El Suprem confirma la condemna al PP per la Gürtel però elimina les al·lusions a la caixa B

Estima parcialment el recurs dels populars tot i que no té efectes pràctics

El Suprem ha ratificat aquest dimecres, en línies generals, la sentència de l’Audiència Nacional que el maig del 2018 va propiciar un gran terratrèmol polític a Espanya, que va desembocar en el triomf de la moció de censura contra Mariano Rajoy tan sols una setmana després de dictar-se. La sala penal constata que tant el PP com l’exministra Ana Mato es van lucrar amb els delictes comesos durant la primera etapa de la trama Gürtel (1999-2005), encara que no coneguessin les corrupteles. Ara bé, estima parcialment el recurs dels populars i elimina les al·lusions a la caixa B del PP per considerar-les fora de lloc perquè no se’l jutjava per aquests fets i no es va poder defensar.

L’apunt, més enllà de ser un petit baló d’oxigen pel que fa a l’argumentari per al partit de Pablo Casado, no té cap efecte pràctic perquè el presumpte finançament il·legal del PP continua investigant-se als jutjats i encara no s’ha vist per a sentència. Els populars ja han denunciat aquest dimecres que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa a través d’una “mentida”, mentre que el PSOE ha considerat que el Suprem no ha fet més que ratificar els arguments que van portar a la moció de censura contra Mariano Rajoy.

El que considera el tribunal és que l’Audiència Nacional no hauria hagut de mencionar la caixa B del PP perquè se’l jutjava només per una qüestió de responsabilitat civil a “títol lucratiu” –no penal–, però també entén que en la sentència s’utilitzessin totes les proves que afectaven el partit per ser “el nexe comú que serveix d’amalgama al conjunt d’episodis” de corrupció que es declaren provats, cosa que inclou la caixa B, recollida en la comptabilitat a mà de l’extresorer del PP Luis Bárcenas, on apareix el nom d’un tal M. Rajoy que el partit sempre ha negat que fos l’expresident espanyol.

Però, més enllà d’això, el Suprem fa seus els arguments de l’Audiència Nacional i constata que la trama Gürtel va crear “un autèntic sistema de corrupció que va manipular la contractació pública a través de la relació d’influents membres del PP”. I afegeix: “Era una estructura de col·laboració estable, consistent en la prestació de múltiples i continus serveis relatius a viatges, organització d’esdeveniments, congressos, etc., dins de la normal activitat del partit polític”.

51 anys de presó per a Correa

Per això el tribunal ratifica a grans trets –només fa uns petits ajustaments– les penes al total de 29 membres de la trama corrupta i no absol cap dels condemnats malgrat els múltiples recursos presentats –un total de 49–. Al capitost de la Gürtel, l’empresari Francisco Correa, li manté una pena similar de 51 anys de presó (li treu 11 mesos), mentre que rebaixa de 33 anys a 29 la de l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, i de 15 a gairebé 13 anys de presó la de la seva dona, Rosalía Iglesias, que haurà d’ingressar-hi ja que ara la sentència, tot i que es pot recórrer al Constitucional, ja és ferma i s’ha d’executar. També haurà d’entrar a la presó Jesús Sepúlveda, exalcalde de Pozuelo de Alarcón (Madrid) i exmarit d’Ana Mato, condemnat en ferm a 14 anys i 4 mesos.

245.493 euros de multa

Pel que fa al PP, haurà d’abonar gairebé 245.493 euros de multa pels actes electorals que es van dur a terme a Majadahonda i Pozuelo, al constatar-se que es va produir un enriquiment il·lícit en perjudici dels interessos de l’Estat. De fet, el Suprem puntualitza que el partit no s’hauria hagut d’enfrontar a aquesta situació si en el seu moment hagués tornat els diners de la trama.

Més contundent és amb Bárcenas. En la sentència, de 1.843 folis i dictada per unanimitat, afirma que l’extresorer del PP va ser una peça fonamental de l’entramat corrupte. El tribunal considera provat que l’extresorer, “al marge de l’activitat delictiva” que va dur a terme de la mà d’altres condemnats, va fer pel seu compte i quan ho precisava en col·laboració de la seva dona, “una altra activitat dirigida a enriquir-se de manera il·lícita fent de mitjancer en altres adjudicacions d’obres o apropiant-se de fonts del PP”. Constata així que va acumular un gran patrimoni que va amagar a través d’un entramat financer d’entitats bancàries suïsses.

Què farà ara Bárcenas?

Caldrà veure com respon Bárcenas a l’entrada a presó de la seva dona. L’extresorer del PP sempre ha amenaçat amb posar el ventilador si Rosalía Iglesias acabava entre reixes. Sorprenentment l’Audiència Nacional no va dictar-ne l’ingrés el maig del 2018, però ara el Suprem constata que Iglesias “tenia ple control i capacitat de gestió sobre els comptes bancaris de la seva titularitat” i rebutja que la seva participació a la trama es limités a “plasmar la seva firma a certa documentació”.

Amb una llarga perspectiva entre reixes, Bárcenas podria aprofitar la nova comissió d’investigació al Congrés sobre la trama Kitchen, on justament s’investiga el presumpte espionatge per part del PP a l’extresorer i la seva dona amb fons reservats –que ha portat a la imputació de l’exministre Jorge Fernández Díaz per part de l’Audiència Nacional–, per complicar encara més la situació judicial dels populars.

Casado ha evitat aquest dimecres reaccionar a la sentència i ha llançat el seu equip a defensar que la moció de censura va ser “injusta” i que “Sánchez va mentir”. Des del govern espanyol han mostrat “preocupació” per una condemna així al principal partit de l’oposició.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF