MÉS tindrà el primer diputat sobiranista balear al Congrés

PalmaAntoni Verger, membre de MÉS per Mallorca, serà el primer diputat sobiranista de les Illes Balears al Congrés dels Diputats. Verger ocupava el tercer lloc a la llista de la coalició Units Podem MÉS que varen subscriure Podem, Esquerra Unida i MÉS per Mallorca per presentar-se conjuntament a les darreres eleccions espanyoles.

La previsible renúncia del cap de llista de la coalició a Balears, el jutge en excedència Juan Pedro Yllanes (Podem), farà córrer la llista a fi que el tercer nom, Antoni Verger, pugui ocupar un dels dos escons que va aconseguir la candidatura.

Segons l’acord de coalició subscrit per les tres forces polítiques davant notari, “el tercer candidat, una vegada elegit diputat, restarà en el càrrec i en possessió de la seva acta de diputat durant dos anys”. Tot i això, les interpretacions són diferents i poden sorgir desavinences entre Podem i MÉS. L’acord estava originalment pensat perquè la candidatura obtingués tres representants i no dos. Basant-se en aquesta previsió, el pacte inclou una clàusula per la qual Verger havia de dimitir dos anys després d’haver pres possessió en favor de la quarta candidata, Aina Díaz (Podem).

Alguns dirigents de MÉS temen que les circumstàncies excepcionals en què Verger rebrà l’acta de diputat puguin provocar algun tipus de reticència a Podem. El partit morat, però, ha assumit que si Yllanes acaba sent candidat i es converteix en diputat del Parlament balear haurà de renunciar a l’escó del Congrés en favor de Verger. Una altra incògnita important és a quin grup anirà a parar Verger. MÉS vol que formi part del grup mixt, igual que els diputats de Compromís. L’acord, però, recull que el diputat de MÉS “participarà en la constitució del grup confederal de la coalició Units Podem”, que de tota manera ja està constituït. En qualsevol cas, el document blinda la “independència de vot” i la capacitat de “negociar lliurement amb els altres grups parlamentaris” de Verger, tot i que l’obliga a informar i coordinar-se amb Podem. Quan Verger assumeixi la seva condició de diputat, entre maig i juny del 2019, si no és abans, quedaran encara un any i mig d’una legislatura que el president espanyol, Pedro Sánchez, vol espremér fins al final. Entre altres qüestions importants, Verger haurà de negociar els pressupostos del govern central per a l’any 2020.

Podem prepara el seu trident

A més d’Yllanes, i a falta de confirmació oficial i de l’imprescindible pas de les primàries, l’actual portaveu parlamentari, Alberto Jarabo, sona com el candidat amb més possibilitats per aspirar a la batlia de Palma. Al Consell de Mallorca, l’actual vicepresident Jesús Jurado o la portaveu del grup polític de Podem al ple de la institució insular, Aurora Ribot, són els dos noms que sonen amb més força. De moment, cap dels dos no ha manifestat la voluntat d’encapçalar la llista, però la direcció els veu a tots dos amb bons ulls.

De tota manera, el partit també valora que, si es confirmen les candidatures d’Yllanes i Jarabo, el Consell de Mallorca seria l’única de les tres principals institucions en què el partit podria presentar una dona, per la qual cosa la candidatura d’Aurora Ribot pareix més viable que la de Jesús Jurado. Al Consell d’Eivissa, el nom que sona amb més força és el de Viviana de Sans, mentre que a Menorca l’incògnita és encara major però la secretària general de Podem Balears, Mae de la Concha, hi pot tenir molt a dir.

Segons fonts de Podem, el partit prepara una campanya “tranquil·la” i “il·lusionant”. Els morats estan convençuts que cal evitar els atacs creuats entre les forces d’esquerres per no desanimar els votants i intentar repetir una entesa de govern progressista. “Només podem apel·lar a la il·lusió i, encara que no ens beneficiï a nosaltres, el govern de Sánchez n’ha generat i això ens ha d’ajudar a tots”, diu un membre de l’executiva de Podem.

Segons afirma aquest dirigent, el partit ja ha fet un canvi de rumb per preparar les eleccions del 2019: Podem opta ara per un perfil més moderat i per jugar el paper de força mediadora entre el bipartit de govern format pel PSIB i MÉS per Mallorca.Una altra intenció de Podem és exhibir una imatge de partit capaç de governar. Per això, vol incloure a les llistes persones amb experiència de gestió. Així doncs, s’espera que arribin a les llistes del Parlament persones que han tingut càrrecs de gestió on Podem sí que ha governat: Cort i els consells de Menorca, Eivissa i Mallorca. Reafermar aquest perfil gestor és una manera d’acompanyar el missatge que Podem és un partit capaç d’ocupar càrrecs de gestió al Govern balear. De fet, fa mesos que el portaveu parlamentari, Alberto Jarabo, insisteix en la idea que Podem ha d’entrar a governar en el proper executiu d’esquerres.

Qui és Juan Pedro Yllanes?

El jutge Juan Pedro Yllanes (Madrid, 1960) va aterrar a Mallorca per formar part de la secció segona de l’Audiència de Palma. El magistrat va ser ponent del cas Andratx, del qual dictà la primera sentència el 2008. El primer gran cas de corrupció urbanística d’aquella època va impactar fort en la societat mallorquina i balear i va acabar amb la condemna, el 2009, de l’exregidor d’Urbanisme de Cort Javier Rodrigo de Santos.

En la ‘batalla de Vistalegre’, que va decidir l’enfortiment del lideratge de Pablo Iglesias en lloc d’un major pes de les idees d’Errejón a l’organització de Podem, Yllanes va optar pel bàndol perdedor.

Tot i això, el jutge en excedència conserva una bona part del capital i la presència mediàtica que va aconseguir, primer, com a fitxatge ‘independent’ del partit de PabloIglesias per a les eleccions generals del mes de desembre del 2015 i, després, com un dels principals suports d’Errejón en la disputa interna. Així doncs, Podem té clar que Yllanes representa un dels perfils més moderats de què pot fer gala el partit.

Sampol, l’únic precedent

L’únic sobiranista balear que ha tingut un escó a les corts espanyoles ha estat Pere Sampol, del PSM. Fou senador autonòmic, elegit pel Parlament de les Illes Balears gràcies als vots del segon Pacte de Progrés. Tanmateix, les diferents candidatures nacionalistes i d’esquerres illenques (Unitat per les Illes, Progressistes, MÉS en solitari el 2015...) no havien aconseguit mai representació al Congrés.