Publicitat
Publicitat

La Moncloa paralitzarà l'execució del 155 si Puigdemont convoca eleccions autonòmiques

Un perfil tècnic assumirà les competències de Junqueras si s'aplica l'article

Compte enrere a Madrid per polir els detalls del decret d'aplicació de l'article 155. El govern espanyol, el PSOE i Ciutadans multipliquen les reunions a l'espera que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, esgoti el termini d'aquest dijous a les 10.00 h sense respondre amb un 'sí' o un 'no' sobre si ha declarat la independència.

La Moncloa té previst respondre ràpidament amb la convocatòria d'un consell de ministres extraordinari, si cal, abans que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, marxi cap a Brussel·les, on també hi ha el líder socialista, Pedro Sánchez, fins divendres a la tarda.

Però el govern espanyol diu que té "paciència" i que encara donarà uns dies més de marge a Puigdemont abans d'executar l'aplicació del 155. La clau la té el Senat, en un ple que està previst que es convoqui dijous o divendres de la setmana que ve. Si abans d'aquesta setmana de marge Puigdemont convoqués eleccions autonòmiques -aquest incís és important-, la Moncloa es compromet a no prémer el botó de la suspensió de l'autonomia.

El govern espanyol celebra que Catalunya no tingui una llei electoral pròpia, perquè activar la Loreg vol dir "tornar a la legalitat"

Així ho han assenyalat fonts de la Moncloa, que precisen, però, que en cas que el president de la Generalitat convoqués eleccions constituents després d'aixecar la suspensió de la declaració d'independència, tal com preveu la llei de transitorietat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC), es prosseguiria amb l'execució del 155.

Ara bé, les mateixes fonts consultades recorden que Catalunya no té una llei electoral pròpia -si no es té en compte la llei de transitorietat-, i que la convocatòria electoral s'hauria de fer a través de la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) i amb el control de la Junta Electoral Central espanyola. Per molt que Puigdemont les anomenés eleccions "constituents", tal com l'expresident Artur Mas va anomenar "plebiscitàries" les del 27 de setembre del 2015, se celebrarien en el marc autonòmic.

Supervisió de la Junta Electoral Central

De fet, la llei de transitorietat -que preveu eleccions al cap de sis mesos de declarar la independència- tampoc té una llei electoral pròpia i mentre no hi hagi lleis substitutòries valen les espanyoles. En aquest sentit, per a la Moncloa les eleccions serien una clar retorn a "l'autonomisme i la legalitat". En la mateixa línia s'ha expressat des de Brussel·les Pedro Sánchez, defensant que, malgrat les anomeni eleccions constituents, "l'única legalitat que hi ha és l'espanyola". El líder socialista també ha animat Puigdemont a convocar eleccions o bé a respondre 'no' al requeriment.

Poques hores després ha respost de forma coordinada i rotunda la Junta Electoral Central. El seu president, Francisco Granados, ha assegurat que totes les eleccions que tinguin lloc a Catalunya han de comptar amb la supervisió de l'organisme. En declaracions als mitjans des del Congrés, ha afirmat que, "sens dubte", tota convocatòria electoral legal emparada per la Constitució ha d'estar organitzada per la JEC, donat que Catalunya no té una llei electoral pròpia.

Hisenda veu possible una intervenció més gran de les finances

Un dels àmbits que el govern espanyol ja controla és l'econòmic, amb la intervenció de les finances que Montoro va implementar al setembre. En el supòsit que el 155 tiri endavant, Hisenda designarà una persona de perfil tècnic que assumeixi les competències del departament capitanejat per Oriol Junqueras, segons han apuntat fonts del ministeri, que no han volgut entrar a valorar si ho faria des de Barcelona o des de Madrid. Tampoc han especificat si aquest nou conseller d'Economia virtual seria una persona del mateix ministeri d'Hisenda. Més enllà d'això, les mateixes fonts expliquen que el control s'executa "telemàticament", cosa que resta importància a la ubicació d'aquesta persona.

Hisenda mantindrà la intervenció fins que "es deixi de vulnerar la Constitució"

Veus del ministeri també han especificat que la regulació que es fa avui de les finances de la Generalitat ja és molt important, però que encara ho pot ser més, sobretot en tot allò que fa referència a la recaptació de tributs i al control d'organismes vinculats al departament d'Economia.

La intervenció de les finances, segons aquestes fonts, no s'aturaria automàticament amb la convocatòria d'eleccions a Catalunya, perquè hi hauria encara un període transitori en què el Govern seguiria en funcions. De fet, assenyalen que fins que no es constituís un nou Parlament i un nou executiu que "deixi de vulnerar la Constitució" el control econòmic continuaria.

Rajoy es reuneix amb Sánchez i Rivera per separat

Dos són els principals dubtes sobre la taula a hores d'ara. El primer: si la Generalitat no convoca eleccions, quan es forçaria una convocatòria electoral a Catalunya per part de l'Estat? Tant el PSOE com Ciutadans volen que sigui com més aviat millor, mentre que el PP busca un temps de marge per recuperar la "normalitat". La premissa del govern espanyol és tenir el màxim consens possible i que al Senat no es vegi només la majoria absoluta del PP votant a favor de l'aplicació del 155, sinó també els senadors socialistes i de Ciutadans.

Rajoy es reuneix avui amb Rivera per explicar-li els detalls de l'aplicació del 155

Mariano Rajoy s'ha reunit durant una hora i quart amb Albert Rivera a la Moncloa per explicar-li tots els detalls, després que el líder del partit taronja li hagi retret aquest matí durant la sessió de control que no té prou informació. "Li puc garantir que l'hi explicarem tot", li ha respost Santamaría. Rajoy i Sánchez ja es van reunir ahir dimarts, segons ha avançat el líder socialista, i tenen previst seguir parlant durant el dia d'avui per polir els últims serrells del 155.

Qui assumirà el control de la Generalitat?

L'altre gran interrogant és qui assumirà la tutela de la Generalitat. Fonts populars no volen parlar d'una intervenció generalitzada a totes les conselleries perquè, al seu parer, no es tracta d'una "suspensió de l'autonomia", una màxima que també repeteixen els socialistes.

El que sí que tenen coll avall és que se suspendrà d'atribucions Puigdemont i es posarà una altra persona per tutelar la Generalitat. Sáenz de Santamaría figurava en moltes de les travesses, però fonts de la Moncloa apunten que, si no hi ha grans canvis d'última hora, no té previst assumir aquest paper ni seure permanentment al seu "despatxet" a Barcelona.

RE