Joan Albert Pons Bagur: “Manca un gest amb Catalunya”

MaóCom valorau els darrers esdeveniments i la decisió de la justícia d’Alemanya de no extradir Carles Puigdemont per rebel·lió?

En primer lloc, vull expressar la meva alegria davant la decisió presa per la justícia Alemanya. La llibertat de Carles Puigdemont, president legítim de Catalunya, és una gran notícia, perquè és una espurna d’esperança davant la persecució política que du a terme l’estat espanyol, perquè evidencia que el delicte de rebel·lió no s’ha produït, atès que no hi ha hagut violència i, finalment, perquè posa en blanc damunt negre la manca de neutralitat de la justícia espanyola, una justícia marcada per la ingerència política i l’arbitrarietat. Ara bé, açò no és més que una bona notícia; la batalla per l’alliberament dels presos polítics que es troben a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco, el retorn segur dels exiliats i la implantació de la democràcia, tant a l’estat espanyol com a Catalunya, es mantenen.

Quina opinió teniu de la sanció a Francesc Antich pel PSOE per no haver votat a favor de l’article 155 en el Senat?

Francesc Antich pertany, per voluntat pròpia, al PSOE. Desmarcar-se’n en un tema puntual hauria de ser normal. De fet, el Senat hauria de ser una cambra de representació territorial i no partidista. Ara bé, desmarcar-se’n en un tema tan transcendental, tan ideològic, té conseqüències, clar que les té. Dit això, la meva reflexió és que és necessari aplaudir una persona, o agrair-li, per defensar un posicionament sense renunciar a les cordes de l’amo? Si em multàs el meu partit per pensar com pens, per defensar el que defens, i sobretot en un tema tan bàsic, partiria, trencaria el carnet. Això és ser coherent. Tota la resta, excuses de mal pagador. I a sobre s’ha d’aguantar que diguin que “així la gent deixarà de ser socialista”. No, la gent deixa de ser del PSOE, no socialista! El que fa la gent és despertar de la mentida. Ja cansa allò que “el PSOE d’aquí no és el d’allà”. Covardia pura, manteta per no passar fred. Ens prenen per babaus. No deman que pensin com jo, deman que no s’amaguin.

Us sorprèn la falta de sensibilitat del PSOE Menorca i dels dirigents sobre el conflicte a Catalunya?

No, gens. Si em demanau si és trist, molt, però si em demanau si estic sorprès, gens. El PSOE ha deixat ben clara quina és la seva posició respecte dels conflictes territorials: quan parlen els pobles, ho mira de perfil; quan parla l’Estat, s’asseu al costat dret del senyor. Eh que s’entén? Que ningú s’enganyi, el PSOE és 155, és presoners polítics, és monarquia, i així podríem continuar.

Creis que la presidenta del Consell Insular, Susana Mora, hauria de tenir cap gest, tenint en compte la proximitat en tots els sentits amb Catalunya i, per exemple, les més de 10.000 segones residències de catalans a l’illa?

La meva opinió és que sí. No només per proximitat o residència, sinó per dignitat de poble, per dignitat democràtica. Ara bé, el silenci no és casual, és un silenci amb moltíssima càrrega política.Com us deia abans, tristor sí, sorpresa no. No et decep aquell de qui no esperes res.

Quins són els avantatges i els inconvenients de l’aliança entre Esquerra Republicana de Menorca i MÉS per Menorca?

Amb això hi ha una petita confusió. MÉS per Menorca sorgeix de la suma del Partit Socialista de Menorca (PSM), Iniciativa Verds - Equo (IVMe-Equo) i Esquerra Republicana - Menorca (ER - Menorca). En aquest sentit, no és una aliança entre nosaltres i MÉS per Menorca, sinó que en som part interna. MÉS per Menorca no només és la suma de partits, sinó que és un espai ampli amb molts independents. Tots sota una sola organització assembleària i uns principis ideològics d’unió: l’ecologisme, l’esquerra, el republicanisme i el menorquinisme. Un projecte que no suma, sinó que multiplica i que, en conseqüència, torna una eina irrenunciable. Ara bé, si MÉS per Menorca ha de destacar per alguna cosa, és per ser l’única organització política de l’illa que només respon a aquesta i als seus ciutadans.

Podríeu detallar el projecte sobiranista per a Menorca amb el qual preteneu augmentar la base social?

La pregunta clau és “qui tria sobre Menorca?”; si la resposta és “els menorquins”, ja ho teniu: sou sobiranista. Si la resposta és qualsevol altra, no sou sobiranista. Si la vostra resposta no és “els menorquins”, heu de justificar bé perquè no són ells els que trien sobre Menorca. No en som capaços? Som idiotes? Crec que no, que el poble de Menorca és un poble major d’edat que pot prendre decisions sobre ell mateix, que el poble de Menorca és un projecte de futur i no de passat. I fixau-vos que ho planteig en general, no només en l’àmbit nacional. Ser sobiranista a Menorca implica ser-ho en tot. És una idea tan senzilla com voler que Menorca sigui sobirana, però no només nacionalment, sinó energèticament, econòmicament, etc. Qui, en estat de raó, pot renunciar a decidir sobre ca seva?