El govern espanyol emprendrà “mesures legals” per la reprovació de Felip VI al Parlament

La Moncloa troba “inadmissible” la resolució de la cambra, que també demana abolir la monarquia

El suport del rei a la repressió policial de l’1 d’Octubre ja té la condemna oficial del Parlament. Després que dimarts la falta de quatre vots a les files de JxCat i l’abstenció dels comuns fes caure una resolució reprovant Felip VI al debat de política general, la cambra va trobar finalment ahir, al final del debat sobre la convivència, el suport suficient per rebutjar el paper del rei espanyol en el Procés. I no tan sols això. El text aprovat també demana abolir la monarquia. El còctel contra una de les institucions de l’Estat va encendre les alarmes poques hores després al govern espanyol, que va prometre respondre amb totes les “mesures legals al seu abast” contra la resolució avalada al Parlament.

En un comunicat al vespre la Moncloa va qualificar d’“inacceptable” el pronunciament de la cambra catalana, tot i tractar-se d’un text simbòlic i sense efectes legals. “La posició constitucional del cap d’estat hauria de quedar sempre al marge de la utilització en el debat partidista”, va respondre l’executiu central, que va criticar la “irresponsabilitat” dels independentistes i d’“un altre grup parlamentari”, en referència a Catalunya en Comú. La reprovació, de fet, va ser impulsada pels comuns i va tirar endavant gràcies als vots a favor de JxCat i ERC. El govern espanyol, però, no va voler citar explícitament el grup que lidera Jéssica Albiach el mateix dia que havia anunciat l’acord pels pressupostos estatals precisament amb Podem. No obstant això, el partit de Pablo Iglesias va deixar clar que comparteix la posició del seus socis a Catalunya a favor de l’abolició de la monarquia. Fonts de la direcció del partit lila van assegurar a l’ARA que sempre donaran suport a mesures perquè es voti el cap d’estat a Espanya. L’abolició de la monarquia, en aquest sentit, seria un mecanisme per aconseguir-ho.

La CUP, en canvi, va decidir abstenir-se en la votació al Parlament. Fonts dels anticapitalistes argumentaven ahir que el text que es va votar “no fa una condemna a la monarquia sinó només a les declaracions, no parla de república sinó de valors republicans, i emplaça al diàleg i a l’acord”, i retreien als comuns la “manera soft d’esmenar l’error” del debat de política general, quan no es van sumar a la iniciativa presentada fa dos dies perquè incloïa un punt que defensava la “voluntat de seguir el camí” per “culminar democràticament la independència de Catalunya”. La falta de suport dels comuns -i la dels vots de Carles Puigdemont i els tres presos del seu grup- va fer caure dimarts la iniciativa contra el monarca presentada per JxCat.

El cert és que la versió presentada per Catalunya en Comú no reprova directament Felip VI, sinó el seu “posicionament” en el conflicte Catalunya-Espanya i la seva “justificació de la violència” de l’1-O. Tot i això, afegeix: “[El Parlament] aposta per l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia”. I això és el que va incomodar especialment el govern espanyol. L’equip de Pedro Sánchez, en canvi, no va fer cap comentari al fet que Cs i PP evitessin ahir, al mateix ple del Parlament, condemnar el franquisme i el creixement de l’extrema dreta, objectiu d’una proposta d’ERC que va tirar endavant tot i l’abstenció de la formació taronja i els populars. La resta de grups, incloent-hi el PSC, hi van votar a favor.

Si bé la CUP no va tornar a obrir el meló de la unilateralitat -la proposta que va presentar dimarts en aquest sentit no va tenir prou suports-, els anticapitalistes sí que van rebre l’aval de JxCat, ERC i els comuns en una resolució per reivindicar que una majoria del 80% de catalans està a favor del dret a l’autodeterminació. El text dels cupaires també condemnava la “regressió important de drets” a Catalunya i comprometia el Parlament a “actuar” davant les agressions feixistes.

Ni fractura ni divisió profunda

Les votacions d’ahir, en última instància, van constatar el fracàs de Cs en l’intent que el Parlament reconegués una “fractura social a Catalunya”, objectiu del ple que ells mateixos havien impulsat. Ni tan sols canviant la paraula fractura per profunda divisió van aconseguir que la seva resolució defensant aquest diagnòstic reunís prou vots entre els grups. Només el PP i el PSC van donar el al text del partit taronja, que, no obstant això, sí que va aconseguir reprovar l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert pels tuits en què convidava la líder de Cs a marxar de Catalunya. La votació va tirar endavant -amb el suport del PP, Cs i els comuns- en un text que també condemnava la “reprovable pràctica” a les institucions de declarar persona non grata “qui pensa diferent”.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF