Publicitat
Publicitat

"Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?"

Mas proposa a ERC, ICV i CUP una consulta amb una pregunta i dos apartats. La fórmula permet triar entre tres opcions: 'statu quo', tercera via o independència. La consulta es vol convocar el 9 de novembre del 2014

9 de novembre: "Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?". Ja hi ha data i ja hi ha pregunta. És una pregunta amb "dos apartats", tal com ho ha definit el president de la Generalitat, Artur Mas, que aquest matí ha reunit a Palau els líders d'ERC, ICV i la CUP per segellar un acord sobre la consulta. El resultat és una doble pregunta que satisfà els federalistes i també els que reclamen que hi figuri la paraula 'independència'.

Com es votarà

"Vol que Catalunya esdevingui un estat?". En cas afirmatiu, "vol que aquest estat sigui independent?". La idea és que una pregunta no sigui excloent de l'altra. Com es votarà? En una única papereta hi haurà les dues preguntes. Els que votin que volen que Catalunya sigui un estat hauran de posicionar-se després sobre si aquest ha de ser independent. Els que optin pel no a la primera ja no hauran de votar a la segona. Per tant, només els sobiranistes decidiran si el nou estat ha de ser o no independent d'Espanya.

La fórmula triada pels partits catalans per fer la consulta permet als ciutadans triar entre tres opcions: el manteniment de l''statu quo', que és votar 'no' a la primera pregunta ("Vol que Catalunya esdevingui un estat?"); la millora de la situació actual de forma gradual fins a ser un estat dins d'Espanya, que consistiria a votar 'sí' a la primera i 'no' a la segona ("Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?"); i la independència, que és votar 'sí' a la primera i a la segona. Per tant, la nit electoral hi haurà dos recomptes. [ Guia per entendre el recompte de la consulta].

La data fixada per a la consulta és el 9 de novembre del 2014, precisament el dia que es compleixen 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín, que va acabar amb el bloc prosoviètic i la URSS.

Unitat entre les forces pel dret a decidir

"Hi ha hagut sentit de país", ha valorat el president Mas en una compareixença conjunta al Palau de la Generalitat amb la vicepresidenta Ortega, Turull (CiU), Espadaler (UDC), Junqueras (ERC), Herrera (ICV-EUiA) i Fernàndez i Arrufat (CUP). El president de la Generalitat ha detallat que l'acord "ha estat ràpid", s'ha aconseguit en tan sols dos dies, i, a més, "discret". I ha celebrat que la pregunta acordada "sigui amplíssimament majoritària i clara". En aquest sentit, ha subratllat que li hauria agradat que el PSC també hagués format part del consens, però que ha estat impossible. Ara el repte és que l'Estat l'accepti. "Anem amb la millor mà estesa a Madrid", ha apuntat Mas, que ha reptat el govern espanyol a negociar la consulta i permetre-la.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha beneït l'acord, tot i que ha admès que "no és la pregunta que ERC hauria volgut", perquè "no volia que la pregunta fos tan llarga", però ha reconegut que els republicans no tenen prou pes al Parlament per imposar-se i que "cal arribar a consensos". Tot i això, ha subratllat que aquesta fórmula inclou la pregunta explícita sobre la independència i que "permet que es visualitzi una victòria clara de l'independentisme".

El líder d'ICV, Joan Herrera, ha celebrat que la pregunta acordada per a la consulta permetrà "un sí majoritari i aclaparador" que permetrà "sumar independentistes i federalistes". Ha afegit que fins i tot aquest enunciat podrà convèncer els socialistes catalans que volen exercir el dret a decidir. Herrera ha assegurat que el seu partit votarà a favor que Catalunya sigui un estat, però donarà suport o no a la independència segons "l'escenari" que hi hagi sobre la taula el 9 de novembre del 2014. És a dir, de si hi ha alguna oferta ferma per part de Madrid. "La pilota és a la teulada de l'Estat", ha dit.

El president del consell nacional d'Unió i conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha estat l'encarregat democristià de valorar l'acord. "S'ha demostrat que la inclusivitat de la pregunta no havia d'estar renyida amb la claredat", ha reflexionat Espadaler, que ha expressat la seva satisfacció per haver arribat a l'entesa. Preguntat sobre quina posició prendrà Unió en la consulta, Espadaler ha assegurat que la pregunta és "prou àmplia" per encabir-hi la fórmula confederal dels democristians.

El diputat de la CUP Quim Arrufat ha assegurat que la seva formació accepta la pregunta binària "com a acord amb què les principals forces se senten còmodes". "És el màxim acord al qual podrem arribar", ha afegit, tot i que ha apuntat que es reserven el dret a consultar i ratificar la proposta amb els membres de la CUP i de la societat civil organitzada que han impulsat les massives mobilitzacions independentistes. "Hem fet un exercici que haurem d'explicar a la nostra gent", ha reconegut Arrufat, que creu que cal discernir si la fórmula triada "és una pregunta que desencalla o encalla el conflicte democràtic amb l'estat espanyol".

Reunió discreta

La cimera ha arrencat a les 11.30 hores en secret. Un foto de Nació Digital de Junqueras dins un cotxe entrant a Palau ha fet saltar les alarmes. Més tard s'ha sabut que a la reunió també hi havia Turull, Herrera i els líders de la CUP Fernàndez i Arrufat.

Mas ja es va reunir dimarts a Palau amb el soci de federació Josep Antoni Duran i Lleida, una reunió que va avançar l'ARA. Segons fonts coneixedores de la trobada, va servir perquè pactessin una "pregunta plural perquè tothom pugui sentir-s'hi còmode".

La veu del poble
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF