principal problema és que l’actual direcció està “esbiaixada” i no interpreta correctament el pacte d’unitat del 1978.
Una ruptura per falta de diàleg
Per enderrocar aquest mur, va dir, cal la unitat dels crítics per aconseguir desbancar Navarro amb un candidat de renovació i de síntesi -com va passar a ERC quan Oriol Junqueras va agafar les regnes del partit- i acollir al PSC els socialistes que se senten “orfes” de partit. Ell procurarà no estar a la primera línia i només en cas d’una “emergència nacional” estaria disposat a fer una “petitíssima col·laboració” en un eventual govern de concentració. Tot i això, Nadal no descarta que la reconstrucció socialista s’hagi d’acabar fent des de fora del PSC. I és que pocs crítics tenen esperances de poder forçar un gir al capdavant del partit, sobretot perquè ja no hi ha comunicació en un PSC que ha quedat totalment polaritzat.
“No hi ha hagut diàleg i això vol dir que hi ha hagut ruptura”, afirmava Nadal en la missiva que va adreçar al primer secretari de Girona, Juli Fernández, per anunciar-li la seva dimissió com a president de la federació. El cop de porta de l’històric dirigent a l’executiva territorial no ha estat exempt de retrets, però tampoc d’autocrítiques. “Si discrepes, sobres”, va lamentar. I va afegir que, de fet, fa un any que no exercia com a president de la federació perquè des que va acceptar presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir en terres gironines ha estat “tolerat pel PSC, però no acceptat”, i s’ha sentit “desautoritzat”. Sí que admet, però, que potser es va equivocar pactant amb Fernández per evitar que guanyés la candidatura de renovació liderada pel membre d’Avancem Ignasi Thió.
Els deu dirigents dimissionaris de Girona van creure que deixant els seus càrrecs a l’executiva podrien forçar la convocatòria d’un congrés extraordinari, però la direcció s’ha enrocat i, per ara, no pensa cedir. “En tot cas, si fem un congrés extraordinari serà per escombrar els crítics, i no és el que voldria”, va assegurar ahir a l’ARA Juli Fernández, que assegura que després d’haver parlat amb diferents alcaldes i responsables d’agrupacions del territori tindria prou suport per revalidar el seu càrrec. “Sí, esclar, tindria la majoria dels pocs que queden”, replica un dels dirigents crítics.
També des de la seu de Nicaragua se segueix afirmant que no s’està patint una sagnia al territori i que la confecció de llistes electorals per a les municipals va al mateix ritme que el 2011. Insisteixen que el que no volen els crítics és fer primàries per escollir candidats. Els díscols contesten que sí que en volen, però “amb totes les garanties” i amb un “projecte sòlid” sobre la taula.
En l’òrbita de PP i Ciutadans
El malestar intern encara ha anat a més arran de la presència de dirigents del PSC, com el diputat al Congrés Joan Rangel, en l’acte de presentació de la plataforma unionista Societat Civil Catalana, que aplega les simpaties de PP i Ciutadans. “Que admetin d’una vegada per totes que han decidit ser el PSOE de Catalunya, però que no enganyin més el personal”, demanava una altre dirigent crític. I és que el desànim comença a apoderar-se d’uns díscols que admeten que cada vegada veuen “més clar” que l’única sortida és actuar “al marge” de la sigla del PSC.
