Maria Antònia Munar obté el tercer grau penitenciari

Fa set anys que l'expresidenta del Parlament balear i el Consell de Mallorca és a la presó de Palma

Maria Antònia Munar després de declarar en el judici de 2016 / EFE

L'expresidenta del Parlament balear, del Consell de Mallorca i de la desapareguda Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, ha obtingut aquest dimecres el tercer grau penitenciari arran d'una interlocutòria dictada per la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma. Munar compleix una condemna de  14  anys a la presó de Palma des del juliol de 2013 pels casos de corrupció Maquillatge i Can Domenge.

En l'escrit, l'Audiència argumenta que la Fiscalia està a favor del canvi de grau, tenint en compte que Munar ja ha complit més de set anys de la pena que li van imposar i que ha abonat un 19% (533.591 euros) de l'import total de les responsabilitats civils (5.100.000 euros). A més, s'ha tingut en compte que els permisos que ha tingut Munar s'han fet "sense incidents" i que l'expolítica i presidiària ha mantingut "una bona conducta" durant aquest temps. El primer permís que va obtenir l'expresidenta del Consell de Mallorca va ser el mes de juliol de l'any 2018, en què va poder sortir  tres dies.

L'Audiència ha accedit a concedir el tercer grau a Munar en contra de la valoració que la junta de tractament del centre va fer sobre la petició del seu advocat, Gaspar Oliver. La interlocutòria recorda que la junta de tractament havia dictaminat que els factors d'adaptació positius no eren "suficients" per "eliminar els factors negatius de manca de percepció del dany". O sigui que, segons la junta, Munar no és conscient del mal que ha causat. Juntament amb això, la junta va considerar que el risc de reiteració delictiva era de "grau mitjà-alt", valoració que preveu revisar en un termini màxim de sis mesos, és a dir, "dia 14 de novembre", segons l'Audiència.

Els vuit arguments de l'Audiència de Palma per empresonar Munar

Ara la junta de tractament del centre penitenciari de Palma haurà de decidir quan és efectiu el tercer grau i, si escau, la decisió l'haurà de supervisar la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior. A més, la presó haurà de determinar quin règim concret rebrà Munar, que podrà quedar afectat per les mesures sanitàries contra el covid-19. 

Tres condemnes i 14 anys de presó

L'entrada a la presó de Maria Antònia Munar el 2013 va marcar un abans i un després en l'escena política de les Balears. Qui gairebé durant tres dècades va ser "la princesa" i la dona més poderosa de Mallorca es va convertir fa ara set anys en la primera presidenta del Consell de Mallorca i del Parlament de les Illes empresonada per corrupció.

Munar (Barcelona, 1955) acumula tres sentències amb condemnes a presó de 14 anys i mig en total: una pel cas Maquillatge, del 2012, i dues pel cas Can Domenge, una del 2013 i una del 2016. L'anomenat cas Maquillatge va consistir en la subvenció de més de 240.000 euros del Consell de Mallorca a la productora Vídeo U, la meitat de la qual havien comprat, per mitjà de testaferros, Maria Antònia Munar i el seu delfí, Miquel Nadal. En el cas de Can Domenge, l'Audiència va considerar demostrat que Munar, Miquel Nadal, Bartomeu Vicens i Miquel Àngel Flaquer –tots responsables del Consell i dirigents d'UM– es van posar d'acord per vendre el solar públic de Can Domenge a Sacresa i obtenir-ne beneficis econòmics: un suborn de quatre milions confessat per Vicens, Sacresa  i Munar.

Les tres condemnes –de cinc i mig, sis i tres anys, respectivament– es corresponen a actuacions datades del període en què Unió Mallorquina va pactar amb el Partit Popular, entre els anys 2003 i 2007. Jaume Matas, que tenia majoria absoluta a les Balears, entregà el Consell de Mallorca a Munar després que aquesta hagués pactat amb l'esquerra la legislatura anterior. Va ser l'època de projectes com el Palma Arena i Can Domenge, que han acabat convertits en casos judicials per corrupció i pels quals van condemnar també Matas.

El Parlament retira la Medalla d'Honor a Maria Antònia Munar

La batlessa més jove de l'Estat

El periple de Munar en la política balear començà el 1979, any en què va esdevenir la primera batlessa de Costitx i la més jove de l'Estat. Durant els vuitanta començà a destacar dins el seu partit, Unió Mallorquina (creat el 1982), i a final d'aquesta dècada ja s'havia convertit en consellera de Cultura del Govern (1987-1992). Després que el president Gabriel Cañellas expulsàs UM del seu Govern, Munar es va fer càrrec del partit (1992) i no va abandonar la presidència fins al 2007. Fou en aquest període que Munar assolí el seu màxim poder. L'any 1995, UM va pactar per primera vegada amb l'esquerra i ella es va convertir en presidenta del Consell de Mallorca, un càrrec que va repetir l'any 1999 amb un altre pacte amb l'esquerra i el 2003 amb el PP.

L'any 2007 Munar va deixar de ser presidenta del Consell i, després de permetre que l'esquerra presidís les principals institucions de les Illes (Govern, Consell i Ajuntament de Palma), es va convertir en presidenta del Parlament amb el suport de l'esquerra. Les acusacions de corrupció provocaren la seva dimissió el febrer de 2010, quan qui havia estat el seu delfí, Miquel Nadal, la implicà en el cas Maquillatge, que dos anys després provocaria la seva primera condemna a cinc anys i mig de presó. La segona condemna, de sis anys, és la que l'ha duta a la presó, amb la qual cosa se certificava la fi d'una època.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF