LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Llarena claudica davant Europa i renuncia a les extradicions

El jutge retira les ordres internacionals d’entrega contra Puigdemont i els exconsellers exiliats

Pablo Llarena va assumir ahir la seva derrota i va renunciar definitivament a convèncer els tribunals europeus que els dirigents del Procés van cometre rebel·lió. Després que el Tribunal de Schleswig-Holstein acceptés l’extradició de Carles Puigdemont només pel delicte de malversació, el magistrat que instrueix la causa contra el Procés al Tribunal Suprem va decidir retirar l’euroordre que afecta Carles Puigdemont a Alemanya i també la de la resta d’exiliats: Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, a Bèlgica; Clara Ponsatí, a Escòcia; i Marta Rovira, a Suïssa.

Un cop retirades, els exiliats poden circular lliurement per tots els països del món, excepte per Espanya, on serien detinguts. Tot i això, si no hi ha canvis en la causa no podran trepitjar territori espanyol en els pròxims 20 anys, quan prescrigui el delicte de rebel·lió. Puigdemont aprofitarà la seva llibertat de moviments per tornar la setmana que ve a Bèlgica a impulsar el Consell de la República a Waterloo.

Això sí, la suspensió com a diputat al Parlament segueix vigent, ja que Llarena manté el seu processament a Espanya pel delicte de rebel·lió. Segons fonts del Suprem, això li impediria, fins i tot, presentar-se a unes futures eleccions, tot i que la llei electoral no ho contempla en el cas de persones que no han estat condemnades.

Puigdemont i la resta d’exiliats, en tot cas, van apuntar-se una victòria judicial per la renúncia d’un Llarena resignat davant la resistència d’Europa a compartir el seu relat dels fets d’octubre. En la interlocutòria en què anunciava la decisió, Llarena critica durament les autoritats alemanyes i les acusa d’actuar en contra del que diuen els mecanismes judicials europeus. L’operativitat de les euroordres, considera, ha quedat “curtcircuitada” per una decisió -rebutjar la rebel·lió- que “deterioren l’apreciació de responsabilitat que recull la investigació des de l’inici”. Durant la interlocutòria, de 20 pàgines, Llarena es dedica bàsicament a fer una llista de greuges contra el tribunal alemany i li retreu que “hagi avançat un enjudiciament que no és coherent amb la imputació”. Limitar els delictes a malversació hauria portat a un judici paral·lel respecte als presos polítics, que seran jutjats per rebel·lió. El jutge prefereix deixar els exiliats lliures per Europa abans que acceptar que siguin jutjats per un delicte menor.

Llarena, fins i tot, renuncia a l’últim recurs que tenia per fer virar la decisió alemanya: portar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg. Tot i que fonts judicials apuntaven aquesta setmana que podria preparar un recurs, opta per estalviar-se el que podria haver sigut un altre revés de la justícia europea. Segons la seva argumentació, qui hauria d’haver plantejat la qüestió prejudicial era el tribunal alemany, i no el Suprem. Si ara fos Espanya qui la presentés, segons Llarena la resposta del TSJUE seria purament consultiva i no tindria efecte vinculant.

“Quan hi ha dubtes d’interpretació d’una norma, el tribunal està obligat a formular la qüestió prejudicial al TJUE”, retreu Llarena al tribunal alemany, i afegeix que ara hi hauria “una interpretació uniforme de la norma, que garantiria el principi d’igualtat a tota la UE”.

Per aquest motiu, Llarena, indignat, denuncia “la falta de compromís” del tribunal de Schleswig-Holstein amb uns fets que considera que “podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol”. A més, a la interlocutòria denuncia que no s’han seguit els preceptes de la decisió marc sobre l’ordre de detenció europea, ni la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni el manual sobre l’euroordre de la Comissió Europea.

“Intromissió” d’Alemanya al TS

Llarena no va ser l’únic que va criticar el tribunal alemany. La fiscalia del Tribunal Suprem va lamentar que les autoritats de Schleswig-Holstein haguessin entrat a examinar a fons el cas de Puigdemont -el mecanisme de l’euroordre impedeix fer-ho- i va denunciar la “intromissió” de la justícia alemanya en la jurisdicció del Suprem.

Els canvis a la fiscalia amb l’arribada del PSOE a la Moncloa no han alterat ni una coma el seu relat, i ahir el ministeri públic va demanar a Llarena que mantingui en presó preventiva els dirigents que estan a Lledoners, Puig de les Basses, i Mas d’Enric, on avui es trasllada Forcadell. Un cop ha renunciat a intentar l’extradició dels exiliats, Llarena només pot mantenir el relat de la rebel·lió amb els presos polítics.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF