REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ
Política 22/06/2013

L'Estat no s'aprima com recomana a les autonomies

Planteja reduir els parlaments autonòmics però no toca ni el congrés ni el senat

M. E. Quetglas/ Q. Torres
3 min

Madrid/palma.El consell de ministres va aprovar ahir l'informe de la reforma de les administracions públiques, conegut ja popularment com CORA, i va insistir a plantejar una eliminació o reducció d'organismes autonòmics superior a la que s'ha compromés a aplicar en l'administració de l'Estat. Fins i tot va ratificar ahir la recomanació de reduir els Parlaments autonòmics. En canvi, descarta fer minvar les dues cambres que té sota el seu control -el Congrés dels diputats i el Senat- amb l'argument que s'hauria de reformar la Constitució.

El govern central admet que dels 6.500 milions d'euros que es poden arribar a estalviar reduint duplicitats, bona part depèn de la voluntat de perdre volum que tinguin les comunitats autònomes. No els diu com ho han de fer, però indirectament ja els han marcat un calendari. En la pràctica, només els dóna un mes per fer els deures.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va explicar que ho presentarà dijous a les comunitats en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on, a més d'aprovar el sostre de despesa per al 2014, es tancarà l'objectiu de dèficit per al conjunt de les comunitats.

Dèficit conjunt

L'anunci del tancament d'un objectiu de dèficit conjunt va ser una autèntica sorpresa, perquè s'esperava que s'establís l'objectiu per a cada un dels governs autònoms. Això passarà en un altra reunió a finals de juliol. Segons el mateix Montoro, és perquè les comunitats tinguin "cert temps" per introduir les recomanacions en els seus plans de viabilitat.

A la CORA les comunitats autònomes veuran quin cost té un organisme públic i què es podria arribar a estalviar si ho deixés en mans de l'Estat. En tot cas, el govern central sempre presumeix de ser més eficient que la resta."Dos ulls hi veuen més des de dalt", va afirmar. El grau de propaganda arriba a tal nivell que fins i tot auguren que en casos com els dels centres meteorològics les comunitats podrien tenir el servei de franc. La filosofia del govern central és planificar "conjuntament" amb les comunitats.

El plantejament que fan en públic és tècnic, sense entrar a valorar si hi hauria una invasió competencial. Simplement asseguren que els ciutadans hi sortiran guanyant. Calculen -sumant tots els paràmetres- que a la llarga pot suposar un estalvi de 37.700 milions d'euros.

El vigilant

Mentrestant, el consell de ministres va crear un nou organisme de vigilància: l'Oficina per a l'Execució de la Reforma de l'Administració. Trimestralment farà un informe sobre l'evolució de les mesures i la seva eficàcia i un altre d'anual sobre el que s'ha fet i el que no, sempre sota la supervisió de la Moncloa.

El cert és que del gruix de mesures plantejades pel govern central a les comunitats, molt poques afecten a Balears, amb una estructura autonòmica que no és de les més potents de l'Estat i que s'ha reduït, a més, en els darrers temps. Ni hi ha organismes reguladors ni serveis meteorològics. Només la supressió de la Sindicatura de Comptes pot agafar a contrapeu al Govern, que en el seu afany per aprimar l'administració ja ha deixat morir organismes assessors com el Consell Econòmic i Social o el Consell de la Juventut. Perquè altres recomanacions, com la de reduir els Parlaments autonòmics, ja han estat plantejades a Balears pel propi president José Ramón Bauzá fa més d'un any. La mesura, però, no ha passat d'anunci perquè dins el propi PP balear (sobretot a les Illes menors) genera oposició i perquè tampoc depén només dels populars i l'oposició no n'es partidària. Així les coses, dificilment s'aplicarà a Balears la proposta que fa ara Madrid.

stats