JxCat activa la reforma per intentar investir a distància

El Govern renuncia a nomenar presos i exiliats a curt termini

El moment més “feliç” de la presidència de Quim Torra arribarà quan dimiteixi per deixar pas a Carles Puigdemont. Des que va prendre possessió del càrrec, el nou president no s’ha cansat de repetir-ho, i el seu grup està determinat a moure els fils que calgui per fer-ho possible. Ahir JxCat va activar la reforma del reglament del Parlament per incloure-hi la possibilitat d’investir un president a distància. Un procés que, segons va explicar el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, podria quedar completat a finals d’any. Ara bé, de moment només compta amb el suport dels grups independentistes. La resta es mantenen a l’expectativa, tot i que fonts consultades per l’ARA expliquen que no hi participaran si el que es planteja és una reforma ad hoc per a Puigdemont.

La restitució del president -i dels consellers- va ser el principal cavall de batalla de JxCat durant la campanya electoral. La majoria parlamentària assolida per l’independentisme no va ser, però, suficient per investir Puigdemont el 30 de gener. El Tribunal Constitucional (TC) el va vetar exigint dues condicions: la presència del candidat a l’hemicicle i l’autorització prèvia del Tribunal Suprem. La segona es va demostrar estèril quan Jordi Sànchez -el candidat que va rellevar Puigdemont- va demanar permís al jutge Pablo Llarena per participar en el ple d’investidura. I, per intentar superar l’obstacle de l’obligatòria presència física del candidat, JxCat va impulsar la reforma de la llei de la presidència, que va ser aprovada per lectura única a principis de maig. Aquesta llei es troba ara al TC, però el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ja va advertir que no serviria per regular la investidura a distància. L’òrgan consultiu va dictaminar a finals d’abril que aquesta qüestió només es podria resoldre amb una reforma del reglament. I això és precisament el que vol provar ara JxCat.

Exercir des de l’estranger?

Ara per ara, JxCat ha enviat “un full en blanc” a la resta de partits per intentar constituir una ponència conjunta. L’última vegada que es va intentar aquesta via -l’any passat JxSí i la CUP van modificar el reglament pensant en les lleis de desconnexió- cap dels partits de l’oposició hi va participar. Ahir, tot i explicar que intentaran plantejar una reforma de consens, Costa va reconèixer que el seu objectiu és incloure les investidures a distància, garantir que es respecta la inviolabilitat i immunitat dels diputats, que “ara està vulnerada pels tribunals”, i regular “millor” les delegacions de vot per blindar els presos i exiliats.

Encara que el Parlament comenci a treballar en la reforma del reglament i finalment acabi permetent que Puigdemont sigui investit des de Berlín o Brussel·les, el president hauria d’afrontar un altre impediment. En el seu dictamen, el CGE alertava que l’absència del president està regulada estatutàriament per a casos puntuals i, per tant, no es pot convertir en un fet habitual. Un precepte que també feia extensiu als consellers. És a dir, perquè poguessin exercir amb normalitat o bé haurien de ser a Catalunya o bé s’hauria de canviar l’Estatut.

Malgrat les conclusions a què va arribar el Consell de Garanties, JxCat ha seguit insistint en els últims mesos que la distància i la presó no impedirien que el president i els consellers poguessin exercir la seva tasca al Govern. De fet, Quim Torra va decidir nomenar consellers quatre dels presos polítics i exiliats (Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín) amb la intenció que comencessin a exercir de manera immediata. Una decisió simbòlica que xocava amb la més que probable suspensió que recaurà sobre tots els processats per rebel·lió -Puig no ho està- tan bon punt el Suprem tanqui la instrucció del cas contra els responsables de l’1-O.

El govern espanyol, que aleshores encara controlava el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), va vetar la publicació dels nomenaments, fet que va portar Torra a querellar-se contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy, ja que considerava que era un “acte degut” que estava obligat a publicar. Ara la Generalitat ja ha recuperat el control del DOGC i Torra té les mans lliures per nomenar els consellers que consideri oportuns. Però, de moment, no n’ha restituït cap dels quatre. I fonts governamentals expliquen a l’ARA que no té cap intenció de fer-ho, almenys a curt termini.

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF