Marchena retreu a Salellas que vulgui donar una lliçó constitucionalista al tribunal: "És un insult"

La sala no permet introduir el debat sobre el dret d'autodeterminació

Els testimonis dels catedràtics de dret constitucional Enoch Albertí i Joan Vintró –membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional– donaven a les defenses l'oportunitat de parlar sobre el 'Llibre blanc', un dels documents que les acusacions asseguren que, tot i ser del 2014, és una prova de la determinació del Govern de declarar la independència. Però es tracta també d'experts en la carta magna i això obria la porta també a parlar del dret d'autodeterminació. Marchena ha frenat l'advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, quan intentava introduir precisament aquesta qüestió a Albertí. "És un insult que vulgui donar una lliçó constitucionalista d'un testimoni al tribunal", ha deixat anar Marchena a Salellas.

El president de la sala ha raonat que en el sistema judicial no existeix la figura d'un pèrit jurista i ha recordat també que a més no es pot convertir un testimoni en un expert ni en cap tipus de pèrit". Salellas ha acceptat aquest raonament però ha volgut deixar clar que en cap moment han "intentat insultar el tribunal".

Tot i que no hagi volgut entrar en el debat sobre el dret d'autodeterminació, Marchena ha volgut deixar clar que la sala coneix la trajectòria jurídica d'Albertí i també el contingut del 'Llibre blanc'. "Li puc assegurar que hi ha membres d'aquest tribunal que ja l'han llegit de principi a final", ha assegurat el magistrat que presideix el tribunal.

En la mateixa línia, Marchena tampoc ha deixat preguntar a la defensa de Carme Forcadell, exercida per l'advocada Olga Arderiu, algunes qüestions que plantejava a Vintró, que havia estat lletrat del Parlament entre 1981 i 2006. També ha tallat el fiscal Fidel Cadena per la mateixa qüestió.

No era un full de ruta independentista

Tant Albertí com Vintró han assegurat a preguntes de Salellas i de Francesc Homs que el 'Llibre blanc' és un conjunt d'informes en què es tractaven vies possibles per poder fer una consulta sobre el futur de Catalunya, analitzant opcions i escenaris, però han deixat clar que "en absolut" es tractava d'un "document d'estratègica política" ni d'un full de ruta per a la independència del Govern, com mantenen les acusacions.

Sobre la consideració que es fa sobre "la força" en el document, Vintró ha explicat que es refereixen a la mobilització política i "pacífica" de la ciutadania perquè la consulta sigui un projecte de consens.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF