La Moncloa va posar dubtes al discurs de Felip VI el 3-O

MadridFelip VI no ha tornat a Catalunya des del 26 d’agost de l’any passat, quan va ser escridassat durant la manifestació pels atemptats de Barcelona. Va ser llavors, en plena contrarellotge de cara al referèndum, quan va començar a gestar un discurs que marcarà tot el seu regnat:el del 3 d’octubre, en què va avalar l’article 155 i va acusar el Govern d’una “deslleialtat inadmissible”. La decisió va ser estrictament del monarca davant els dubtes de la Moncloa, amb un Mariano Rajoy obstinat a mantenir la “prudència extrema” i esperar a actuar per no escaldar-se. Així ho explica la periodista Ana Romero al llibre El rey ante el espejo (La esfera de los libros), presentat ahir a Madrid, i on recull les entranyes del primer trienni de regnat de Felip de Borbó a la Zarzuela.

“Tota la redacció del missatge, l’elecció de les paraules, es fa a dues mans amb el govern [espanyol], però és el rei qui pren la iniciativa de quan es publica, segons fonts del seu entorn. Des de la Moncloa no s’hi oposen, però dubten: alguns estan convençuts que el rei es precipita”, relata Romero en un capítol dedicat només a la gestació del discurs i les seves conseqüències després d’entrevistar desenes d’interlocutors. L’obsessió perquè es consideri “la monarquia útil”, sumada a l’obligació que s’imposa de ser el símbol de la “unitat d’Espanya”, el porta a carregar amb duresa contra l’independentisme.

Per a Romero, l’1-O brinda una oportunitat buscada per Felip VI des del minut u: una crisi “necessària per quallar el seu regnat”, una “espècie de 23-F revisitat”. Des de l’estiu, la Zarzuela viu en mode vint-i-quatre hores pendent de Catalunya i calculant quan serà el millor moment per intervenir. I el 3d’octubre fa el pas després de repassar el discurs amb Mariano Rajoy mateix. El debat a la Moncloa és aquest, segons Romero: “Si permet que a Barcelona es proclami la República, ¿quant de temps trigarà a arribar a Madrid? Perillen Espanya com a nació i la Corona com a institució”.

Fins llavors, l’estratègia de la Zarzuela amb l’arribada de Felip VI havia sigut sempre evitar cometre “errors”. Però amb el discurs el rei busca erigir-se com a “autoritat” i treure’s l’etiqueta dels seus predecessors: els monarques que van abdicar del càrrec, de les seves responsabilitats. I amb la idea de fons que es tracta d’un descrèdit de la monarquia, l’únic que pot fer és posar-se de manera clara al costat del bloc constitucionalista i carregar-se tot els ponts amb l’esquerra emergent i l’independentisme. Prendre partit, malgrat que les seves funcions d’àrbitre defensin el contrari.

Eufòria a la Zarzuela

La resposta al discurs es va viure amb eufòria a la Zarzuela, que veien com el rei començava a ser ovacionat als actes, relata el llibre. Però Felip VI també és molt conscient que l’aposta és arriscada i pot deixar-lo fora. “Felip VI se sent amb suports en aquests moments, però sap que això pot canviar”, assenyala Romero. La Casa Reial estima que només un 30% dels catalans van avalar el discurs, mentre que un 60% dels espanyols el van aplaudir. Des del 3 d’octubre que Felip VI no ha tornat a trepitjar Catalunya. Es va acabar l’etapa del diàleg.