La Moncloa ja negocia el pla B a l’estat d’alarma si hi ha un rebrot

Proposa reformes legislatives que poden comportar més recentralització

“No hi ha pla B a l’estat d’alarma”. És un missatge que ha repetit per activa i per passiva el govern espanyol al veure els suports minvants al Congrés. Però en la mesura que ens acostem al final de la desescalada, i que el preu a pagar per una sisena pròrroga podria ser més alt que el terratrèmol causat per l’acord amb EH Bildu -i la consegüent derogació “íntegra” de la reforma laboral amb urgència-, la Moncloa ja treballa amb un horitzó alternatiu. D’entrada, amb la vista posada a la tardor. L’objectiu és poder contenir un rebrot del coronavirus sense haver de tornar a aplicar aquesta mesura excepcional. Ho explicava el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, el dimecres al Congrés, quan va anunciar la reforma exprés de quatre lleis. De fet, la negociació ja està en marxa i hi ha hagut els primers contactes amb el PP, segons va precisar fa una setmana la vicepresidenta espanyola Carmen Calvo a la comissió constitucional del Congrés.

Sánchez va parlar d’un total de quatre lleis però tenint en compte la informació que va detallar Calvo -en què posava l’exemple del model alemany per combatre el covid-19- i segons els experts consultats per l’ARA, s’elevarien a un total de sis [vegeu quadre adjunt]. De totes maneres, diferents veus de l’àmbit del dret constitucional i administratiu mantenen que amb la legislació actual hauria sigut possible evitar l’estat d’alarma. És el cas de Carlos Vidal Prado, catedràtic de dret constitucional de la UNED, que destaca els poders de la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública del 1986. De fet, és la mateixa que ja es va fer servir prèviament per al confinament de Múrcia -que va afectar fins a 350.000 habitants- i el d’un hotel de Tenerife. Per tirar-la endavant cal un aval judicial. Per a Vidal Prado, no caldria una reforma, però creu que tampoc aniria malament per evitar equívocs.

Una altra de les potes de la solució que planteja el govern de Sánchez és reforma la llei general de Sanitat del mateix any, el 1986. Per a Andrés Boix Palop, professor de dret administratiu a la Universitat de València, l’únic que es busca amb aquesta llei és augmentar la recentralització de competències i per això la Moncloa està mirant al PP per aprovar la tramitació exprés. Al seu parer, Sánchez va evitar mencionar l’altra llei del 1986 perquè és una demostració que realment s’hauria pogut confinar la població sense aplicar l’alarma. Tant ell com Alba Nogueira, professora també de dret administratiu però a la Universitat de Santiago de Compostel·la, consideren que Espanya té una legislació gairebé calcada de la d’Alemanya, però que el problema és la manca de cultura en la coordinació entre comunitats, i que el que busca Sánchez és imposar el seu criteri en un futur.

En canvi el catedràtic de la UB Xavier Arbós considera que no hi ha alternativa a l’estat d’alarma per moltes reformes que es plantegin i que el que caldria plantejar-se és reformar aquesta norma. Calvo va obrir-hi la porta, però només com a mesura molt a llarg termini.

Un combo de fins a sis lleis com a alternativa

Emergències sanitàries

Pedro Sánchez va mencionar quatre lleis com a alternativa, però els experts eleven el nombre a sis. Del 1986 n’hi ha dues: la llei general de sanitat per limitar competències i la llei de mesures especials en salut pública, que permet regular drets. 

Salut pública

La llei general de salut pública del 2011 va ser una de les últimes lleis del govern de Zapatero i algunes competències no s’han desenvolupat. De fet, inclou mesures excepcionals de control i també la centralització d’informació.

Qualitat dels hospitals

La tercera llei sobre la taula és la de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut del 2003, que estableix els criteris de qualitat que ha de tenir cada centre de salut. Es pot reformar per exigir tenir més llits disponibles en cas de crisi.

Seguretat Nacional

L’última llei ja es va fer servir l’1-O: la Llei de Seguretat Nacional del 2015, que permet al ministeri de l’Interior assumir la tutela de policies autonòmiques. Es podria sumar a la llei de protecció civil, que permet la mobilització de l’exèrcit

 

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF