JxCat i ERC ja discrepen sobre si les eleccions seran plebiscitàries

Aragonès assumirà "funcions limitades" al Govern en funcions i Torra no tindrà cap rol simbòlic

Acord de mínims en el curt termini, però divergència estratègica a l’horitzó. Aquesta és la fotografia del moment en les relacions entre els dos socis de Govern, JxCat i ERC. Ahir els dos partits van anunciar un pacte per gestionar de la millor manera possible l’escenari polític més immediat que s’ha obert després de la inhabilitació del president Quim Torra, però uns minuts després ja discrepaven de com s’havien d’afrontar les properes eleccions al Parlament, que seran, molt probablement, el 7 de febrer. ¿Han de ser o no un plebiscit, com deia Torra en el seu comiat?

En el terreny de l’acord, JxCat i ERC van presentar un document de dues pàgines que intenta marcar un camí pel qual el Govern en funcions pugui recórrer el final de la legislatura amb els mínims entrebancs possibles, tot un repte tenint en compte el clima de retrets que ha caracteritzat tot aquest mandat. Per una banda, queda per escrit que el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, assumirà només “interinament funcions limitades de Presidència”, és a dir, només les que marca la llei (totes menys convocar eleccions, cessar i nomenar consellers i sotmetre’s a una qüestió de confiança). Això tranquil·litza JxCat, que fa dies expressava el temor d’una “usurpació” per part d’ERC de les funcions de president i, en definitiva, que hi hagués massa protagonisme del vicepresident. Per altra banda, es confirma que Torra “no assumirà cap rol simbòlic en relació amb el Govern en funcions”, una qüestió que calma ERC, que no volia complicar la transició cap a les eleccions amb un altre potencial front amb la justícia. Per reforçar-ho, s’especifica que s’hauran de deixar “vacants tots els espais propis” del president de la Generalitat, com ara el seu despatx i la seva cadira al consell executiu.

Intentant prevenir eventuals conflictes, també es crea un “grup de coordinació paritari” entre els dos partits per gestionar els que es derivin de totes les incerteses que suposa governar sense president. Aragonès hi serà per part d’Esquerra i, per part de JxCat, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, per les qüestions econòmiques. També en formaran part representants dels partits: Elsa Artadi i Albert Batet (JxCat) i Sergi Sabrià, Josep Maria Jové i Marta Vilalta (ERC).

En el terreny del desacord, ahir va aterrar la qüestió de com s’han d’afrontar les properes eleccions. Dilluns, en el seu últim discurs des del Palau de la Generalitat, Torra va deixar dit que els propers comicis haurien de ser un nou plebiscit sobre la independència. JxCat ho compra. ERC, no. Així, mentre el líder de JxCat al Parlament, Albert Batet, va convenir a El matí de Catalunya Ràdio que els comicis han de ser una reedició del referèndum de l’1-O amb “conseqüències polítiques” -que no va precisar-, el seu homòleg d’ERC, Sergi Sabrià, va fer una advertència sobre aquelles propostes que “tenen més de simbòliques de que realistes”. El problema, de nou, l’estratègia de fons. La idea de plebiscit lliga amb l’aposta per la confrontació que fa JxCat, mentre que topa amb la doctrina gradualista que ha anat teixint ERC i que parla d’eixamplar la base i prioritzar la via del diàleg. La CUP, el tercer actor en discòrdia, va dir ahir que tampoc hi veia el component plebiscitari, però va carregar a parts iguals contra els dos socis de Govern.

A tot això s’hi va afegir una nova oferta del PSC d’investir un president instrumental. El líder del PSC, Miquel Iceta, es va oferir ahir a investir un president independentista si és perquè, un cop investit, convoqui immediatament eleccions. La maniobra permetria escurçar dos mesos el termini fins als comicis i “estalviar interinitat” a la Generalitat. JxCat no vol escurçar el termini, i ERC, que sí que ho voldria, no es pot permetre el luxe de fer-ho amb un pacte amb els socialistes.

Substitució del president

Mentre bullia el debat polític sobre el final de la legislatura, els serveis jurídics de la Generalitat i la Moncloa intercanviaven missatges per saber com s’havia de fer efectiu el cessament de Torra, que ahir va prsentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per suspendre cautelarment la seva inhabilitació. Si bé la sentència va esdevenir ferma dilluns, el Govern havia situat com a requisit necessari -en un informe jurídic- que el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publiquessin el cessament del president per procedir a la seva substitució pel vicepresident, Pere Aragonès. La Moncloa, però, va considerar ahir que no era necessari i finalment el Govern ha decidit fer el canvi sense publicacions oficials -basant-se en la notificació de la sentència i la llei de presidència-.

Així, Aragonès ha convocat avui a les nou de matí un consell executiu extraordinari per aprovar el decret que el doti dels poders de president suplent i inaugurar així la nova etapa d’interinatge a la Generalitat. Serà el primer Govern sense el fins ara president, Quim Torra, i, com a gest simbòlic, la seva cadira estarà buida.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF