Política 07/04/2018

Juana Capó: “Cada setmana s’afilien a Ciutadans una mitjana de deu persones ”

"Actualment tenim una mica més de 2.500 persones inscrites"

J. Ribas
4 min
Juana Capó: “Cada setmana s’afilien a Ciutadans una mitjana 
 De deu persones ”

PalmaJuana Capó (Palma, 1972) és graduada en relacions laborals, secretària d’organització de Ciutadans a les Balears i secretària segona de la mesa del consell general del partit, el màxim òrgan a escala estatal. Des de la nova seu dels taronja a l’avinguda d’Alexandre Rosselló de Palma, Capó dirigeix l’expansió de Ciutadans, la configuració de llistes electorals i la rebuda de nous militants, que assegura que creix a un ritme de deu per setmana.

Quina és l’estructura de Ciutadans a les Balears, com us organitzau a escala municipal?

Existeixen agrupacions i juntes locals. Les juntes locals pertanyen a una agrupació principal. Els grups locals sorgeixen on hi ha menys militància, a llocs més aviat petits. És el cas de ses Salines, que vàrem inaugurar la setmana passada. Burocràticament, un grup local és més àgil i exigeix menys burocràcia, només hi ha d’haver un coordinador i un grup de militants, gairebé no calen càrrecs. Per a les agrupacions, en canvi, hi ha d’haver un mínim de persones que ocupin tots els càrrecs que s’exigeixen i, a més, totes les persones que en formen part han d’haver militat un mínim de 6 anys al partit. Per això, el que volem fer als pobles més petits és obrir primer un grup local que pugui créixer i consolidar-se com a agrupació.

A quants de pobles ja teniu una presència consolidada i a quants us podreu presentar a les eleccions municipals del 2019?

El 2015 només vàrem presentar llistes electorals a Palma i a Calvià. Ara hem consolidat sis agrupacions locals més a Mallorca, fins a un total de 8, i en tenim 4 més a Eivissa i 3 a Menorca. També tenim dues juntes locals més a Mallorca, a Alcúdia i a ses Salines, de manera que tenim una presència consolidada a 17 municipis diferents i estam treballant amb alguns pobles més. La nostra intenció és poder presentar llistes electorals a la meitat dels municipis de les Illes, més o menys. El que està clar és que, si no trobam persones adequades, no tindrem llister per presentar. Volem afiliats i evitar sorpreses entre els nostres candidats i els regidors que siguin elegits per Ciutadans.

És el que va passar a Calvià després de les eleccions del 2015, per exemple. Ignacio de la Madrid va abandonar el partit.

Sí, segurament es varen fer segons quines coses massa aviat. A Marratxí, per exemple, hi havia gent suficient per presentar una llista electoral i vàrem optar per no fer una llista electoral i evitar casos com aquest. El 2019 intentarem fer llistes a tots els municipis, però ens assegurarem que sigui amb gent preparada i compromesa amb el nostre projecte.

El 2015 negociàveu una coalició electoral amb Unió del Poble de Ciutadella de Menorca (UPCM) que finalment no es va materialitzar. Teniu previst fer coalicions amb grups independents d’altres indrets?

A Ciutadella hi ha un agrupació de Ciutadans i molta de la gent que militava a UPCM ja s’ha afiliat al nostre partit i ha deixat de militar a Unió del Poble de Ciutadella. A banda d’això, Ciutadans no farà coalicions electorals en cap cas, enlloc. Nosaltres podem arribar a acords o fer governs de coalició, però sempre després de les eleccions. Volem presentar-nos amb la nostra marca i amb el nostre programa.

Fa un mes afirmàveu que 2.500 persones militaven a Ciutadans a les Balears. Quantes en són ara?

Actualment tenim una mica més de 2.500 persones inscrites, que vol dir que reben informació del partit i ens han donat les seves dades, però no paguen quotes ni poden participar en els òrgans de decisió del partit. D’aquests inscrits, n’hi ha 580 que estan afiliats i que, per tant, paguen una quota mensual. Ara mateix estam augmentant el nombre d’afiliats a un ritme d’unes 10 persones noves cada setmana, tot i que esperam que aquest creixement s’estabilitzi aviat i deixi de créixer.

Vós, que com a secretària d’organització estau més en contacte amb la militància, creis que les bases del partit entendrien un pacte amb el PP i, sobretot, amb El Pi per governar després del 2019?

Nosaltres podem fer pactes amb tots els partits. Em parlau d’El Pi; potser sí que hi podríem arribar a acords. Si parlam de programes, de punts concrets, ens podem entendre. El que no podem fer és repartir-nos àrees perquè sí; si pactam, ha de ser basant-nos en un acord de programa. Crec que és important tenir en compte que a Ciutadans som bons negociadors i que hem arribat a acords amb tothom, tant amb el PP com amb el PSOE.

Els militants de Ciutadans tenen clara la posició del partit sobre la unitat de la llengua catalana?

Sí, jo crec que sí. El primer que hem de fer és tenir clar de què parlam i saber distingir si parlam de llengua, si parlam d’educació o de què xerram.

Parlem només de llengua, idò.

La posició és molt clara: complir l’Estatut. Què diu l’Estatut a l’article 35? Que s’han de protegir i fomentar les modalitats pròpies. Això no s’ha fet, ni el PP ni el PSOE no ho han fet. La unitat de la llengua, no la posam en dubte, però s’està incomplint l’Estatut pel que fa a les modalitats insulars.

stats