Misc 15/12/2017

Llarena esperarà els resultats del 21-D per decidir sobre els presos

El jutge denega a Sànchez la petició de sortir o gravar vídeos i cita a declarar els acusats l’11 de gener

i
Dani Sánchez Ugart
4 min
El president de l’ANC,  Jordi Sànchez, a l’entrada  de l’Audiència Nacional.

MadridEl jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena continua trenant els temps judicials als polítics. El magistrat que manté a la presó quatre dirigents sobiranistes -tres dels quals candidats al 21-D- no tornarà a donar-los veu per decidir possibles canvis en la seva situació penal fins que no s’hagi aclarit el panorama polític, o com a mínim fins que no es coneguin els resultats de les eleccions. Així ho va decidir ahir, quan va accedir a la petició de les defenses de Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart de tornar a declarar per donar la seva versió dels fets pels quals estan imputats, però els va donar cita l’11 de gener. Amb la decisió, que va venir acompanyada d’una denegació del permís de sortida de la presó que li demanava Sànchez, expresident de l’ANC i membre de la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions del 21-D, Llarena certificava que els presos no participaran en la campanya i passaran el Nadal i el Cap d’Any entre reixes.

El magistrat també va denegar que el número dos de Carles Puigdemont a la llista per Barcelona pugui tenir contactes amb mitjans de comunicació “que no s’insereixin en l’ordinari règim intern de la presó” en la qual està ingressat (Soto del Real), i l’ús d’internet fora del règim de control fixat pel centre. Responia així a la derivació que dimarts li va fer la Junta Electoral Central de la decisió de deixar participar els presos de JxCat en la campanya. La JEC va tornar-hi ahir remetent-li la petició de l’advocat d’ERC en el mateix sentit sobre Oriol Junqueras.

L’11 de gener, un cop es coneguin els resultats de les eleccions i se sàpiga si hi ha majoria independentista en vots o en escons -probablement enmig del debat sobre les possibles fórmules de creació de Govern i de definició del full de ruta-, Sànchez, Forn i Cuixart passaran pel jutjat. Tots tres havien sol·licitat comparèixer per exposar la seva versió dels fets del 20 de setembre, després que el primer interrogatori que els va fer no arribés al fons de les qüestions que s’investiguen (si hi va haver violència que justifiquiels delictes de sedició) i se centrés només en els arguments per revisar les mesures cautelars, com el risc de reiteració delictiva o de fuga. L’altre empresonat pel Procés, Junqueras, també va presentar un recurs, tot i que per sortir de la presó, i no explícitament per tornar a declarar davant el jutge. En el seu cas no és a Llarena a qui li correspon resoldre’l, sinó a la sala, ja que es tracta d’un recurs d’apel·lació. En les al·legacions, la defensa del vicepresident assegurava que en la seva actuació no hi havia hagut violència i desacreditava la validesa del document Enfocats, trobat a casa del seu número dos, i que ha servit de base per mantenir-lo empresonat sense fiança.

Tot i les limitacions per fer campanya, ahir el vicepresident de la Generalitat va fer una entrevista per escrit a l’ACN, en la qual admetia que potser no podrà ser president, per la seva situació de falta de llibertat. “Soc el cap de llista d’ERC, però podré ser president? Del cert no ho puc respondre, farem tot el possible”, va afirmar Junqueras, que també va considerar que “és obvi que han torpedinat que el cap de llista d’ERC pugui ser visible a les eleccions”. Pel que fa als pactes, el candidat republicà descartava entendre’s amb el PSC -“digue’m amb qui balles i et diré qui ets”-, i va defugir entrar en polèmiques amb Puigdemont sobre si cal recuperar el Govern anterior al 155, amb el candidat de JxCat de president. Preguntat sobre el rumb del Procés, Junqueras va evidenciar la seva situació: “Encara no puc expressar la meva opinió amb llibertat”.

Les decisions de Llarena esvaeixen les esperances d’un canvi de posicionament, com es desprèn dels arguments per rebutjar el recurs de Sànchez de sortir a fer campanya. En una interlocutòria notificada ahir mateix, Llarena apuntava que la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans diu que el dret de sufragi passiu i de participar en la campanya no és un dret absolut: “Cada estat pot modular-lo sempre que la participació democràtica no perdi la seva efectivitat i que les limitacions responguin a fins legítims”.

Entre els arguments del jutge hi ha que, com que les eleccions són amb llistes tancades, la defensa de l’ideari “està atesa per altres integrants” de la candidatura. És a dir, com que, segons ell, la participació de Sànchez en la campanya no és imprescindible perquè els seus ideals quedin representats, no li concedeix el permís. El jutge va admetre en la resposta a la defensa de Sànchez que l’estada a la presó “comporta una limitació evident per a la seva participació en la campanya”, però, en canvi, va afirmar que “ni suposa la impossibilitat de ser elegit ni comporta una pèrdua o una alteració essencial de l’efectivitat del dret de participació democràtica dels que comparteixen el projecte”. A més, va afirmar que Sànchez té possibilitat de dirigir-se a l’electorat per carta, com les publicades a l’ARA.

Llarena també justificava la seva negativa basant-se en el fet que la presó provisional va ser decretada perquè es va observar risc “que l’investigat pogués impulsar mobilitzacions públiques violentes semblants a les que se li atribueixen en aquest procediment”, i que deixar-lo sortir per fer campanya podria, segons ell, donar-li l’oportunitat de fer-ho. Les sortides de la presó o els contactes amb mitjans, diu, “es poden aprofitar per propiciar que els tumults es materialitzin”.

Detenció a Unipost per l’1-O

El front judicial no s’atura, i tampoc les operacions policials. La Guàrdia Civil va escorcollar la seu de l’empresa postal Unipost a l’Hospitalet de Llobregat, on es va detenir el seu director general, Pau Raventós, en el marc de la investigació sobre els preparatius del referèndum de l’1-O que porta a terme el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. El PP va intentar obrir un nou front policial quan Xavier García Albiol va usar una informació a l’agència Efe per assegurar que els Mossos el podrien haver investigat. Tant la policia catalana com Interior van negar l’espionatge, i aquest front va quedar tancat de seguida. El judicial, però, va per llarg: el 21-D es votarà amb quatre empresonats.

stats