Publicitat
Publicitat

L’Audiència decreta presó sense fiança per a Sànchez i Cuixart

La jutge deixa Trapero en llibertat provisional en una jornada que posa a prova el diàleg amb l’Estat

Empresonats. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han passat la nit privats de llibertat. L’Estat va donar ahir un cop judicial a les cares visibles de la societat civil independentista per la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia. Coincidint amb una nova apel·lació al diàleg feta pel president de la Generalitat al govern espanyol, els presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural van acabar ahir una jornada maratoniana a l’Audiència Nacional en el pitjor dels escenaris possibles: entre reixes i destinats a la presó de Soto del Real. El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana van sortir-ne, en canvi, en llibertat provisional.

El dia que el president de la Generalitat reiterava la porta oberta al diàleg en la resposta al requeriment fet per la Moncloa, a l’altra banda es feien nous passos cap al 155 i es prenia una decisió judicial que ahir a la nit ja tornava a encendre els carrers catalans en defensa del que el mateix Puigdemont va considerar “presos polítics”. La pressió sobre el president -que avui reuneix el Govern per analitzar escenaris- per aplicar ja la declaració d’independència creixerà els pròxims dies. “Aquesta decisió tindrà repercussions polítiques importants”, va manifestar el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro. En declaracions als mitjans a les portes de la seu judicial, Alcoberro i el secretari d’Òmnium, Jordi Bosch, van cridar la ciutadania a una mobilització “pacífica” les pròximes hores -ahir ja hi va haver cassolades- per rebutjar la decisió judicial.

La jornada a l’Audiència es va tancar, doncs, tal com preveia dijous passat el govern espanyol. Fonts de la Moncloa ja apuntaven durant la recepció reial del 12 d’octubre que la intenció de la jutge era enviar a la presó els líders de les organitzacions independentistes i deixar lliures els alts càrrecs policials. Un senyal que l’executiu de Rajoy disposava d’informació acurada dels camins que seguiria la jutge és la reunió poc habitual que, tal com va avançar l’ARA, va mantenir el ministre de Justícia, Rafael Catalá, amb el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, un dia abans del 12-O al despatx del cap del ministeri públic. Un fet que s’afegeix al reguitzell de dubtes sobre la neutralitat de l’estament judicial en la lluita contra el Procés, que fins ara s’ha plasmat sobretot en la coordinació gairebé mil·limètrica entre la fiscalia i el govern espanyol.

Per això, tot i ser la decisió menys desitjada, les entitats ja havien previst aquest escenari, i tan bon punt van conèixer que Cuixart i Sànchez havien d’ingressar a presó van emetre diversos vídeos en què els dos presidents es dirigeixen a la ciutadania. “Si rebeu aquest missatge és perquè els aparells de l’Estat han decidit limitar la meva llibertat”, apuntava Cuixart en la gravació. Per la seva banda, en un altre vídeo Sànchez demana a la ciutadania que mantingui la “mobilització permanent” amb “unitat, civisme i confiança” en el país.

Finalment, doncs, la magistrada Carmen Lamela va decretar presó incondicional per a tots dos, en veure indicis de reiteració del presumpte delicte de sedició, risc de fuga i de destrucció de proves. Sobre aquesta última qüestió, en la seva interlocutòria -feta pública a dos quarts de deu del vespre- apunta a la possibilitat que ja se n’hagin eliminat. Al llarg de quinze pàgines, la magistrada situa Sànchez i Cuixart com els principals instigadors de la mobilització davant la seu d’Economia que, al seu parer, va dificultar que la Guàrdia Civil pogués abandonar el lloc. A més, els acusa d’utilitzar les xarxes socials per cridar a la mobilització “en contra de les ordres judicials”. En el seu escrit, Lamela fa referència a un missatge difós per Òmnium en què s’insta la ciutadania a “aturar la Guàrdia Civil” i a diferents pronunciaments dels líders de les entitats al lloc dels fets, com un de Sànchez quan crida “Que ningú marxi a casa”. L’advocat del president de l’ANC, Jordi Pina, va denunciar el “relat parcial” que fa l’institut armat en els atestats i que, va al·legar, és l’únic que utilitza la magistrada per descriure els fets.

Tot i que el fiscal també va demanar presó incondicional per a Josep Lluís Trapero, la jutge va decidir deixar-lo en llibertat provisional. El mateix destí que la intendent dels Mossos, Teresa Laplana, per a qui el ministeri fiscal havia demanat presó eludible amb fiança de 40.000 euros. Tots dos hauran de comparèixer cada quinze dies als jutjats, se’ls va retirar el passaport i no poden sortir de territori espanyol.

Sense analitzar l’1-O

Lamela va prendre les seves decisions basant-se només en els fets del 20 de setembre. Rebutjava així prendre en consideració el material documental i audiovisual de la jornada del referèndum que la Guàrdia Civil havia inclòs en el seu segon atestat. Tanmateix, va alertar que segons com avanci la investigació -i si finalment el fiscal decideix incloure formalment l’1-O en la causa- pot canviar de parer i trobar nous arguments per acreditar la suposada passivitat dels Mossos a l’hora de configurar un dispositiu que facilités les diligències practicades pels cossos de seguretat de l’Estat. Sobre aquesta qüestió, Lamela fa referència al document enfoCAT, trobat al domicili del secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, i apunta a una possible “activitat de contravigilància per protegir determinades persones de les actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil”.

Amb l’independentisme i el govern espanyol mirant-se de reüll per veure qui mou la pròxima peça, l’Audiència Nacional va fer saltar pels aires ahir la partida.

RE