El recurs de Puigdemont al TC reobre les diferències entre JxCat i ERC

JxCat assegura que van comunicar la decisió a Torrent fa setmanes i els republicans ho neguen

La decisió de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont de portar al Tribunal Constitucional (TC) la mesa del Parlament ha reobert la tensió entre JxCat i ERC. Fonts d'un i altre grup explicaven aquest matí versions contradictòries sobre un recurs que amenaça amb reobrir dins de l'independentisme les ferides que ja va provocar la gestió de la suspensió dels diputats per part del jutge del Suprem Pablo Llarena. D'entrada, els republicans neguen que, tal com diu JxCat, sabessin des de principis de gener que hi hauria aquest recurs al TC, mentre que des el grup del president Quim Torra s'afirma que es va traslladar aquest missatge al president del Parlament, Roger Torrent, fa setmanes en una reunió.

Segons fonts republicanes, l'únic que se'ls va dir és que es faria una "petita menció tècnica" a la decisió de la mesa, una qüestió que, asseguren, mai van entendre que fos un recurs sencer criticant la decisió del Parlament. També des de la presidència neguen "taxativament" que se'ls hagués informat que s'impugnaria al TC una decisió de la mesa, i també asseguren que no es va produir cap reunió. Segons aquesta versió, no va ser fins ahir a la tarda que van saber per boca de JxCat que es prenia aquesta decisió. Des de Junts per Catalunya, però, s'assegura que se li va comunicar al mateix Torrent a principis d'any que els lletrats de Puigdemont aconsellaven dur a terme aquest recurs per "motius tècnics".

La necessitat de presentar aquest recurs per "motius tècnics" és l'altre motiu de discòrdia entre els dos grups. Fonts de la llista de Puigdemont expliquen que la decisió d'interposar un recurs a l'acord aprovat amb els vots d'ERC i el PSC el 9 d'octubre, en què se li denegava la possibilitat de continuar amb el vot delegat després que el Suprem l'hagués suspès, respon purament a motius d'estratègia de defensa. Segons apunten aquestes fonts, els advocats de l'expresident van recomanar-los no només recórrer la decisió del magistrat Pablo Llarena de suspendre'l com a diputat, sinó també impugnar totes les "accions" que s'hagin derivat de la suspensió, com és, argumenten, l'acord de la mesa. La finalitat de fer-ho és esgotar "totes les vies" abans d'acudir a la justícia europea. No obstant això, des del mateix grup admeten que la resta dels diputats de JxCat suspesos no han presentat aquest recurs contra la mesa, malgrat que sí que tenen previst acudir a instàncies internacionals. El motiu és, afirmen fonts de la formació, que estan centrats en l'inici del judici contra el Procés. 

Des de les files republicanes, però, es qüestiona que per anar a les instàncies internacionals calgui presentar un recurs contra el Parlament quan ja n'hi ha un de presentat contra el Suprem. Precisament ahir el TC va admetre aquest recurs que el mateix Puigdemont (així com la resta de diputats suspesos) havia presentat anteriorment, només contra la decisió del Suprem. No obstant això, el nou escrit demana que s'afegeixin a la causa també les al·legacions contra la decisió de la mesa, que Puigdemont considera que ha vulnerat els seus drets fonamentals. 

Tot i la nova topada entre els dos socis de Govern, la conjura dins de l'independentisme és evitar una imatge de divisió a les portes del judici contra el Procés, que ha de començar d'aquí dues setmanes al Tribunal Suprem.

El precedent de l'octubre

Amb la presentació de l'escrit es reobre la ferida en el front independentista que aquest estiu va provocar greus discrepàncies entre JxCat i ERC, que fins i tot van amenaçar l'estabilitat del Govern. A principis de juliol, el Suprem va decretar la suspensió de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull emparant-se en l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal i el final de la instrucció de la causa per rebel·lió. Com a solució, Llarena oferia al Parlament la substitució "temporal" dels diputats mitjançant un mecanisme no previst al reglament.

Les negociacions van ser tenses. A principis d'octubre es va votar activar un mecanisme de substitució dels diputats suspesos sense acatar implícitament Llarena. Però aviat va esclatar la crisi interna: mentre ERC defensava una "designació" d'un diputat substitut, JxCat va demanar en un escrit que es delegués el vot. Va ser llavors quan els republicans es van aliar amb el PSC a la mesa (amb l'aval de l'informe dels lletrats) per rebutjar l'escrit dels diputats de JxCat suspesos, que insistien en la delegació del vot, encara que fos a costa de perdre la majoria absoluta independentista. 

Per a JxCat, el principal escull per acceptar la solució d'ERC és el cas de Puigdemont. La llista de l'expresident a l'exili al·lega que el seu cas és diferent perquè no és a la presó (un dels requisits establerts per la llei per suspendre els diputats), un argument que reforcen amb el fet que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein va rebutjar extradir-lo per rebel·lió. Amb la presentació d'un recurs al TC contra la mesa del Parlament, JxCat recorda a ERC que les diferències sobre aquesta qüestió continuen vigents. 

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF