Jordi Carbonell, referent històric de l'independentisme
L'expresident d'ERC mor als 92 anys convertit en símbol de la lluita antifranquista
BarcelonaLa nit del 18 de juliol al Palau de la Música Jordi Carbonell s’aixecava un cop més de la cadira de rodes que feia anys que l’acompanyava. Era la inauguració dels actes commemoratius dels 80 anys de la Guerra Civil, i el polític i filòleg s’esforçava per posar-se dempeus i cantar Els segadors en una de les seves últimes aparicions públiques. L’expresident d’ERC va morir ahir als 92 anys després d’una vida marcada per la lluita antifranquista però també per la seva activitat com a filòleg, que el va dur a dirigir entre el 1963 i el 1972 la Gran Enciclopèdia Catalana.
La seva cadira de rodes s’havia convertit ja gairebé en un símbol del procés sobiranista. Sempre present a les grans mobilitzacions independentistes dels últims anys, Marta Rovira va revelar ahir que ja s’havia apuntat a la pròxima Diada, convençut que l’horitzó de la independència era més a prop que mai. “Aquesta vegada ho aconseguirem”, va dir ja des de l’hospital a Josep-Lluís Carod-Rovira, l’home que el 1996 li va demanar que acceptés ser president d’ERC -on havia començat a militar quatre anys abans- i que el 2004 el substituiria al capdavant de les files republicanes.
L’independentisme va recollir ahir el compromís de fer bo el pronòstic de Carbonell. “També per tu ho farem”, escriu a l’ARA el president d’ERC, Oriol Junqueras. “Seguirem el teu somni”, prometia el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La frase més repetida en els condols, però, era extreta del discurs que Carbonell va pronunciar l’Onze de Setembre del 1976, en la que va ser la primera Diada multitudinària, “Que la prudència no ens faci traïdors”, va alertar Carbonell, representant aleshores de l’Assemblea de Catalunya. “Serem prudents per aconseguir abans el teu somni”, responia ahir Lluís Llach.
L’estada a la presó
Tot i que lluny de càrrecs institucionals que mai va voler, Carbonell sempre va estar implicat en les lluites del país, també durant el franquisme. El 1964 va cofundar la Taula Rodona Política -sorgida de la Caputxinada- i l’any 1970 va ajudar a organitzar l’Associació d’Intel·lectuals de Montserrat i a redactar i distribuir a l’estranger la Declaració de Montserrat. Aquest últim fet el va portar a la presó per primera vegada -hi tornaria un segon cop el 1974- i a patir tortures després de negar-se a respondre en castellà en un interrogatori a la comissaria de Via Laietana.
Unes estades a la presó que van comportar la seva expulsió de la UAB i que ahir recordava l’expresident de la Generalitat Artur Mas, a qui Carbonell va voler acompanyar en la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 9-N: “No hauríem d’oblidar que hi ha qui no ha regatejat quan es tractava de la llibertat de Catalunya”, va subratllar l’expresident. “Carbonell mai s’ha rendit”, recorda també Miquel Sellarès, que va col·laborar amb ell a l’Assemblea de Catalunya i a Nacionalistes d’Esquerres, i que lamenta que Catalunya s’estigui quedant “sense símbols de la resistència” com Josep Benet i el mateix Carbonell, a qui demà s’acomiadarà amb un funeral al Tanatori de les Corts. Serà l’últim adéu a un referent històric de l’independentisme i de la lluita antifranquista. D’un home, afirmen els que el van conèixer, “honest, imbatible, humanista, d’esquerres i que va viure dempeus”, com ara fa un mes al Palau de la Música.
