EXILI

Josep Miquel Arenas ‘Valtonyc’: “El Consell de la República i jo volem tombar el Règim del 78”

"A Espanya sí que hi ha llibertat d’expressió, allò que no hi ha és llibertat d’ideologia"

Cau l’horabaixa a Brussel·les, Josep Miquel Arenas apareix caminant a pas ràpid amb el ritme marcat per les seves espatlles. No disposa de gaire temps, d’aquí a una estona ha quedat per anar a un concert que ofereix el Cor Jove Nacional de Catalunya a l’església Du Béguinage. Als seus cabells hi ha una petita marca d’alopècia areata, que ell mateix explica que li ha sortit arran de tot el que ha implicat el seu procés judicial i haver de partir sense dir res a ningú per seguretat.

En quin estat es troba el vostre procés judicial?

Ara mateix està tot força ben encaminat. Bèlgica m’ha deixat en llibertat i no veu en els meus actes cap delicte de terrorisme. La justícia belga considera que dir “et mataré” en una cançó -cosa molt habitual al rap- sense posar un condicional després no implica amenaça i ho considera un acte de lliure expressió. A Bèlgica no existeix el delicte d’apologia del terrorisme i sí el d’inducció al terrorisme, i per això Espanya va canviar amb posterioritat als fets aquest nom en un codi penal que després em va intentar aplicar. Això també ho va detectar el jutge belga. I pel que fa a les injúries a la corona, aquí a Bèlgica és una llei pràcticament obsoleta. L’única condició que se’m posa és que no abandoni el país mentre el procés estigui en marxa, una cosa que tampoc no és convenient per a mi de moment, atès que, si ho fes, Espanya podria tornar a activar l’euroordre de manera automàtica.

Ha demostrat aquesta sentència que a Espanya no hi ha llibertat d’expressió?

A Espanya sí que hi ha llibertat d’expressió, allò que no hi ha és llibertat d’ideologia. Així ho demostra el fet que VOX pugui omplir una plaça de toros amb un discurs feixista, que l’assassí de Guillem Agulló només hagi passat tres anys a la presó o que Jiménez Losantos pugui dir el que vulgui amb total impunitat davant un micròfon. La dreta té tota la llibertat d’expressió que vol.

Heu pogut desenvolupar ja la vostra vida aquí amb una mínima normalitat?

Ho he passat malament, però ja estic molt millor. En el fons he de donar les gràcies perquè m’han empès a cercar una vida en un país millor. Espanya té molt a aprendre d’altres països, no només en independència judicial sinó en drets laborals i qualitat de vida. Aquí un 98% dels treballadors estan sindicats, els salaris són el doble i les hores extra estan prohibides. Crec que molta gent de l’estat espanyol necessita veure què hi ha més enllà dels Pirineus. He trobat feina aquí i gent per passar estones amb companyia, i, a més, ara estic preparant un nou disc, que es dirà Piet Hein, en honor d’un corsari neerlandès que va robar un tresor a la França dels Borbons per fer la guerra nàutica contra Espanya. És també una manera d’acostar-me als flamencs.

Entre aquestes companyies hi ha els membres del Consell de la República?

Així és. El fet d’estar lluny de casa i, sobretot, compartir la mateixa lluita, que és tombar el règim del 78, ha fet que les relacions personals siguin més estretes. Ells em varen ajudar a trobar una via per defensar-me davant la justícia en un moment molt complicat per a mi. A més, la seva lluita ha estat la que ha fet més mal a la monarquia espanyola, al sistema judicial espanyol, que encara és franquista, i al seu sistema polític corrupte. Crec que ens podem ajudar mútuament, pel fet que també jo puc demostrar que a Espanya no t’empresonen només per exercir un dret bàsic com el de l’autodeterminació, sinó també per cantar. I viceversa, el fet que jo m’acosti a ells ha fet que una part de l’esquerra espanyola entengui que això, més que d’independència, va de democràcia. Tot i que a la major part de l’esquerra espanyola, un govern a l’exili el qual titllen de dretes l’ha acabat avançant per l’esquerra.

Valtonyc parteix cap al concert. El matí següent, en un cafè prop de la Grand Place arriba el conseller Antoni Comín, amb un gran somriure i una actitud afable. Després d’uns mesos molt difícils, la seva vida personal a Brussel·les comença a ser més còmoda.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF