Misc 28/09/2015

Morint amb les botes posades

Entre tanta set de supervivència ningú mira la bandera del vestíbul. La senyera històrica de la Unió del 1931

i
Francesc Canosa
2 min
Al vestíbul de la seu, la senyera històrica de la Unió del 1931. Ho va suportar tot, fins ara.

BarcelonaA la cinquena planta tres estelades. A la quarta, una altra. Pel carrer passen cotxes que fan sonar la botzina i criden “Independència”. La rauxa d’un militant diu: “Ja tenen les galledes a punt”. El seny d’un altre rebla: “Els catalans som uns catxondos”. A la planta baixa la seu d’Unió visualment i sonorament atrapada. Entre el carrer Nàpols i Almogàvers. Entre entrar i no entrar. De moment, entrem.

Tornem a trobar un nou entre: el wifi que va i no va. Pampallugues del segle XXI per a un partit del segle XX. Bombeta de supervivència que tremola. Entre estar vius o morts. Aire. Valora l’energia existencial de la participació la portaveu Montserrat Surroca. Un periodista de la ràdio abduït per la lluita contra el temps crida: “La tinc, la tinc, tinc els talls”. Tothom riu certificant que no hi ha cap matança. I algú dóna l’alta assenyalant Surroca: “Sí, és aquí, està sencera”. Però el temps va morint amb el bisturí de l’escrutini.

Entre ser dins i ser fora. Entre desenes de periodistes fumant-se la tardor i algun militant inhalant el mòbil amb ulls addictes. “T’he confós amb un periodista, n’hi ha tants”, diu un militant a un altre. Entre la pantalla gegant que punxa imatges de gentada en altres partits i el logo d’Unió com a programació solitària. Entre alguns que ja reconeixen amb veu en off que potser s’han equivocat. Que potser s’haurà de rectificar. Que potser...

Es busca miracle al desert

Apareixen els líders amb un dol de fesomies. Duran i Lleida oficia: “Hem perdut”. Posa el seu cap a l’altar del partit. Ramon Espadaler vol ressuscitar. Es busca miracle al desert. Moribunds amb les botes del diàleg posades. Sol d’horitzó sense espai i temps. I entre tanta set de supervivència ningú mira la bandera del vestíbul. La senyera històrica de la Unió del 1931. Va volar. Des del 1938 al 1978 va estar custodiada a França. La bandera, el partit que ho va suportar tot (la República, la Guerra, l’exili, la dictadura, la Transició...) ara morint de democràcia.

stats