La llei Montoro té congelats 600 milions dels ajuntaments balears
El municipalisme reclama una flexibilització de la norma estatal d’estabilitat pressupostària i es queixa d’haver de pagar interessos pels seus superàvits
PalmaEls superàvits acumulats en els darrers anys pels ajuntaments, derivats de l’aplicació de la Llei d’estabilitat pressupostària (llei Montoro), pujaven a 600 milions d’euros a les Balears el 31 de desembre de 2018, segons la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB). Aquesta xifra es podria veure incrementada amb els romanents del 2019, quan es coneguin els saldos dels comptes generals de l’any passat, que, segons el president de la federació de municipis balear, Antoni Salas, se solen tancar el mes de juliol. Les dades globals actualitzades, amb les del 2019, no es coneixeran fins al novembre, després de la supervisió del Síndic de Comptes.
La congelació dels romanents acumulats no sols preocupa per la impossibilitat de disposar-ne, sinó perquè, atesa la política financera actual, les entitats bancàries estan cobrant interessos per guardar-los. I això cou als representants municipals.
Tots els ‘massa’ fan mal. Tenir un excés de doblers dins el calaix penalitza. “Paradoxalment, els bancs, rescatats amb doblers públics -recorda Antoni Salas-, cobren interessos als grans impositors, entre els quals hi ha els ajuntaments”.
Alcúdia té pressupostada una partida de 150.000 euros per cobrir els interessos que generi el 2020 la seva reserva. Extrapolat al conjunt de municipis, que tenen números verds i que sumen 600 milions d’euros, a final del 2020 els ajuntaments podrien haver pagat prop d’un milió d’euros als bancs. Salas recorda que el pagament d’interessos té a veure amb la negociació dels consistoris amb les entitats.
Atendre els serveis bàsics
La FELIB insisteix en un canvi de la llei Montoro que permeti als ajuntaments fer ús dels superàvits, si no de manera total, almenys per atendre les necessitats i serveis bàsics, “després d’haver fet els deures i haver-se sanejat”. Alcúdia, amb 81 milions d’euros, encapçala el top ten d’estalvi municipal de les Illes. I la previsió és tancar el 2020 amb uns 93 milions estalviats. Si es confirmen les previsions, a final d’any Alcúdia tindrà un superàvit quasi tres vegades superior al seu pressupost (33 milions).
En el rànquing el segueixen Sant Josep, Manacor, Andratx, Palma, Marratxí, Pollença, Santa Eulàlia, Eivissa i Ciutadella. Per contra, en el recompte no hi entren, perquè no han facilitat les dades a la FELIB, Escorca, Felanitx, Mancor de la Vall, Petra, Puigpunyent, Sant Joan de Labritja, Santa Eugènia i Sineu.
La xifra de 600 milions és la que maneja la FELIB per posar sobre la taula el bon estat de les finances locals i que continuarà immobilitzada mentre el nou govern central no modifiqui la llei Montoro.
Hi ha perspectives de canvi a curt termini? “Crec que no, perquè la política monetària macroeconòmica, dels estats i d’Europa s’imposa a la dinàmica microeconòmica dels ajuntaments, que necessiten els doblers per atendre les demandes de caire social, com pugui ser la dependència”, explica a l’ARA Balears el director tècnic de la fundació Impulsa, Antoni Riera Font. “Espanya està subjecte a les regles d’endeutament de la Unió Europea. Tenim unes administracions locals sanejades, però no hi estan les autonòmiques ni l’estatal. Per tant, els objectius de deute públic no es poden relaxar, perquè les taxes de creixement s’alenteixen i també la capacitat d’ingressar”, remarca Antoni Riera. Per tant, “estan pagant justos per pecadors”. I afegeix: “És un mal estructural que es deu encara a les factures de la crisi econòmica”.
El punt en què els ajuntaments es veuen ara obligats a pagar els bancs pels doblers guardats a la seva caixa forta, encara que sembli surrealista, té l’origen en el fet que les entitats financeres volen que els doblers es moguin. “Les directrius del Banc Central Europeu és que els doblers circulin per mantenir l’economia. Des de la perspectiva de les administracions locals és injust, però és just des del punt de vista d’estabilitat macroeconòmica”, destaca Riera.
“L’economia és com dos bidons que es comuniquen. En tenim un de ple, que correspon als ajuntaments, i un de buit, que correspon a les autonomies i a l’Estat. I cal que s’anivellin”, conclou Riera, i argumenta la seva impressió que, mentre això no succeeixi, els ajuntaments continuaran amb l’aixeta tancada per un temps i engreixant la seva vidriola particular per contrarestar l’enorme dèficit públic que tenen les administracions superiors.
