Mas recull el guant de Rajoy

BarcelonaError de càlcul? ¿Badada estratègica? ¿Ganes de prendre part, per fi, en el debat argumental sobre la viabilitat d'una Catalunya independent? Ningú no sap a hores d'ara què li passava pel cap a Mariano Rajoy quan dissabte, en les jornades organitzades pel Cercle d'Economia a Sitges, va gosar entrar en la confrontació d'idees amb el sobiranisme català. Fins llavors el president del govern espanyol acostumava a despatxar aquest tipus de debats presentant com a impossible la hipòtesi independentista, com a molt s'ho treia de sobre amb algun estirabot catastrofista, alertant que la secessió conduiria els catalans cap al precipici. Aquest cop, però, Rajoy va esgrimir una raó pròpia d'algú que vol entrar a debatre de debò si realment Catalunya seria capaç de volar sola: a Europa, va reflexionar, els països petits "no compten per a res". Cal ser com més gran millor per poder tenir-hi un paper destacat. Ni 24 hores va trigar Artur Mas a recollir el guant.

Com si ho hagués estat esperant tot aquest temps, el president de la Generalitat va aprofitar el primer acte públic que tenia a l'agenda per mirar de desmuntar-li l'argument. La seva conclusió és que, quan es tracta d'estats, la mida sí que importa: com més petits són, millor s'hi viu. Va recordar que els països més competitius i amb nivells més alts de benestar són justament de dimensions reduïdes i amb xifres de població comparables als 7,5 milions de catalans. Va citar els exemples de Suïssa, Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Àustria, on es viu "molt millor que a Espanya". "¿Què és millor, ser un país gran com Espanya amb un 27% d'atur o un de més petit com Àustria, amb un 4% d'atur?", va preguntar-se retòricament.

El raonament de Rajoy presenta un defecte d'inici, i és que qui defensa que cal ser un estat gran per tenir pes específic en la presa de decisions a Brussel·les és el president d'un país com Espanya, amb una política econòmica sota l'estricta vigilància de les institucions europees. El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, va veure-hi forat per acusar Rajoy de "fatxenda". "La seva Espanya gran i potent és la que ha d'apujar impostos i retallar pensions perquè l'hi exigeix la Comissió Europea", va ironitzar.

El PP no va quedar-se de braços plegats i ahir mateix va tornar a la càrrega a través del seu vicesecretari general d'estudis i programes, Esteban González Pons. Aprofitant una visita a Brussel·les, va acusar Mas d'"enganyar els catalans" en assenyalar-los el camí de la sobirania plena: "No hi ha futur fora d'Europa per a cap país europeu", va afirmar, donant per fet que una Catalunya independent seria automàticament exclosa de la Unió Europea.

El PSC, per boca del seu portaveu al Parlament, Maurici Lucena, va donar la raó a Rajoy, tot remarcant la importància de la "mida" dels estats a l'hora d'influir en les decisions que es prenen a Europa. Catalunya seria un país "molt petit" i, per tant, la seva influència seria "molt limitada". "Els independentistes ho haurien d'assumir", va dir Lucena a TV3. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va furgar en les diferències de criteri a CiU i va oferir-se a col·laborar amb el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, per assolir una consulta "legal i acordada".

Mediació internacional

Enmig del debat sobre la viabilitat de l'estat propi, el Centre for European Policy Studies -el principal laboratori d'idees de Brussel·les- va suggerir que els governs català i espanyol s'avinguin a nomenar un "mediador o conciliador" internacional, que podria ser la UE o l'ONU, per resoldre el conflicte, informa l'ACN. Mas viatja avui a París, on tindrà ocasió d'exposar el seu punt de vista al ministre de Defensa francès i a la directora de la Unesco. Alhora, l'organisme de diplomàcia de la Generalitat, Diplocat, inicia a la capital francesa una gira de conferències per explicar, segons Efe, la consulta. La internacionalització del procés català ja està en marxa.