ENTREVISTA

Miquel Ensenyat: “El projecte Llucmajor-Campos m’ha llevat la son”

President del Consell de Mallorca i candidat de MÉS a les autonòmiques

Miquel Ensenyat (Banbury, 1969) gira full després d’una legislatura com a president del Consell de Mallorca. Per maig serà el candidat de MÉS per Mallorca a la presidència de les Balears. Els darrers quatre anys al capdavant de la institució insular han tingut llums i ombres, com l’autopista Llucmajor-Campos. Però Ensenyat valora la feina feta i, sobretot, que s’hagi treballat en un pacte que ha implicat tots els partits d’esquerres, inclòs Podem.

Quin balanç feis d’aquesta legislatura en el Consell de Mallorca?

Hem tornat a posar el Consell de Mallorca en el punt de mira. Era una entitat oblidada. Aquesta legislatura s’han aconseguit les competències que marcava l’Estatut d’Autonomia. Hem assumit la promoció turística, Joventut, Igualtat, el litoral i la transferència del Museu de Mallorca. Els consells són una peça clau dins el federalisme insular. La nostra idiosincràsia és illenca. Cada illa ha de tenir el seu propi govern.

Us penediu d’alguna cosa?

Hi ha un anquilosament a les administracions, i és una de les coses que hem intentat rompre en el Consell. Hem aplicat criteris de modernització i agilitació que no es veuran reflectits aquesta legislatura.

S’hauria d’haver gestionat d’una altra manera l’autopista Llucmajor-Campos?

Ha estat un dels temes més polèmics de la legislatura. Però som un pacte de tres partits polítics i en els acords de govern hi havia el redimensionament del projecte que havia tramitat el PP. És el que sempre s’ha intentat fer: adaptar aquell projecte a la realitat de Mallorca. És un dels temes que m’ha llevat la son.

Va vendre fum Mercedes Garrido amb l’anunci de reducció del projecte?

S’ha redimensionat. Una vegada que es varen adjudicar les obres, els topògrafs podien treballar in situ per reduir-lo encara més, que era la premissa que ens vàrem marcar els tres partits a principi de legislatura.

Si no fóssiu polític, què n’hauríeu pensat com a ciutadà?

A ningú no li agraden els cotxes, però tothom en té un. La realitat és que a Mallorca hi ha un milió de vehicles. El Consell és competent en carreteres, però encara no ho és en transport públic. És urgent que aquesta competència es transfereixi, perquè la mobilitat s’ha de pensar a escala global.

Hauria d’haver estat més contundent el vostre partit amb el REB?

Si algú ha estat exigent amb el tema del REB, hem estat nosaltres. Qui el va posar a l’agenda va ser MÉS.

Què pensau d’aquest Règim Especial de Balears a mig gas?

Quan es varen convocar eleccions generals, vàrem dir que no es podia acabar la legislatura sense un document aprovat, el qual havia d’incloure una sèrie de qüestions bàsiques. Una d’elles és la bilateralitat. Hem de poder decidir en què es gastaran les inversions estatals. Un altre punt important era el transport públic. S’hi havia d’incloure l’interès general del transport terrestre perquè pugui rebre doblers de l’Estat per a inversió i manteniment.

Però quina opinió teniu de les dues fases d’aprovació?

És molt important que s’hagin aprovat elements bàsics. El que hi ha és millor que la proposta de Rajoy i, per descomptat, que el que va signar José Ramón Bauzá. Tot allò que es podia fermar, s’ha aprovat amb un reial decret llei. La resta haurà de venir mitjançant una proposició de llei. No arribarà aquesta legislatura, però sí a l’inici de la propera.

La part fiscal no està assegurada...

Això suposarà un exercici de coherència per a tots aquells partits polítics que ja estan massa avesats a votar una cosa aquí i una altra a Madrid. Tot allò que està aprovat, ningú s’atreviria a tornar-ho enrere. Tocarem fusta amb el que queda…

Segons Armengol, el REB ha de compensar la manca d’inversió, però l’oposició afirma que s’ha de compensar la insularitat. Per a què ha de servir un règim especial?

L’objectiu és compensar la insularitat en tots els aspectes, i les inversions en són un. Un altre tema és el de la mobilitat, de persones i mercaderies. Les bonificacions fiscals també són fonamentals. Les empreses que estan en territori insular han de tenir igualtat d’oportunitats.

Quins contactes concrets heu fet per formar una plataforma que lluiti per un diputat propi?

És molt important tenir una candidatura de les esquerres de les Illes Balears. MÉS per Menorca, Ara Eivissa, Gent per Formentera i altres partits a Mallorca són formacions amb les quals fer aquest front comú.

Podem va criticar que féssiu pública la plataforma abans de contactar amb els partits…

Podem ha de fer els comptes a casa seva i nosaltres els farem dins casa nostra. Nosaltres hem fet un envit al Congrés, perquè el Senat ja és una altra qüestió. Volem que les esquerres d’aquestes illes conflueixin de manera conjunta. Amb esquerres d’aquí, descomptam PSOE i Podem.

Heu afirmat que “la recentralització de l’estat espanyol ja s’ha produït”. A què us referiu?

Em referesc a tota una sèrie de conceptes, com el ressorgiment de l’extrema dreta. Es parla de recentralització. El ressorgiment de l’extrema dreta no és cert, perquè no se n’ha anat mai. La majoria estava dins el PP i tenia càrrecs de responsabilitat. Bauzá mateix, on pensam que acabarà? Moltes vegades, són més perillosos per allò que callen que per allò que diuen. Això és una herència que ja teníem. Ara els han fugit segons quins complexos a l’hora d’expressar-se.

Però què té això a veure amb la recentralització de l’Estat?

Tenim una sèrie de lleis que suposen una intervenció directa dels nostres ajuntaments, consells i de la comunitat autònoma, com la llei Montoro, primer, i Montero, després. Això és una intervenció de l’Estat. No podem exercir les nostres competències perquè tenim una llosa amb aquesta llei.

Us preocupa l’augment del suport de la ciutadania a l’extrema dreta, com ha passat a Andalusia?

Hem d’aprendre dues coses d’Andalusia. La primera és que les enquestes no serveixen per a res [riu]. La segona, i més important, és analitzar què passa amb l’esquerra quan no va a votar. Hem arribat a un punt d’una transcendència històrica que no veim.

Per què?

Vivim el final de la mal anomenada transició espanyola, del model constitucionalista. Està esgotat. Hem de decidir cap on volem anar. Però això no es pot fer des del discurs de la por i la repressió, sinó des de la participació activa. La societat és plural i les cambres de representació també ho han de ser. La paraula de l’extrema dreta és la de sempre. Si agafes els discursos de Hitler i dels nazis del segle passat i en canvies ‘jueus’ per ‘immigrants’, més o manco és el mateix. Sembla que no hem après res del segle XX.

S’està contagiant Biel Company de l’extrema dreta?

El PP, Ciutadans i Vox fan un concurs per veure qui és més d’extrema dreta. Estic convençut que tot això ve d’allà mateix, de FAES. En un context en què el PP està en crisi perquè està podrit per la corrupció, algú ja s’ha preocupat que aquests vots que tenia i que desapareixen se’n vagin a alguna banda. S’han generat alternatives que són exactament el mateix: Ciutadans o Vox. Tot ve d’allà mateix: FA-ES, ‘Falange española’.

Podeu concretar algunes de les mesures del programa electoral?

L’assemblea l’ha d’aprovar, encara. Hi ha punts que es pressuposen perquè estan en el nostre ADN. La lluita contra la precarietat laboral serà clau. El transport públic, la mobilitat i l’habitatge, també. Tenim un problema greu amb l’habitatge.

I Antoni Noguera imputat per qüestions d’habitatge…

Tenim Noguera imputat precisament per haver defensat l’interès comú enfront dels partidistes. Quan et dediques a política, et poden imputar vint vegades cada dia. Però imputen Noguera per haver executat una cosa del ple. Parlam de tot un procés que és llarg, amb estudis, informes, un posicionament polític i acord del ple. El batle executa això.

Quines friccions s’haurien de superar per reeditar el Pacte?

He estat president d’una institució en la qual tots formàvem part del govern. En el pacte a la mallorquina, els tres partits ens banyam. Això canvia la perspectiva de les coses. Les majories absolutes s’han acabat, a la dreta i a l’esquerra. Cal un esforç de diàleg. La capacitat d’assolir acords és prou important i aquesta legislatura ho hem demostrat.

Exigireu a Podem que entri en el Govern balear?

Hi hem de ser tots.

Quines seran les línies vermelles per pactar?

No m’agrada parlar de línies vermelles. Evidentment, després n’hi ha, però és un poc prest per parlar-ne.

Estau preocupat pel fet que mesures importants d’aquesta legislatura facin marxa enrere amb un govern d’un altre color polític?

Hi haurà una reacció dels ciutadans. La gent convençuda anirà a votar. N’estic segur. Sabem com va això, perquè l’extrema dreta sempre carrega contra les minories. Ara parlen d’immigrants, però després hi aniran les qüestions d’igualtat. Suposaria un retrocés de quaranta anys. Però som optimista i no crec que aquesta situació es produeixi.

Amb el PP radicalitzat, quin horitzó li queda al votant de centre?

Saps que és de gros, l’assumpte! [Riu] Tothom ha anat cap a l’extrema dreta. El PP balear no va poder escenificar el seu regionalisme, perquè va passar tot allò a Catalunya. I això que Bauzá els titllava per Madrid d’independentistes. Ja ho veus! [Riu] Els ciutadans de centre s’hauran de fer un plantejament.

Estaríeu disposat a pactar amb El Pi si fos necessari?

Seria més partidari de repetir un govern progressista, però també és cert que governam amb El Pi a molts municipis. Hi tenim punts de coincidència. No estaria tancat a governar-hi.

Per què haurien de votar els ciutadans Miquel Ensenyat?

MÉS és l’esquerra d’aquí, no tenim cap lligam exterior. No he de justificar el que digui el de torn a Madrid. Ni Pablos, ni Pedros, ni Marianos... Nosaltres som els d’aquí. Som el que som per les nostres bases. Hem de suar cada vot. Hi ha partits polítics que són una marca i que podrien presentar una granera o una bombona de butà i traurien exactament els mateixos resultats.

Podreu reeditar els bons resultats de les eleccions passades?

Crec que sí. Hi ha gent que es pensa que, quan et donen la vara de govern, és màgica, com la de Harry Potter, i que pots canviar en un no-res el model econòmic i social. Hi ha hagut molt d’esforç darrere totes les actuacions que s’han fet. A més, estàvem acostumats al bipartidisme, a triar entre Pepsi i Coca-Cola, però el món és plural. La gent n’és cada vegada més conscient. D’aquí venen els resultats que vàrem tenir les eleccions passades i les coses no han canviat tant de llavors ençà.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF