Publicitat
Publicitat

SOCIETAT

El ministeri de Justícia no ha rebut del Marroc la revocació de l'indult al pederasta

Desconeix el parador de l'indultat, ja que els ciutadans espanyols que reben aquesta mesura de gràcia a l'estranger no han de fer cap tràmit a Espanya

El ministeri de Justícia no ha rebut cap comunicació del Marroc sobre la revocació de l'indult atorgat pel rei Mohamad VI al pederasta espanyol Daniel Galván, segons han informat a Efe aquest dilluns fonts del departament.

Les mateixes fonts han explicat que Justícia desconeix el parador de l'indultat, ja que els ciutadans espanyols que reben aquesta mesura de gràcia a l'estranger no han de fer cap tràmit a Espanya.

Després de l'onada de protestes sorgides al Marroc per l'indult, el gabinet reial del monarca alauita va informar la nit del diumenge que el sobirà havia donat instruccions al seu ministre de Justícia, Mustafà Ramid, perquè estudiés amb el seu homòleg espanyol el seguiment que s'ha de fer a la qüestió després d'anul·lar l'indult.

Daniel Galván va ser condemnat el 2011 a 30 anys de presó per abusar d'onze nens menors d'edat (entre 2 i 14 anys), pena que va ser confirmada en apel·lació i en cassació, però dimarts passat va sortir en llibertat sense càrrecs després de l'indult col·lectiu de 48 presos espanyols, que el Palau Reial marroquí va presentar com una resposta a una petició en aquest sentit del rei Joan Carles I.

Els efectes jurídics a Espanya de la revocació de l'indult al Marroc no estan clars, segons diverses fonts jurídiques consultades per Efe, perquè aquí no hi ha aquesta possibilitat de revocar un indult per decisió del Rei o del govern espanyol, ja que, segons diu la llei, "la concessió de l'indult és per la seva naturalesa irrevocable".

La llei d'indult espanyola només estableix la revocació quan es torni a cometre un delicte durant el termini determinat que fixi el mateix indult.

En matèria penal, Espanya té amb el Marroc un tractat d'extradició i un conveni per al trasllat de presos condemnats.

En el primer dels casos, segons el Conveni d'Extradició fet a Rabat el 24 de juny de 2009, hauria de ser un tribunal marroquí el que iniciés el procediment d'extradició i, si escau, hauria de dictar una ordre internacional de recerca i captura del indultat.

Aquest tractat estableix, però, que cap dels dos estats concediran l'extradició dels seus nacionals respectius. A més, preveu com a motiu de denegació que "s'hagués concedit una amnistia o indult a l'Estat requeridor o a l'Estat requerit".

També està oberta la possibilitat que el govern marroquí invoqui l'aplicació del Conveni entre Espanya i el Marroc relatiu a l'Assistència a Persones Detingudes i al trasllat de persones condemnades, signat a Madrid el 30 de maig de 1997.

Aquest conveni permet la sol·licitud de trasllat del pres a petició del propi condemnat o de qualsevol dels dos estats, Marroc com a lloc en el qual se'l va condemnar o Espanya com lloc de compliment.

En aquest cas, el Marroc podria sol·licitar a Espanya que el indultat complís a Espanya la resta de la condemna que li faltava. L'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial assenyala que els tribunals espanyols tenen jurisdicció sobre delictes previstos en les lleis penals comesos per espanyols o nacionalitzats fora del territori nacional.

Per a això seran imprescindibles una sèrie de condicions, diu aquest article, entre elles que "el delinqüent no hagi estat absolt, indultat o penat a l'estranger, o, en aquest últim cas, no hagi complert la condemna. Si només n'hi ha complert en banda, se li tindrà en compte per rebaixar proporcionalment la que li correspongui".

Diverses fonts han explicat a Efe que encara considerant que no tingués ja validesa l'indult, per haver estat anul·lat pel Marroc, perquè Galván complís la condemna que li falta a Espanya caldria un procediment de lliurament del reu al nostre país revisat pels tribunals d'ambdós costats de l'Estret.

Visibilitzant l'assetjament sexual