Llarena acosta Rajoy al caos
El pla de la Moncloa d’enterrar el Procés amb el 155 i la judicialització li torna com un bumerang
MadridMariano Rajoy va signar una condemna política quan va optar per la via repressora i la judicialització del conflicte a Catalunya. Els arquitectes de la resposta al Procés, comandats per la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, van creure que amb la judicialització n’hi hauria prou per aturar les intencions dels independentistes, i que la tornada a l’autonomisme es faria amb pocs sotracs. La jugada requeria no només activar els ressorts judicials necessaris, sinó grapejar tots els poders de l’Estat, cosa que va provocar els avisos de les institucions europees per la falta d’independència judicial i els escàndols per l’ús polític de la policia. Però ara aquest pla li comença a tornar com un bumerang. I Pablo Llarena està a punt d’abocar al caos la política espanyola, amb la seva imaginativa revisió dels fets anteriors a l’1-O, amb què pretén aplicar un càstig exemplar als polítics independentistes.
El president espanyol s’ha resistit sempre a cedir el control en la tria de jutges que li atorga, a través de la majoria parlamentària, la llei espanyola. Malgrat que el Consell d’Europa l’hi reclama insistentment. Així, i després d’una majoria absoluta de quatre anys i un any més sense govern, els òrgans judicials espanyols els acaparen magistrats conservadors que han abraçat amb eufòria l’encàrrec d’aturar les aspiracions de sobirania de Catalunya. I quan Rajoy ha volgut aixecar el peu de l’accelerador en l’espiral repressiva, ordenant al fiscal general que demanés l’alliberament amb fiança de Joaquim Forn, els jutges s’han alineat amb l’extrema dreta de Vox en la negativa.
Amb les seves regles
Ni a Rajoy ni al PP els convé la paràlisi institucional a Catalunya. Però el president espanyol ha perdut el control de la situació per la seva obstinació de deixar tota la resposta als jutges. I ara Llarena, el magistrat que comanda amb mà de ferro el procés judicial contra els polítics independentistes, vol jugar amb les seves pròpies regles. La interlocutòria de processament que va emetre divendres és un artefacte amb pretensió d’infal·libilitat per mirar d’esclafar la presumpta rebel·lió que només veu el sector més tronat de la magistratura, que actualment ocupa els alts tribunals espanyols. Llarena no només reescriu uns fets públics i els presenta com una conspiració comparable a la que fan les organitzacions criminals, en secret, per dur a terme una revolta, sinó que també justifica de manera inusitada una violència que ningú va veure. L’objectiu de l’artefacte és atrapar en una gàbia sense sortida els polítics independentistes, i que només tinguin la solució de tornar a l’autonomisme i abandonar la idea de crear un estat.
El jutge descriu un suposat pla per aconseguir la independència que encara està “latent” i que té la violència als carrers com a element de coacció. També argumenta que els líders sobiranistes són substituïbles i el presumpte pla rebel pot continuar en marxa, obrint la possibilitat d’atribuir els eventuals aldarulls que es produeixin en resposta a la repressió als encausats actuals. Així, l’única sortida que deixa el jutge és que polítics de nova generació dels partits independentistes facin un Govern que deixi de ser independentista.
Però això ha situat la política catalana en una disjuntiva entre el xoc i el pragmatisme, que manté el Parlament sense investir un president, i amb el 155 en marxa, cosa que deixa Rajoy en una molt mala posició perquè li impossibilita aprovar els pressupostos espanyols. El PNB, amb ganes d’aprovar-los, sent la pressió de Bildu i Podem a casa, i no es pot permetre blanquejar la repressió estatal. Per això ahir va reiterar que, mentre l’autonomia catalana estigui arrasada, no hi haurà res a parlar.
I la falta de pressupostos és una bomba de rellotgeria per al president espanyol, que no es cansa de repetir que cal que es formi un Govern a Catalunya perquè és conscient dels riscos que corre en cas contrari. L’amenaça d’una repetició electoral, que situaria la investidura més enllà de l’estiu -i que no assegura una formació de govern ràpida, perquè les majories podrien ser semblants a les que hi ha ara-, ja no només posa en dubte els pressupostos d’aquest any, en temps de descompte, sinó fins i tot la possibilitat d’aprovar en temps i forma els del 2019, que s’haurien de començar a negociar a principis d’estiu.
I, mentrestant, la política espanyola continua paralitzada. El vigor de Ciutadans, que ha capitalitzat el 155 i li ha robat al PP intenció de vot dels sectors més espanyolistes, fa que Rajoy no pugui modificar l’estratègia. Qualsevol intent de viratge, com l’ordre del fiscal de suavitzar les mesures contra Forn, dona oxigen a Cs i genera crítiques al govern espanyol dels sectors mediàtics més reaccionaris. I l’únic pla que tenen al PP per intentar neutralitzar Albert Rivera és tornar-lo a sotmetre, amb el seu suport, a uns pressupostos que no troben majoria.
Rajoy volia enterrar el Procés amb rapidesa amb el 155. I el pla sembla que se li gira en contra.
