Més de 250 exmilitars es mostren disposats a "entregar la vida" per defensar Espanya del govern de coalició

Acusen l'executiu de Sánchez d'acceptar el "menyspreu" al rei i les "humiliacions als símbols"

Continua la cascada de manifestos d'exmilitars contra el govern de coalició. La vigília del dia de la Constitució, un nou text signat per 271 militars retirats i al qual ha tingut accés Efe torna a posar negre sobre blanc la bel·ligerància amb què una part d'aquest col·lectiu s'oposa a l'actual executiu del PSOE i Podem. El document, encapçalat pel tinent general Emilio Pérez Alamán, l'almirant José María Treviño i el tinent general Juan Antonio Álvarez Jiménez, alerta contra "el deteriorament de la democràcia" i "la imposició d'un pensament únic" a l'Estat i assegura que la "unitat d'Espanya està en perill". Els signants censuren també que s'estudiï indultar els presos independentistes.

Tot i que es desmarquen del xat en què alguns exmilitars parlaven d'afusellar 26 milions d'espanyols i mostren el seu "disgust amb el que s'hi diu", els signants del manifest sí que diuen compartir les inquietuds que una setantena d'excomadaments militars van fer arribar al rei Felip VI en una carta ara fa una setmana. Al text difós aquest dissabte acusen el govern espanyol d'acceptar "els menyspreus a Espanya, les humiliacions als seus símbols, el menyspreu al rei i els atacs a la seva figura", a més de "permetre violentes atzagaiades independentistes i colpistes amb peticions d'indult a condemnats per sedició, així com concedir favors a terroristes amb el consegüent menyspreu a les seves víctimes, vorejar la legislació vigent", buscar el "sotmetiment al poder executiu del poder judicial, inclosa la fiscal general de l'Estat" i provar d'imposar un pensament únic amb lleis com la de la memòria democràtica".

Els signants del manifest apunten que com a militars que continuen sent, encara que retirats, mantenen "actiu" el jurament que van fer en el passat de garantir la sobirania i la independència d'Espanya i defensar-ne la integritat territorial i l'orde constitucional, "entregant la vida si fos necessari". "Si bé per edat no podem exercir la nostra vocació de soldats en unitats, sí que hem recuperat els drets fonamentals als quals vam renunciar voluntàriament quan vam abraçar la carrera de les armes, entre els quals la llibertat d'opinió i expressió", defensen, amb què justifiquen la seva capacitat de signar aquesta declaració.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF