Publicitat
Publicitat

L’oportunitat de Llarena

El magistrat té al seu abast desactivar les acusacions de parcialitat contra la justícia espanyola

Quina idea té el magistrat Pablo Llarena sobre la compareixença dels 10 empresonats citats divendres? ¿És una declaració en tota regla com la dels membres de la mesa del Parlament? De la lectura de la providència s’extreu que pretén que sigui una compareixença puntual per escoltar les raons dels empresonats per sortir en llibertat. I a continuació vol escoltar els arguments dels dos fiscals, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, i adoptar una decisió sobre la llibertat provisional sota fiança. Llarena prefereix que es faci un interrogatori ampli més tard, però caldrà veure si el pla es compleix amb precisió.

I és que cap a la mitjanit de dilluns vinent comença la campanya del 21-D. ¿És aquesta data l’única referència que ha pres Llarena per a la citació de divendres a les 9.30 h?

La resposta és que no. No és l’única. Tampoc sabrem, perquè no és possible penetrar -almenys en temps real- en el cervell de Llarena, si aquesta referència és més o menys rellevant que aquesta altra: Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí compareixen també dilluns per al·legar davant del jutge d’instrucció de Brussel·les. Aquesta vista és el preludi de la decisió de la justícia belga sobre l’ordre de detenció i lliurament cursada per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra els cinc.

Caldrà veure si l’extradició, en cas que el jutge l’accepti, es fa per tots els delictes sol·licitats (desobediència, prevaricació, malversació i rebel·lió i sedició) o només per alguns, els que responen al requisit de la doble incriminació (és a dir, estar tipificats com a delicte a Espanya i a Bèlgica).

Però aquesta coincidència entre la vista de Brussel·les i la campanya electoral del 21-D -el pòster de l’aplicació de l’article 155 de Rajoy- fa recaure sobre Llarena, com a magistrat del Suprem, una oportunitat d’abast europeu: desactivar abans de la vista de Brussel·les les acusacions contra la justícia espanyola de ser esbiaixada, polititzada i arbitrària, que persegueix les idees i no els actes il·legals. I les fonts judicials apunten: Don Pablo no desaprofitarà aquesta oportunitat.

En la providència que ha dictat, el magistrat els cita perquè els querellats demanen la revisió de la seva situació personal (dissabte farà un mes que els consellers són a la presó, i els presidents de les entitats hi són des del 16 d’octubre) i sol·liciten declarar en relació a aquesta situació. Per tant, són ells els que, davant d’un magistrat expectant per no perdre l’oportunitat, hauran de proporcionar-l’hi. A ell i als fiscals.

La via Barrufet

La via Barrufet es va obrir pas precisament perquè els dos fiscals encarregats d’interrogar-la -Jaime Moreno i Javier Zaragoza- van diferenciar les seves respostes respecte a les dels altres quatre querellats i finalment es va sol·licitar per a ella presó eludible amb fiança, la qual cosa va portar els altres quatre membres de la mesa del Parlament a transitar aquesta via davant d’un magistrat especialment receptiu.

¿Reaccionarà Llarena amb una fiança per als 10 empresonats? ¿O diferenciarà la mesura cautelar de presó entre uns i altres, entre els exconsellers i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart?

El fet és que els riscos de fugida, destrucció de proves i reiteració delictiva no poden ser invocats seriosament per justificar la permanència a la presó del Govern i els Jordis. I, com va escriure Llarena en la seva interlocutòria del 9 de novembre, cap d’ells és a la presó complint una condemna o un càstig anticipat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF