Menorca exigeix al Govern que lideri la millora de la connexió amb Barcelona

Des de la Plataforma del Transport Aeri també lamenten la no-inclusió de la ruta amb València a l’acord entre MÉS per Menorca i Francina Armengol

La connectivitat aèria de Menorca és històricament la principal preocupació de la societat de l’illa. Si bé és cert que en els darrers anys s’han aconseguit millores, com la implantació d’una Obligatorietat de Servei Públic (OSP) amb Madrid i Palma i l’augment del descompte de resident al 75%, queda molt camí per recórrer. És per aquest motiu que MÉS per Menorca ha liderat la priorització de la ruta entre l’illa i Barcelona per garantir i facilitar una connexió que representa en l’actualitat el 55% dels moviments d’usuaris en l’àmbit estatal, gairebé uns 900.000 passatgers anuals.

La formació sobiranista ha inclòs la reivindicació dins l’acord amb el PSIB-PSOE, a canvi de donar suport a Francina Armengol com a presidenta del Govern. El procés no és senzill, però el compromís de l’Executiu esdevindrà bàsic per a la consecució d’una mesura que repercutiria socialment i econòmicament a Menorca. El preu dels bitllets d’avió es fixa a través de dos mecanismes: el descompte de resident i la tarifa màxima. En el cas de la connexió amb Palma, hi ha una tarifa màxima de 80 euros, establerta per l’Estat a través de l’OSP, a la qual cal afegir un descompte del 20% derivat del Règim Especial de Balears. El diputat de MÉS per Menorca Josep Castells detalla que “són aspectes independents i la gent tendeix a confondre’ls. Es tracta de mecanismes per separat que se superposen i aquest fet provoca que anar a Palma valgui 20 euros. És el model que finalment s’ha trobat per tenir una tarifa plana”.

En la ruta Menorca-Barcelona, es disposa del descompte de resident, però no hi ha una tarifa màxima perquè no hi ha una OSP, una circumstància que, per Castells, “perverteix i desvirtua el descompte de resident, ja que les companyies tenen subvencionat el 75%, un ajut bestial, però incrementen les tarifes”. Controlar aquesta pràctica habitual de les companyies és una petició dels menorquins. La millor manera per garantir els drets dels usuaris és la instauració de la tarifa màxima, segons el diputat: “Qui vulgui operar aquesta línia ho ha de fer amb una tarifa màxima, com passa amb la connexió amb Madrid. En el cas de Barcelona, seria molt poderosa perquè la demanda continuaria sent altíssima. A Madrid, el preu condiciona la demanda; si és car, la gent no hi va. En canvi, a la capital catalana tenim necessitat vital d’anar-hi per estudis, accés a la cultura i per turisme, ja que al seu aeroport de Barcelona disposam de més enllaços que al de Palma”.

El cost que suposa per a l’estat espanyol el 75% del descompte de resident és, per Josep Castells, un punt a favor de la reivindicació menorquinista. “Madrid està pagant el 75% de la festa. Crec que l’Estat acabarà acceptant a contracor una tarifa màxima a Barcelona perquè li està sortint caríssim. Com que fa poc que tenim el 75%, no tenim dades de com evolucionen la demanda, els preus i quin cost tenen per a l’Estat tots els bitllets. La tarifa màxima és necessària per no desvirtuar el descompte”, assenyala. A més, cal pensar en els no residents, els grans oblidats en connectivitat aèria. En aquest sentit, critica la política de les companyies: “Com que hi ha una part molt important de la demanda que està subvencionada, prefereixen augmentar els preus, fer caixa, encara que perdin demanda dels no residents. Les tarifes pugen i no tenen descompte. Els és indiferent perquè els vols van plens d’anada i tornada”.

El model de referència és l’OSP entre illes. L’experiència és positiva i s’ha condicionat el comportament dels ciutadans mitjançant les polítiques instaurades. De fet, el diputat de MÉS per Menorca assegura que la seva família “ha anat més a Palma en els darrers dos anys que en la resta de la vida. Abans, per comprar, anàvem a Barcelona, i també empràvem l’aeroport català per fer escala i viatjar a altres destinacions. Ara, tot això ho feim amb Palma perquè el preu és molt més assequible”.

L’acord amb el PSIB, una passa endavant

El discurs del Govern fins ara apostava per establir una OSP de tots els aeroports de les Illes amb tots els de la Península, una política que, segons Castells, “és inviable perquè mai no s’assolirà aquest objectiu”. Recorda el diputat autonòmic: “Una OSP és una intervenció a la lliure competència i s’ha de justificar molt bé, i aquí és on entra Europa. El nostre discurs és que a la línia Menorca-Barcelona no hi ha competència ni mercat, hi ha monopoli, ja que només tenim una companyia (Vueling) que l’opera tot l’any, i fa el que vol”.

L’acord amb Armengol implica que el Govern prioritzi la connexió amb Barcelona “ja que és l’única en estat crític de totes les Illes”, diu Josep Castells. Per això, MÉS per Menorca insta l’Estat a estudiar l’OSP amb una tarifa màxima. “A la reunió que vam mantenir amb la Direcció General de Transport Aeri van ser contundents: el Govern ha de demanar primer que ho estudiïn i després en faran els informes. Ha de passar per Madrid i Europa, però el lideratge recau a Palma”.

La Plataforma del Transport Aeri vol més

Joan Enric Vilardell, membre de la plataforma El Transport Aeri Ofega Menorca, s’ha mostrat crític amb MÉS perquè recorda que l’acord amb el PSIB-PSOE “oblida” una altra ruta que consideren clau per a l’illa: València. Vilardell fa memòria: “MÉS per Menorca va dir que treballaria per millorar les connexions amb Barcelona i València, i aquesta darrera no està recollida en els punts del pacte amb Armengol. Estam sorpresos i creiem que han quedat a mitges”.

“València no és menys important que Barcelona. És la tercera ciutat més rellevant després de Madrid i Barcelona; ens hi uneixen llaços socials, culturals i econòmics. Les companyies aèries abusen d’una manera tremenda”, opina Vilardell. Finalment, admet que el nombre de passatgers amb València no és el desitjable, però ho atribueix als elevats preus. “No pot ser que una persona per viatjar l’1 de juliol hagi de pagar 400 euros amb descompte de resident”, remarca.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF