SALARIS PÚBLICS
Política 25/09/2015

L’eliminació del nivell 33 afectarà 172 exalts càrrecs

El Govern s’estalviarà més d’un milió anual suprimint el complement als seus funcionaris a partir de 2016

Q. Torres
3 min
L’eliminació del nivell 33 afectarà 172 exalts càrrecs

PalmaEl nivell 33, el complement retributiu que perceben els funcionaris que han estat dos anys (o tres amb interrupcions) ocupant càrrecs polítics executius, costa a l’administració autonòmica de Balears poc més d’un milió d’euros a l’any. A hores d’ara tenen dret a percebre aquest increment salarial 172 empleats públics autonòmics. El Govern eliminarà completament aquest ‘privilegi’, que pot suposar entre 400 i 800 euros més de sou mensual, a través de la reforma de la Llei de funció pública que ja ha començat a treballar, una reforma que també incorporarà l’exigència de coneixements de català per als empleats públics i que reconeixerà la carrera professional d’aquests. La modificació entrarà al Parlament en dos mesos.

Així ho varen anunciar ahir el portaveu de l’Executiu, Marc Pons, i la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, en la compareixença posterior al Consell de Govern. Ambdós aclariren que, un pic s’aprovi la nova llei al Parlament l’any vinent, s’eliminarà completament el nivell 33 i tots els funcionaris que el cobren de la Comunitat Autònoma el deixaran de percebre automàticament. Segons l’Executiu, durant l’any passat s’abonaren 1.060.000 euros per aquest concepte a 153 empleats públics, però després de les eleccions 19 funcionaris autonòmics més han reclamat que se’ls reconegui aquest dret, la majoria exalts càrrecs de l’administració popular. Entre els qui han demanat recentment el reconeixement hi ha l’exvicepresident del Govern Antonio Gómez, l’exconseller insular Bernardí Coll, tots dos del PP, o l’exportaveu de MÉS a l’Ajuntament de Palma, Antoni Verger.

Aquest complement vitalici pot arribar a ser de 1.150 euros al mes en 14 pagues, però en realitat oscil·la en funció del lloc que ocupa cada funcionari. Segons les dades aportades ahir pel Govern, suposa de mitjana uns 500 euros mensuals més per als empleats públics de Balears que el perceben.

La decisió, que ha pres l’Executiu en compliment dels acords de governabilitat signats per PSIB, Podem i MÉS, suposa l’eliminació total del nivell 33, no la seva suspensió ni l’eliminació només per als qui l’haguessin de cobrar de cara al futur, com s’havia especulat inicialment. El Govern no tem que els tribunals puguin fer-lo tornar enrere perquè ja hi ha jurisprudència favorable arran de decisions similars preses en altres comunitats, com Castella-la Manxa i Astúries.

L’eliminació del nivell 33 incorporarà un mecanisme per compensar els funcionaris que no han pogut promocionar mentre estaven en política, però suposarà un increment molt inferior. Precisament aquesta era la funció amb què l’Administració de l’Estat va crear aquest complement vitalici que després es va anar escampant a la resta. El cas és que aquest mecanisme s’ha acabat distorsionant i s’ha convertit en una mena de premi, un ‘privilegi’ a la vista de molts, que no es justifica i que provoca unes diferències salarials molt fortes entre funcionaris que fan la mateixa tasca.

El fet que l’Administració autonòmica deixi de pagar aquest complement als seus treballadors no vol dir que no hi continï havent funcionaris a Balears que el cobrin. I és que la mesura no afectarà els funcionaris d’altres administracions (local o estatal) que facin feina a Balears i que tinguin reconegut aquest dret; per tant, aquests el continuaran cobrant com fins ara.

La normativaautonòmica actual diu que els funcionaris de carrera de l’Administració autonòmica, o de les entitats públiques que en depenen, i el personal estatutari al servei de la sanitat pública autonòmica que ocupin càrrecs polítics executius durant dos anys continuats o tres amb interrupció, quan es reincorporen al servei actiu, tenen dret a percebre el complement de destinació que l’Estat fixa anualment als seus directors generals. A la pràctica, implica rebre el nivell màxim del complement.

S’entenen com a càrrecs executius els del Govern (president, vicepresident, conseller, director general o secretari general), els de les seves entitats autònomes (president, gerent o secretari general) o els de les seves empreses públiques (president o gerent), càrrecs similars dels consells i de les seves entitats autònomes i els del Parlament que siguin assimilats als anteriors.

stats