Màxim Huerta, el ministre més breu de la democràcia

Amb només set dies en el càrrec, bat el rècord de 81 dies de José Luis Garcia Ferrero

Màxim Huerta ha dimitit com a ministre de Cultura i Esport només set dies després d'assumir el càrrec. El frau fiscal pel qual va ser condemnat l'any 2017 a pagar 366.000 euros l'ha dut a prendre aquesta decisió només una setmana després d'haver accedit al càrrec. "Vaig arribar a aquest ministeri fa una setmana il·lusionat", ha assegurat el ja exministre de Cultura. Ha assegurat que la gestió del seu patrimoni era el més "comú" de la professió periodística, i que "no era il·legal en aquell moment". En la compareixença d'aquesta tarda ha dit que ha pres la decisió de manera "autònoma" i pensant en la cultura i la transparència. Amb la seva dimissió s'ha convertit en el ministre més breu de la història de la democràcia espanyola. Fins ara cap ministre havia durat menys d'un parell de mesos. Fins ara, José Luís García Ferrero ocupava aquesta posició.

José Luís García Ferrero

La posició de ministre més breu de l'estat espanyol l'ocupava fins ara l'exministre d'Agricultura de l'últim govern de l'UCD, José Luís García Ferrero, que va ocupar el càrrec durant 81 dies, entre el 13 de setembre i el 2 de desembre del 1982.

Ramón Escolano

Escolano va ser nomenat ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat el 8 de març passat en substitució de Luis de Guindos. El seu mandat de 86 dies va posar fi a la moció de censura presentada per Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy l'1 de juny.

Félix Manuel Pérez Miyares

Félix Manuel Pérez Miyares va ser ministre de Treball de l'últim govern d'Adolfo Suárez, i va estar al càrrec entre el 9 de setembre i el 26 de febrer del 1981. Va ser destituït per Leopoldo Calvo-Sotelo després que es convertís en president del govern.

Eduard Punset

Eduard Punset va ser ministre de Relacions amb les Comunitats Europees durant 5 mesos a l'últim govern de Suárez, entre el 9 de setembre del 1980 i el 26 de febrer del 1981. Després de deixar el càrrec va abandonar la UCD i es va presentar a les eleccions generals del 1982 amb Convergència i Unió, va obtenir un escó i el va deixar un any després.

Antoni Asunción

Asunción va ser ministre de l'Interior de l'últim govern de Felipe González. Va ostentar el càrrec entre el 24 de novembre del 1993 i el 5 de maig del 1994. Va deixar la cartera ministerial després de la fuga de l'exdirector general de la Guàrdia Civil Luis Roldán, que va protagonitzar un dels casos de corrupció més sonat de l'època, després de desviar fons públics.

Enrique Fuentes Quintana

Va ser vicepresident i ministre d'economia del primer govern de la UCD presidit per Adolfo Suárez. Va ostentar aquest càrrec entre el 5 de juliol del 1977 i el 28 de febrer del 1978, només 6 mesos. Va impulsar els programes de sanejament i reforma econòmica que s'havien acordat als pactes de la Moncloa.

Julia García-Valdecasas

García-Valdecasas va ostentar el càrrec de ministra d'Administracions Públiques i Política Territorial durant 7 mesos, entre el 3 de setembre del 2003 i el 18 d'abril del 2004, durant l'últim govern de José María Aznar. Va ocupar la cartera després que Javier Arenas, el seu antecessor, es convertís en ministre de Presidència.

Ricardo de la Cierva

El polèmic i ja desaparegut historiador Ricardo de la Cierva va ser ministre de Cultura entre el 18 de gener i el 8 de setembre del 1980, durant el govern de la UCD. La seva obra historiogràfica s'ha considerat com a favorable al franquisme.

Sebastián Martín Retortillo

Sebastián Martín va ser ministre adjunt al President, encarregat d'Administració Pública durant 9 mesos, des del 2 de maig del 1980 fins al 25 de febrer del 1981.

Vicente Albero

Albero va dirigir la cartera d'Agricultura durant 10 mesos, des del 12 de juliol del 1993 i el 4 de maig del 1994, durant l'últim govern de Felipe González. Igual que Huerta, va haver de deixar el càrrec per problemes amb Hisenda; en aquest cas, va ocultar 20 milions de pessetes que havia invertit en un despatx d'advocats.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF