UN ANY DE PRESOS POLÍTICS

“Si en Jordi tenia alguna por, les ha perdut totes a la presó”

Conversa amb les germanes i el nebot del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, després d’un any pres

Just al davant d’El Vapor de Santa Perpètua de Mogoda, fàbrica tèxtil dickensiana avui convertida en centre cívic, hi trobareu una casa a la façana de la qual hi han pintat ben gran la cara somrient d’en Jordi Cuixart Navarro i la frase: “La cel·la és petita però el somni és immens”. Al peu d’aquesta casa entrevistem la Neus Cuixart (51 anys, treballa en el servei d’atenció al client d’una empresa italiana) i l’Esther Cuixart (48, administrativa), germanes del president d’Òmnium (43), juntament amb en Pol Leiva Cuixart (23, que ha estudiat cuina i ara estudia al Taller de Músics), nebot del líder empresonat. “Hem esdevingut la veu i la façana”, admeten tots tres amb un somriure inspirat directament primer des de Soto del Real i després des de Lledoners. Santa Perpètua respon al clixé: situada a 7 km de Sabadell i 14 de Barcelona, té 11 polígons industrials i 25.000 habitants. Primer el PSUC i després ICV han dominat l’alcaldia.

La cosa política, al Jordi, per on li va venir?

Esther: Per un oncle, el tiet Pepe, que va obrir l’única llibreria que hi va haver a Santa Perpètua durant molts anys i va fundar-hi la secció local d’ERC. A casa sempre dèiem que d’on havia sortit si no se’n parlava mai, de política.

Pol: I a mi m’hi va enganxar el tiet Jordi: Entre ell i el meu pare, nascut aquí de pares andalusos, em van anar inculcant la consciència de classe i la de país.

El Jordi ja era un líder de jovenet?

E: [Somriu.] S’ha bregat amb el temps. Tampoc era un tio gaire valent, de petit no era així, l’havíem hagut de defensar a l’escola.

Neus: Era poruguet, sí.

E: Recordo a l’escola haver dit “Eh, no et passis amb el meu germà”. Però va estudiar i tan aviat com va entrar a treballar en una empresa va dir que muntaria la seva. Allò ens va sorprendre perquè era un pas valent, però la va muntar, avui té quaranta treballadors, i això va fer que s’anés construnt com a persona.

Neus: Ara bé, sempre va tenir grans inquietuds per la cultura catalana. I quan posava l’Elèctrica Dharma s’ensorrava la casa.

Tots tres parlen de Cuixart amb admiració, i no tant per l’any que ja fa que és a la presói com per la fermesa que desprén des del captiveri. Segons l’Esther: “Ara el Jordi és un home sense por. Si tenia alguna por, les ha perdut totes a la presó. A l’última carta m’ho deia: «Crec que he de ser a la presó, he de lluitar perquè la gent pugui decidir». A cada trucada ens diu que que va per llarg. Ens ho ha dit tantes vegades, que ho hem acabat assumint”.

P: De fet, ja ens va anar preparant per a la presó. Ahir va fer un any que va venir a dinar per última vegada i ens deia: “Això no ha estat posar una papereta en una urna, això és un embat democràtic molt seriós”.

N: Aquell últim dia amb ell, la mare ens va fer canelons i vedella amb suc, i com que és molt amant de l’arròs bullit de la seva mare, el va barrejar amb la vedella.

E: Quan vam acomiadar-nos, la mare va plorar molta estona.

N: Jo també. No va ser un dinar, va ser un comiat sense que ningú digués res. Intuíem que aquell dia sí que se’l quedarien. Fixa’t que el dia 23 o 24 de setembre de l’any passat va venir a un acte del referèndum aquí, a Santa Perpètua i estava molt refredat. La mare li va fer un caldo i l’hi va posar en un tàper, i a la nit, pel whatsapp familiar va escriure: “Quin caldo més bo, a Soto del Real no me’l donaran igual”. Faltava gairebé un mes per que hi entrés.

El pare d’en Cuixart, l’Antonio, té 77 anys i la mare, la Maruja Navarro, 76. Viuen sols i tenen alts i baixos. Diumenge, la Maruja va anar a veure el seu fill “i el va trobar molt content. Per tenir un fill a la presó des de fa un any, estan prou bé. El pare, quan el Jordi li truca, li diu: «Dignitat, Jordi!» Els meus pares no li retreuen res, al contrari. A vegades llegeixes que tothom està tirant de Prozac però nosaltres, no sé si per la força que ens transmet el Jordi o què, ens anem mantenint”, explica l’Esther.

N: El Jordi li diu a la mare que no plori quan li pengi el telèfon, perquè quan ell penja, no plora. Quan et truca el Jordi et carrega les piles.

E: Ha canviat, medita molt. En alguna carta diu que mira per la finestra i ho veu tot tan maco que s’ha posat a meditar. A banda que hagi madurat com a persona, el veig madur espiritualment. Li he notat un canvi més espiritual que no pas altra cosa. Per ser així, has de tenir molta força.

A Santa Perpètua, Cs va arrasar a les eleccions del 21-D, però el poble s’ha portat molt bé amb els Cuixart Navarro, fins al punt que els murals que hi ha a peu de carrer estan intactes i l’única escena de GDR que han patit “van haver de venir de Barcelona i de Montcada a fer-la, mai ningú d’aquí ens ha vingut a molestar”, recorda el Pol. Els Cuixart Navarro creuen que el cas acabarà a Estrasburg: “El Jordi s’estarà a la presó els anys que Europa vulgui, i sempre diu que ens fem a la idea que seran 10 anys, i si sortim amb 7, en tindrem tres de regal”, afirma l’Esther.

El Jordi demanarà l’indult?

Esther : Si no canvia molt de pensament, no el demanarà.

Potser pensant en els pares o el fill.

P: En Jordi pensa que ara mateix està fent el que és correcte pel seu fill. Aguantar, aguantar i aguantar i que Estrasburg condemni l’Estat.

N: El Jordi ho té clar: està construint un país millor pel seu fill. Està lluitant per nosaltres, no per ell.

Les dues germanes acaben l’entrevista somrient: “Avui que fa un any que el Jordi és a la presó, hauríem de ser 7 o 8 germans per arribar a tots els actes”.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF