Rajoy amenaça de bloquejar el nomenament dels nous consellers

El president espanyol acusa Torra d’escenificar una voluntat falsa de diàleg i Rivera li exigeix que mantingui el 155

Rajoy ja va deixar clar que aniria fent en funció dels actes -i no dels tuits i articles- del nou president de la Generalitat, Quim Torra. El primer assalt ha arribat amb el nomenament dels nous consellers. La Moncloa va trigar prop de quatre hores a emetre un comunicat en el qual amenaça de bloquejar uns nomenaments que considera una “provocació” i una evidència de la “falsa” voluntat de diàleg de Torra. Així es va elevar ahir el to de Rajoy, valent-se de les competències que encara li dona el vigent article 155 de la Constitució sobre Catalunya. Rajoy pot decidir no publicar la constitució del nou Govern.

Així, l’executiu espanyol va ser contundent a l’hora de deixar clar que Torra havia “desaprofitat una oportunitat de tornar a la normalitat”. Rajoy deia al matí des de les Illes Canàries que ja havia rebut la carta de Torra i que en la seva resposta no s’oblidaria de recordar-li les línies vermelles de la conversa: la defensa de la Constitució i la legalitat. Però a la tarda la primera petició de diàleg per escrit de Quim Torra quedava desacreditada als ulls de Rajoy amb el nomenament de consellers “fugits de la justícia” i empresonats. Per al president popular el diàleg ha durat menys de 24 hores i, per tant, toca “analitzar la viabilitat” del nou Govern escollit pel nou president català, a qui ja avisa que mantenint la confrontació toparà de ple no només amb el govern sinó també amb les forces polítiques constitucionalistes.

Però el bloc del 155 ha patit aquesta setmana moviments tectònics que han deixat esquerdes inesperades. Albert Rivera va tornar a demanar ahir a Rajoy que “rectifiqui” i mantingui el 155 davant el Govern “rebel” de Torra, però el comunicat de la Moncloa no secunda aquesta amenaça i, de moment, es val dels poders que encara li atorga el 155 i no parla de mantenir-lo.

Sánchez vira a la dreta

Moviments com aquest de Ciutadans han fet escorar també el secretari general socialista, Pedro Sánchez, cap a una posició de contundència, allunyada de les crides al diàleg. Tot plegat ha deixat el president del govern espanyol en una posició d’aparent moderació.

El moviment més sorprenent ha sigut el de Sánchez. Dels tres partits que van acabar votant el 155 al Congrés, el líder socialista va ser el més reticent a donar-hi suport. De fet, ho va fer a canvi d’obrir el debat territorial, amb la perspectiva d’una reforma de la Constitució, i només després que Felip VI pronunciés el seu discurs del 3 d’octubre cridant a una reacció contundent de l’Estat contra l’independentisme. Però alguna cosa ha canviat des d’aleshores. Aquesta setmana el líder socialista ha abraçat les paraules gruixudes contra el president de la Generalitat, Quim Torra, amb molta més força que Rajoy. Si el president espanyol i els ministres han evitat els qualificatius de moda entre certs sectors polítics madrilenys (xenòfob, supremacista), Sánchez ho ha repetit cada cop que ha tingut un micròfon al davant.

La competició entre Rivera i Sánchez per veure qui la diu més grossa sobre Torra és evident. Però és en el terreny dels fets on ha sorprès encara més l’actitud de Sánchez. La proposta més important ha sigut la de modificar el delicte de rebel·lió al Codi Penal per adequar-lo als fets de l’octubre passat a Catalunya. Amb la proposició, el líder socialista està reconeixent que en les actuacions dels presos polítics no hi va haver la conducta delictiva que els atribueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Però, qüestionat per aquesta aparent contradicció amb el magistrat, el líder socialista es va afanyar a dir aquesta setmana que no era així, i que la seva proposta simplement pretenia clarificar els supòsits de la rebel·lió als mecanismes “del segle XXI” -donant per fet que al segle XXI els mecanismes clàssics de la rebel·lió (escopetes i cops militars) han desaparegut-. El PP i Ciutadans veuen la proposta amb bons ulls, i fonts populars fins i tot apunten que els equips dels dos partits ja n’estan negociant els detalls.

I Sánchez encara es va despenjar amb una segona proposta de modificació legal, per impedir fins i tot gestos polítics, com ara les preses de possessió de càrrecs públics sense jurament explícit de la Constitució. Després que aquesta setmana Quim Torra emulés la fórmula que va fer servir en el seu moment Carles Puigdemont, Sánchez va dir que proposarien una “unificació” dels termes de jurament de càrrecs públics que incorporés aquesta adhesió explícita a la carta magna.

El canvi d’actitud de Sánchez ha coincidit amb una renovada sintonia amb el PP en el bloc antiindependentista, que aquesta setmana ha tingut una plasmació clara en fets. El líder socialista va reunir-se dimarts amb el president espanyol a la Moncloa, en una trobada en la qual van constatar el seu acord, i van mostrar una imatge d’unitat que va contrastar amb les diferències amb què van sortir d’una reunió anàloga Rajoy i Rivera dos dies després. El PP i el PSOE han vist en l’auge de Rivera a les enquestes una amenaça seriosa, i estan començant a traçar amb línies paral·leles les seves estratègies per combatre’l. L’objectiu és deixar-lo fora de joc, aïllat en un extrem del quadrilàter mentre les decisions importants es prenen entre els dos grans partits. En definitiva, Sánchez es mou a la dreta i Rajoy es modera amb l’objectiu de mostrar Rivera com un extremista malgrat que elll ja amenaci de bloquejar la constitució del nou Govern.

EDICIÓ PAPER 19/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF