DEBAT D’INVESTIDURA

L’independentisme desafia Llarena votant Turull

Torrent convoca amb urgència la investidura després que el Suprem cités per demà els diputats investigats per revisar la seva situació
Jordi Turull sol a l’hemicicle en l’últim ple, el passat 1 de març. / FRANCESC MELCION

La renúncia dimarts de Jordi Sànchez semblava posar punt final a la incertesa i acostava, després de tres mesos, la investidura d’un president de la Generalitat i el desbloqueig del Govern. Però ahir el Procés va tornar a demostrar que és del tot imprevisible, i el ple per escollir cap de l’executiu se celebrarà avui mateix. La decisió es va precipitar després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena convoqués per sorpresa Jordi Turull -el candidat de facto a la presidència- i cinc dels dirigents sobiranistes investigats per rebel·lió a comparèixer demà davant d’ell amb l’amenaça de revocar-los la llibertat sota fiança. Un pas que va impactar de ple en l’estratègia de Junts per Catalunya i Esquerra, que, després d’hores i hores de reunions al Parlament, van acordar finalment convocar un ple d’investidura d’urgència perquè avui mateix Jordi Turull sigui escollit com a 131è president de la Generalitat.

Tot això si la CUP canvia les quatre abstencions, inamovibles fins ara, per quatre vots positius que garanteixin la majoria absoluta en una primera votació. Turull saludava així la seva candidatura: “Un honor immens. Si el ple del Parlament em dona la seva confiança treballaré sense descans pel progrés i la protecció dels 7,5 milions de catalans, els seus drets, la seva llibertat i els seus mandats democràtics amb diàleg amb tothom i per tothom”, va escriure a Twitter. El president, Carles Puigdemont, també avalava el nou candidat: “En Jordi Turull serà un gran president per revertir els efectes del 155 i fer respectar el resultat del 21-D”, va explicar. I va afegir que “és un home honest: cap maniobra de l’Estat podrà esquerdar la seva dignitat”.

El sobiranisme desafia Llarena interpretant que l’objectiu del jutge instructor no era cap altre que pressionar Turull o enviar-lo directament a presó abans que pogués ser investit. “Ara haurà de decidir si empresona el president de la Generalitat”, comentava a l’ARA un diputat sobiranista. El president del Parlament, Roger Torrent, va anunciar oficialment la decisió a tres quarts de deu de la nit, després de completar la ronda de contactes amb els grups parlamentaris -via telefònica- en temps rècord. El ple començarà a les cinc de la tarda, i dues hores abans el consell polític de la CUP decidirà si modifica l’abstenció. Els diputats cupaires també van participar en les reunions d’ahir i, tot i no comprometre’s a votar a favor de Turull, es van obrir a consultar els seus òrgans de govern. “Comptem que no defugiran l’enfrontament amb l’Estat”, explicava ahir una font sobiranista. Un cop coneguda la decisió, diverses veus d’Endavant advertien a les xarxes que no estaven disposades a canviar de criteri.

Torrent, doncs, va convocar el ple sense tenir garantida la investidura i sense marge perquè Carles Puigdemont i Toni Comín renunciïn a l’escó des de Brussel·les. JxCat i ERC confien que la situació creada per Llarena permeti una nova investidura exprés, convocada amb la mateixa antelació amb què el 2016 va ser investit Carles Puigdemont. Aleshores, al límit del termini per convocar eleccions. Ara, al límit del termini per saber si els diputats Jordi Turull, Marta Rovira, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull són enviats a la presó un cop Llarena emeti l’ordre de processament contra ells.

Advertiment de la Moncloa

El jutge, que ja ha demostrat en les seves interlocutòries que segueix al minut la política catalana, examinarà amb lupa el ple. També ho farà el govern espanyol. Tot i que a priori l’executiu de Mariano Rajoy volia girar full amb Catalunya i no posava obstacles a Turull, el canvi de guió provocat per Llarena també va variar el pla de la Moncloa. Fonts del govern espanyol van advertir ahir a última hora que “l’article 155 seguirà en vigor fins que el nou govern prengui possessió conforme a dret”. L’executiu del PP, que al matí, just abans del moviment de Llarena, advertia que Turull tenia “l’espasa de Dàmocles” damunt d’ell, va afegir a última hora de la nit que el moviment per investir-lo estava “condemnat al fracàs”. La Moncloa també va queixar-se pel canvi de calendari i la urgència del ple, una pressa que també va indignar l’oposició, que promet un altre ple agitat.

Les negociacions entre JxCat i ERC no van ser senzilles. Els republicans van advertir sobre la possibilitat que la investidura exprés de Turull perjudiqui les opcions dels diputats que declararan divendres al Suprem. Els advocats van tenir un paper rellevant en la decisió final. Tant els d’Esquerra com els de JxCat com, fins i tot, els de Turull. El candidat a la presidència es va reunir al seu despatx amb el seu advocat, Jordi Pina, i amb el cap dels serveis jurídics de la Generalitat, Francesc Esteve. Més tard, va participar en la reunió del seu grup parlamentari i va acabar abandonant el Parlament per preparar el seu discurs abans que Torrent fes públic que avui se sotmetrà al debat d’investidura.

Turull no té cap limitació legal per ser investit i el Parlament no ha rebut cap advertiment del Tribunal Constitucional en aquest sentit. Una altra cosa és que JxCat i ERC pensin que, si avui no obté majoria, pugui tenir una altra opció dissabte, un cop passades 48 hores. Si Llarena l’empresona divendres i no ha sigut investit, s’haurà acabat la seva candidatura. Però si ha obtingut el suport de la cambra s’entrarà, de nou, en un terreny inexplorat. Perquè sigui efectiva la seva presidència, el rei hauria de signar el seu nomenament i Turull hauria de prendre possessió del càrrec. Si no ho pot fer, ni tan sols podrà nomenar els consellers.

Llarena encén la metxa

L’acceleració dels fets va començar amb la citació de Pablo Llarena als diputats en llibertat condicional. A banda de Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Marta Rovira i Carme Forcadell. El jutge instructor vol revisar en una vista breu si els dicta la mesura cautelar de presó preventiva. Sobre la taula, Llarena tindrà no només la possible investidura de Turull sinó un acord de govern entre Junts per Catalunya i Esquerra que explicita l’obertura d’un procés constituent i promet la redacció d’una Constitució en quatre anys, uns elements que podrien variar les consideracions del jutge sobre si hi ha risc de reiteració delictiva.

Les implicacions del pas de Llarena van més enllà d’afectar la investidura. El jutge també va citar per a la mateixa hora totes les parts -la defensa dels 28 imputats més la fiscalia, l’acusació popular i l’Advocacia de l’Estat- per comunicar-los l’ordre de processament, és a dir, per quins delictes els envia a judici.

Això representa un punt d’inflexió en la instrucció per sedició i rebel·lió al Suprem, perquè significa que cada cop és més a prop l’obertura del judici oral, tot i que en cap cas tanca la instrucció.

L’ordre de processament és el primer pas per a la inhabilitació dels diferents investigats que són a la presó. Segons l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), es pot suspendre totes aquelles persones que tenen un processament en ferm -cal que ho confirmi la sala d’apel·lacions després de Llarena- a mans del Suprem per rebel·lió o per formar part d’una banda armada o d’un grup terrorista, sempre que estiguin en presó preventiva. Això implica també Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, i si Turull i la resta de citats ingressen de nou a la presó també podrien enfrontar-se a una inhabilitació abans del judici oral. Es dona la circumstància que Llarena no cita en cap cas els consellers Carles Mundó i Meritxell Borràs, que no tenen escó al Parlament.

L’ordre de processament també obre la porta a la reactivació de les euroordres contra els exiliats polítics. La fiscalia va anunciar la setmana passada que un cop se sabés per quins delictes se’ls jutjarà demanaria a Llarena una ordre de detenció europea. Ara bé, el jutge no té per què decidir ara sobre els delictes pels quals vol jutjar tots els investigats en la causa. En les pròximes setmanes pot dictar altres ordres de processament. No és un procediment habitual, segons fonts jurídiques, però l’empara la llei.

Llarena torna a tenir el destí de la política catalana a les seves mans. Els vots de la CUP decidiran avui si Jordi Turull declara demà davant del jutge com a nou president de la Generalitat -amb el simbolisme que això comportaria-. Si se’n surt al Parlament, serà el magistrat del Suprem qui decidirà si el 131è president pot prendre possessió i formar un govern que escapi del 155 o si el torna a enviar a la presó i manté la situació de bloqueig a Catalunya. Tres mesos després de les eleccions del 21-D, el Procés segueix instal·lat en la incertesa i els girs de guió inesperats.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF