La JEC ordena la inhabilitació immediata de Torra amb una divisió màxima

El president interposarà un recurs al Suprem per demanar que se suspengui l'acord

Decisió insòlita de la Junta Electora Central (JEC). A poques hores que comenci la investidura de Pedro Sánchez, aquest divendres, l'organisme encarregat de vetllar per la neutralitat electoral ha inhabilitat de manera exprés el president de la Generalitat, Quim Torra, emparant-se en una modificació de la llei electoral de l'any 2011 que no s'havia aplicat mai en casos de diputats o presidents autonòmics. De fet, fins ara la JEC havia declinat prendre aquesta decisió també amb alcaldes condemnats per corrupció: en diversos precedents havia deixat la decisió en mans de les corporacions municipals. Així, la JEC estima el recurs del PP i ordena a la Junta Electoral Provincial de Barcelona que, un cop es notifiqui l'acord, declari vacant l'escó de Torra i expedeixi la credencial al següent candidat de la llista de JxCat, que és Ferran Mascarell. 

La decisió de la JEC s'ha produït amb una divisió màxima: set vots contra sis. Serà executiva quan es notifiqui l'acord íntegre, amb els sis vots particulars inclosos que hi ha -tres de jutges i tres de catedràtics escollits al Congrés-, que es poden redactar en un termini de 48 hores en dies hàbils. Cap, però, un recurs al Tribunal Suprem. Segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, tant el Parlament com el president tenen previst recórrer la decisió a l'alt tribunal i sol·licitar mesures cautelars perquè es deixi en suspens l'aplicació de l'acord de la JEC fins que el Suprem no resolgui. Les mateixes fonts afirmen que la doctrina del Tribunal Constitucional marca que la decisió no s'aplica fins que el Suprem hagi resolt les cautelars i que normalment es pronuncia en menys de 48 hores. Davant d'aquesta situació, el president Torra ha convocat un consell executiu extraordinari per aquest divendres a les 8 del vespre i compareixerà demà dissabte a la tarda al ple del Parlament per rebutjar la JEC. Junts per Catalunya ha convocat el grup parlamentari demà el matí i també ho farà Esquerra amb la seva executiva nacional. 

Els integrants de la JEC recorren a l'article 6.2, apartat b, de la llei orgànica del reglament electoral general (Loreg), que estableix la inelegibilitat i la incompatibilitat per exercir un càrrec públic en cas de sentència encara que no sigui ferma per delicte de terrorisme, rebel·lió i delictes contra l'administració pública. La JEC interpreta que la condemna per desobediència del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) forma part dels delictes contra l'administració i per això l'inhabilita com a diputat. Ho ha fet arran d'un recurs del PP, Ciutadans i Vox que havia estat rebutjat prèviament per la Junta Electoral Provincial. Aquest ens, que és inferior jeràrquicament a la JEC, havia argumentat que Torra havia sigut inhabilitat pel TSJC per a l'exercici de les funcions de president i no com a diputat. Només un membre, Pablo Nuevo López, havia emès un vot particular a favor d'inhabilitar el president.

Per la seva banda, el Parlament va presentar al·legacions assegurant que és ell el competent per decidir sobre la incompatibilitat dels diputats i afegint a més que una inhabilitació sense sentència ferma vulneraria directament el dret de participació política. Però en el seu acord la JEC no dona cap opció al Parlament: diu que és la Junta Electoral Provincial la que ha d'aplicar l'acord. La JEC, doncs, obre camí cap a un terreny desconegut just l'endemà de l'acord entre ERC i el PSOE per a la investidura. En un moment en què l'acord pretenia desjudicialitzar el conflicte polític, la JEC torna a judicialitzar-lo. 

L'escletxa que hi veu Presidència

La JEC aplica un precepte de la llei electoral que xoca directament amb la legislació vigent a Catalunya: el reglament del Parlament i l'Estatut, que té rang de llei orgànica. El reglament només preveu la pèrdua de condició de diputat per una sentència ferma i l'Estatut només recull també les causes de cessament del president per una sentència ferma. És a dir, només després que el Tribunal Suprem s'hagi pronunciat. Fonts parlamentàries expliquen que volen fer valdre la legislació catalana. Ara la JEC se salta aquest pas i inhabilita el president. 

Torra, de fet, encara no havia presentat el recurs al Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que l'inhabilitava per no haver despenjat a temps una pancarta que reclamava llibertat per als presos polítics en període electoral.

Tot i la resolució de la JEC, i més enllà dels recursos que es puguin presentar, des del Govern encara veuen marge perquè Torra continuï com a president. Fonts de Presidència afirmen que l'acord de l'organisme electoral afecta la seva condició de diputat, però no la seva condició de president. L'Estatut, remarquen, només preveu la inhabilitació del president en cas de sentència ferma. De fet, aquest és un dels arguments que va utilitzar Torra en les seves al·legacions a la Junta Electoral Provincial, que (a diferència de la Central) va desestimar la inhabilitació exprés. El president defensava que és necessari ser diputat al Parlament per ser investit, però no per mantenir-se a la presidència de la Generalitat, ja que la pèrdua de l'escó no apareix com a causa de cessament del cap de l'executiu.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF