ELECCIONS

Menorca es resisteix a Vox i les dretes hi encaren el 26-M tocades

El partit d’extrema dreta obté a l’illa un dels pitjors resultats de l’estat espanyol i el projecte popular es veu amenaçat per la irrupció de Ciutadans

Amb 2.997 sufragis, el 6,55% del total de vots al Congrés, Vox va obtenir el 28-A a Menorca els pitjors resultats de les Balears, força per sota dels de la mitjana espanyola, del 10,26%. Els extremistes tan sols van treure pitjors resultats a Catalunya, Galícia, el País Basc i Navarra. 1.120 dels vots de Vox són de Maó i 822, de Ciutadella, ciutat del líder insular del partit, l’exdiputat autonòmic del PP Antoni Camps. Els extremistes pretenen irrompre al Consell de Menorca i amb aquestes xifres podrien fer-ho. Això sí, perjudicant un Partit Popular que ha aconseguit els pitjors resultats de la seva història en unes eleccions estatals.

Hi ha quatre aspectes que ens ajuden a entendre el fracàs de Vox a Menorca. En primer lloc, la por de la irrupció a les institucions de l’extremisme de dretes, que ha fet que l’esquerra es mobilitzà: la participació va augmentar el 28-A quatre punts respecte la de les eleccions del 2016. També cal tenir en compte l’escassa implantació de Vox en els municipis de l’illa. En els comicis del 26-M, només presentarà candidatures municipals a Maó i a Ciutadella. El tercer aspecte, i potser el que més ha influït en els resultats, és el perfil del polèmic líder que aquest partit ha escollit per encapçalar el projecte a Menorca. Després de militar 25 anys al PP, Antoni Camps va argumentar el canvi de formació davant la dificultat que li suposava “defensar la vida” dins del partit. Va atacar Pablo Casado i el va acusar de no ser prou contundent contra l’avortament. Les seves opinions i articles escrits, mentre exercia de diputat del PP, han fet evident l’extremisme de Camps. Ha arribat a qualificar l’homosexualitat de “malaltia” i a afirmar que és “curable” i que “molts homosexuals ho continuen sent per pressions dels mateixos col·lectius”. Ferm defensor de José Ramón Bauzá i del trilingüisme, Antoni Camps va rebre una denúncia d’un grup de professors per vulneració del dret de vaga, coaccions, amenaces, injúries i calúmnies -que es va acabar arxivant-; i una altra de MÉS per Menorca, per injúries i vexació, per haver atacat el diputat sobiranista Nel Martí per la seva condició sexual. A més, Camps va estar vinculat al PP de Ciutadella durant l’etapa més fosca de corrupció a l’Ajuntament i va fitxar per Vox quan se li acabava la trajectòria política dins del PP. El quart motiu és la inestabilitat de Vox a Menorca. Quan es va posar en marxa la formació a l’illa, en tan sols quinze dies van caure dues cúpules de la formació. La primera crisi, oberta a causa de les “imposicions” de la direcció estatal, segons l’excoordinador Dionisio Tobajas, va acabar amb el tancament de la seu a Maó i la incorporació de pràcticament la tots els membres al Proyecto Liberal Español. La segona cúpula insular va caure després de l’autoproclamació de Diego Pons com a candidat a la batlia de Ciutadella. La vicepresidenta del comitè provincial de Vox, Montse Amat, va suspendre el comitè de Menorca perquè no l’havien autoritzat.

Ciutadans enfonsa el PP

L’altre gran derrotat del 28-A a Menorca és el PP. Ha passat dels 13.000 vots del 2016 a poc més de 8.000. Ha perdut l’acta de diputada d’Àgueda Reynés i la de senadora per Menorca, que en les últimes dues legislatures ha estat per a Juana Francis Pons. El PSOE és ara qui representarà els interessos de l’illa, amb Pau Morlà al Congrés i Carme Garcia al Senat. Els pitjors resultats de la història del PP menorquí s’expliquen per la inèrcia estatal -el rebuig al radicalisme de Pablo Casado i l’ascens de Ciutadans-, i també per la falta de lideratge de Coia Sugrañes. Les files populars estan preocupades per la candidatura de Sugrañes al Consell de Menorca perquè. només 264 vots els separen de Ciutadans, i això que la formació taronja no té una infraestructura sòlida a l’illa. Malgrat aaixò, Ciutadans ha superat els populars en municipis estratègics com Maó, Ciutadella i es Castell. La fragmentació del vot ha afectat el bloc de dretes. La diferència entre el bloc del PP, Ciutadans i Vox, i el que configuren per Unides Podem, el PSOE i MÉS per Menorca és de 6.169 vots.

Amb els resultats de les eleccions estatals a la mà, tot apunta a una nova victòria a Menorca de les formacions d’esquerres al Consell, al Parlament i als principals ajuntaments. El PSOE podria obtenir un conseller insular més, que elevaria la representació socialista a quatre, mentre que Podem en tindria tres i MÉS per Menorca, un. Tenint en compte que MÉS per Menorca té un vot volàtil a les estatals i més fidel en comicis insulars, els ecosobiranistes podrien aconseguir més d’un conseller, probablement en detriment de Podem.

Pel que fa al bloc de dretes, Antoni Camps pot aconseguir entrar al Consell i Ciutadans podria absorbir un parell de consellers del PP. L’estrena de Coia Sugrañes en unes eleccions al govern insular és una de les novetats més significatives del 26-M. De tota manera, la manca de candidats municipals que arrosseguin el vot popular penalitza la candidatura de l’actual batlessa d’Alaior. Per municipis, partint dels resultats del 28-A, hi podria haver sorpreses a Alaior i es Castell, pobles governats pel PP. A Maó, Ciutadella, Sant Lluís, Ferreries i es Mecadal també podria créixer el suport als partits d’esquerres. A es Migjorn la crisi oberta per l’exbatle socialista, Pere Moll, deixa a l’aire la possibilitat que el PP hi pugui governar la pròxima legislatura.