MadridNomés tres dies després de la contundent derrota del govern espanyol al Congrés pel decret dels romanents, va arribar la rectificació. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, havia advertit que no elaboraria un altre decret, però ahir el ministeri va anunciar que en portarà un de nou al consell de ministres per aprovar algunes mesures que oxigenin les finances dels ajuntaments, com l’eliminació de la regla de despesa per al 2020. En queda fora, però, el que va pactar a última hora amb Unides Podem per aconseguir el seu vot afirmatiu: transferències per valor de 3.000 milions a fons perdut repartits per criteris poblacionals, sense necessitat d’entregar abans els romanents. Tampoc es preveu el fons de 400 milions dedicat a polítiques de suport al transport. Segons Hisenda, ha posat sobre la taula les mesures que generaven més “consens”, però ahir fins i tot el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero, va demanar més.
L’autoesmena de Montero va ser rebuda amb una sensació agredolça entre els partits. El PP en va fer una lectura estrictament d’oposició i va afirmar que el govern de Pedro Sánchez “només l’encerta quan rectifica”, però sense entrar a valorar-ne el contingut. De fet, el reial decret encara no s’ha presentat i la majoria d’organitzacions polítiques van mostrar reserves a l’espera de llegir-lo amb detall. La nota de premsa distribuïda per Hisenda, però, ja apuntava les principals línies de la nova normativa.
Ús limitat del superàvit
Més enllà de la suspensió de la regla de despesa per al 2020 -no descarta fer-ho també per al 2021-, permetrà que els ens locals puguin utilitzar el superàvit per a inversions financerament sostenibles. Concretament, concloure el 2021 els projectes iniciats el 2019 i que estiguin finançats amb superàvit del 2018 i l’ús del superàvit del 2019 per finançar despesa del 2020, però sempre que es tanqui aquest exercici en equilibri pressupostari. En declaracions a l’ARA, el responsable d’assumptes econòmics dels diputats de JxCat al Congrés, Ferran Bel, criticava que si l’ús del superàvit computa en el dèficit de l’exercici corresponent deixa poc marge als ajuntaments per gastar-lo, i destacava que hi ha molts ens que no tenen estalvis. Fonts d’ERC s’expressaven en el mateix sentit i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va subratllar en declaracions als mitjans que aquestes dues propostes, que ja preveia el decret que el Congrés no va convalidar, són “de mínims”.
Clam pels fons directes
Als diferents partits va causar estupefacció que Hisenda no consideri com una de les mesures que genera més consens el fons deslligat dels romanents i el fons de 400 milions per al transport, tenint en compte que són diners gratuïts per als municipis. “La idea és incloure els aspectes més urgents”, apuntaven fonts d’Hisenda, i remarcaven que “en principi, els fons queden fora”. De tota manera, Montero negociarà en els pròxims dies amb els partits per portar al consell de ministres un decret que compti amb suports, no com l’anterior.
Ahir també es van reunir els portaveus de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i el seu president, l’alcalde socialista de Vigo, Abel Caballero, va subratllar que hi ha qüestions que s’han d’aplicar amb urgència. A la tarda hi havia prevista una trobada telemàtica d’alcaldes amb el ministre de Transports, José Luis Ábalos, a qui tenien previst reclamar la necessitat de recuperar el fons de 400 milions per al transport. La presidenta del PSOE, Cristina Narbona, subratllava ahir que el seu partit entoma les derrotes amb “esportivitat” i no va aclarir si hi havia hagut pressions d’alcaldes socialistes per fer corregir. Montero es proposa negociar amb els partits i revertir així el dur revés del Congrés de dijous passat.
LES MESURES QUE APROFITA DEL DECRET ANTERIOR
1. Suspensió de la regla de despesa i ús limitat del superàvit
La principal mesura del nou decret és l’eliminació de la regla de despesa, que és la taxa que el ministeri d’Economia fixa en relació al creixement del PIB i que els ajuntaments no poden superar respecte a la despesa de l’any anterior. A més, Hisenda permetrà que els ens locals facin ús del superàvit, però sempre mantenint l’equilibri pressupostari. L’oposició creu que es podria modificar la llei Montoro perquè no computés en el dèficit.
2. Entregues a compte, liquidació del finançament local i préstecs
Hisenda calcula que reportarà als ajuntaments 634 milions amb el càlcul de la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’Estat, i arribarà a 1.500 milions amb les entregues a compte. El ministeri també ofereix que els ens locals puguin pagar deutes amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social amb recursos del fons d’ordenació. A més, es preveu que les diputacions puguin formalitzar préstecs beneficiosos per als ajuntaments.
LES AJUDES QUE DECAUEN EN LA NOVA PROPOSTA
1. El fons deslligat dels estalvis i el fons de 400 milions per al transport
Hisenda deixa fora les transferències directes als ajuntaments, que és el que molts demanaven, tal com passa amb el fons de 16.000 milions per a les comunitats autònomes. Cauen els 3.000 milions que el govern va acceptar repartir segons criteris poblacionals entre el 2020 i el 2021, sense necessitat de cedir els romanents prèviament, així com un altre fons de 400 milions d’euros per a polítiques relacionades amb el transport. Caldrà veure si és definitiu.
2. La cessió de romanents que es retornaven en 10 o 15 anys
Montero tampoc inclou la fórmula més polèmica de l’anterior decret: la cessió dels romanents a l’Estat -amb el compromís que es retornarien sense interessos en 10 o 15 anys- a canvi del fons de 5.000 milions. L’acord amb Unides Podem rebaixava la xifra a 2.000 perquè els 3.000 restants quedaven deslligats del préstec. En la nota d’ahir d’Hisenda, tampoc s’esmenta que les entitats locals participin del repartiment del fons de 140.000 milions de la UE.
![La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a la tribuna del Congrés](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
