Els Jordis demanen el seu primer permís penitenciari de 48 hores

La junta de tractament de Lledoners dona el vistiplau a la sortida dels dos presos

Dit i fet. Aquest dimarts, el dia que l'expresident de l'ANC i el líder d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, compleixen una quarta part de la condemna, tots dos han demanat el seu primer permís penitenciari per sortir de la presó de Lledoners durant 48 hores. Privats de llibertat des del 16 d'octubre del 2017, Sànchez i Cuixart han complert avui una quarta part de la seva condemna de nou anys, el requisit necessari per poder demanar el primer permís penitenciari després de ser qualificats com a presos de segon grau. 

Ells seran, doncs, els primers entre els presos polítics que es poden beneficiar d'aquests permisos. Aquest mateix dimarts la junta de tractament del Centre Penitenciari de Lledoners ha avalat la proposta de 48 hores, segons fonts de la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima. Amb tot, l'òrgan encarregat de ratificar aquesta proposta és el Servei de Classificació. En total, mentre estiguin qualificats com a presos de segon grau i un cop hagin complert una quarta part de la pena, poden demanar permisos de com a màxim 7 dies de durada, i un total de 36 dies per any.

Tot i el vistiplau als permisos, no és clar quins dies sortiran Sànchez i Cuixart de la presó. Tots dos volen que la seva primera sortida sigui discreta i prioritzaran passar temps amb la seva família després de més de dos anys tancats. A més, la concessió del permís es pot recórrer per part de la Fiscalia, i és el jutge de vigilància penitenciària en primera instància, i l'Audiència de Barcelona en l'última, qui decideix. 

L'11 de desembre les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses van classificar en règim de segon grau Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa, cosa que permet sortides programades uns dies a la setmana. La classificació es va fer "amb pronòstic d'inserció favorable" i valorant que els condemnats tenen "xarxa familiar, feina, bona conducta i no tenen antecedents penals". El 9 de gener la Generalitat va confirmar-ne la classificació, que ha permès que des d'aquest dilluns els Jordis puguin demanar permisos. 

Ara bé, la decisió de les juntes de tractament dels centres penitenciaris on estan tancats els presos va tornar a tensionar la relació entre JxCat i ERC. Mentre els republicans van assegurar respectar la "decisió tècnica" que suposava la classificació dels presos, des de JxCat van carregar contra la decisió que després va ratificar la Generalitat. L'última veu crítica que es va fer sentir a través de les xarxes socials va ser la de l'exconseller de la Presidència Jordi Turull, qui va assegurar haver-li "imposat" un segon grau i va etzibar: "No es pot repicar i anar a processó". Sigui com sigui, de moment l'única que s'ha plantejat recórrer el segon grau per obtenir el règim obert és l'exconsellera Dolors Bassa.

La Generalitat confirma la classificació en segon grau per als presos polítics

A banda dels permisos, una altra mesura de flexibilització que permet el segon grau és l' article 100.2 del codi penitenciari, que permet aconseguir sortides programades diàries, per exemple, per anar a treballar. Introdueix el principi de flexibilitat, que adopta per a cada penat un model d'execució en què es puguin combinar aspectes característics del segon i el tercer grau. En un termini màxim de sis mesos, les juntes de presó hauran de revisar les classificacions, o bé per mantenir els presos en segon grau o bé per passar-los a un règim de semillibertat, sempre haurà d'estar validat per la Generalitat. Tot i així, pel que fa al 100.2 la decisió podria arribar abans. De tota manera, també podria ser recorregut al jutge de vigilància penitenciària. En aquest cas, però, l'última instància seria l'Audiència de Barcelona i no pas el Tribunal Suprem. Aquest article s'aplica a 405 interns cada any.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF