LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

La Junta Electoral veta tots els llaços, siguin del color que siguin

L’organisme ordena retirar-los de l’Ajuntament mentre duri la campanya per a les eleccions

La Junta Electoral de les Illes Balears comunicà ahir a l’Ajuntament de Palma i al batle, Antoni Noguera, que s’havien de retirar tots els llaços de Cort perquè “evoquen de manera evident el mateix significat que els llaços retirats per ordre de la Junta Electoral Central a Catalunya”. La Junta de les Balears recorda que la Junta Central ja havia ordenat retirar els llaços blancs que havien substituït els grocs a la Generalitat. Aquesta decisió, que també afecta el llaç groc que la formació ecosobiranista penjà a les seves oficines del Parlament, veta a les institucions públiques l’ús del símbol que fan servir més sovint per mostrar solidaritat amb tota mena de causes, tot just canviant-ne el color. L’Ajuntament de Palma, per exemple, té dos llaços metàl·lics que pinta amb el color que correspongui.

La formació MÉS va actuar ahir mateix, abans que s’acabàs el termini per retirar els símbols, llevà els llaços que penjaven de les seves oficines de l’Ajuntament i els va substituir per dues banderes, la LGTBI i una de lila en referència a la lluita feminista. El llaç del Parlament el va retirar personal de la Cambra, encara que el grup ecosobiranista el va substituir per una bandera amb l’ocell símbol de la revolta contra l’opressió a la sèrie de pel·lícules Els jocs de la fam. L’ocell -que pot semblar groc però és verd pàl·lid- va caure al migdia i va deixar una bandera negra, símbol històric de la lluita sense treva. Més tard es va retirar la bandera per reparar-la.

Noguera havia demanat un aclariment a la Junta Electoral de les Balears arran de l’ordre de retirar els “llaços com a símbol de protesta pel procés judicial que se segueix al Tribunal Suprem contra polítics catalans”. Els llaços que penjaven de la façana de Cort no eren grocs, sinó que duien les quatre barres, i demanava si també els havien de treure. La resposta d’ahir de la Junta Electoral és que la “semblança” amb els llaços prohibits “es produeix per la preponderància de la seva forma -llaç- sobre el color, i la idea que trasllada en relació amb el moment en què s’estan exhibint”. Així doncs, s’entén que tots els llaços, siguin del color que siguin, queden prohibits als edificis institucionals mentre es faci la campanya electoral perquè tenen la mateixa forma que els vetats a Catalunya.

Segons la Junta, els llaços “són signes que poden ser utilitzats de manera legítima per les formacions polítiques en la propaganda electoral, però no pels poders públics”. Els llaços estaven penjats precisament als balcons de les oficines de MÉS a Cort i el Parlament. La formació va reaccionar amb un comunicat en què va qualificar la decisió “d’atac a la llibertat d’expressió” i de “regressió democràtica”. MÉS va acusar la Junta Electoral de “prendre part per donar validesa als arguments de l’extrema dreta”, perquè tot plegat ha passat arran d’una denúncia de Vox. La formació assegura que “la Junta Electoral ha perdut tota legitimitat”, perquè el llaç amb la senyera es fa servir per defensar el català i ja es penjà a Cort el 2013 per donar suport a la lluita contra el trilingüisme de Bauzá. La consellera de Presidència del Govern, Pilar Costa, va llevar importància al requeriment de la Junta Electoral. “Quan hi ha eleccions, les regles del joc són les que són”, va dir.