Llarena s’irrita amb Montoro i li exigeix explicacions urgents

El jutge creu que les declaracions del ministre contradiuen els informes de la Guàrdia Civil

Tota la instrucció del jutge del Suprem Pablo Llarena contra els dirigents independentistes pel delicte de malversació descansava en una sola font: la Guàrdia Civil. Com en el cas de la rebel·lió —el magistrat es refia dels actes de presumpta violència descrits pel cos policial—, Llarena n’ha tingut prou per tancar el processament amb els documents de la policia espanyola que apunten a un presumpte pagament d’actes relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre per valor d’1,6 milions d’euros. Poc li ha valgut que el govern espanyol, a través del ministeri d’Hisenda, tingués intervingudes les finances de la Generalitat —en intensitat creixent— des del novembre del 2015, i que totes les factures que girava l’executiu català passessin pel sistema informàtic de la inspecció de l’Estat. El jutge instructor no ha vist necessari demanar a Hisenda un informe per esbrinar si les indagacions de la Guàrdia Civil tenien algun fonament. Però les últimes declaracions públiques de Cristóbal Montoro apuntant que no es van gastar diners públics en el referèndum, i el fet que les defenses ho hagin utilitzat, han fet canviar d’idea el magistrat, que ahir va demanar al ministre que justifiqués amb papers les paraules.

Llarena considera que Montoro contradiu els informes de la Guàrdia Civil i li sol·licita informació “amb la màxima brevetat possible”. Això deixa el ministre atrapat entre dues forces. D’una banda hi ha l’interès del govern espanyol que la causa contra els independentistes prosperi. De l’altra, l’instint d’autoprotecció. “Jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l’1 d’octubre ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que amb diners públics, no”. Aquestes van ser les seves paraules dilluns, en una entrevista a El Mundo. Deia, de manera taxativa, que no hi va haver malversació. Però no ho feia per protegir Oriol Junqueras ni Carles Puigdemont, sinó per blindar-se a si mateix. El mateix Montoro i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, han afirmat en diverses ocasions que no hi ha hagut diners públics a l’1-O. Ho han fet, majoritàriament, a instàncies de Ciutadans, que esmola les urpes per demanar responsabilitats polítiques al govern espanyol si se’ls va escapar alguna factura tot i tenir sotmesa la Generalitat a un control financer ferri. Albert Rivera ja va avisar que demanaria dimissions si es determinava que va ser així, i Montoro pretenia protegir-se d’aquesta eventualitat, encara que això suposi desmuntar el relat de la malversació de Llarena.

Però al Suprem no va agradar l’entrevista. Les defenses van afanyar-se a presentar les declaracions com a prova que la persecució per malversació no té sentit. “És poc habitual que el meu client estigui d’acord amb Montoro”, bromejava l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde. I és que justament el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia és qui té el focus més posat al damunt pel presumpte ús fraudulent de diners públics. Però no és l’únic. Un cop l’Audiència de Schleswig-Holstein ha descartat el delicte de rebel·lió, la defensa de Puigdemont s’està centrant a desmuntar les acusacions de malversació, que el tribunal alemany ja va dir que calia acreditar per extradir el president a Espanya.

Precedent

El ministeri d’Hisenda es va limitar a dir que respondrà al requeriment del jutge. “Sempre responem als requeriments, i aquest cop també ho farem”, van expressar fonts del departament de Montoro. En un comunicat, el ministeri va valorar positivament la petició del jutge i va assegurar que li donava l’oportunitat de facilitar informació que fins ara no se li havia sol·licitat. Hisenda, però, ja havia enviat informació al jutjat 13 de Barcelona precisant que no hi va haver despeses públiques en el Procés, i ara caldrà veure si canvia de versió davant de Llarena. Qui sí que va donar detalls va ser la secretària general de Finançament Autonòmic i Local, Belén Navarro, que va insistir que els diners del FLA no s’han destinat a sufragar despeses del Procés. La diferència amb les declaracions de Montoro és que, com va fer Rajoy en el seu moment, Navarro es va destinar a aclarir que diners del fons de liquiditat, que són un préstec finalista, anessin a parar a despeses relacionades amb el referèndum, mentre que Montoro ha parlat en diverses ocasions de diners públics, en general. El ministre no només controlava els diners del fons de liquiditat, sinó tot el pressupost de la Generalitat: primer, des del 2015, amb un control telemàtic, i des del setembre de l’any passat amb una aprovació prèvia de qualsevol despesa que va dur, fins i tot, al bloqueig de les targetes d’alts càrrecs.

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF