Entrevista

Guillem Balboa: "No sé quina part de 'som un partit sobiranista' no s'ha entès"

L'exbatle d'Alaró torna a ser cap de llista al Congrés a les eleccions del 10-N, aquesta vegada amb la coalició MÉS-Esquerra

Guillem Balboa (Malabo, 1965) torna a ser cap de llista a les eleccions del 10 de novembre, malgrat que la coalició Veus Progressistes no va aconseguir cap diputat el passat 28 d'abril. L'exbatle d'Alaró considera que el context és diferent i que MÉS-Esquerra sí que té possibilitats ara. Passi el que passi, el també cocoordinador de MÉS per Mallorca haurà d'afrontar la renovació del partit en el congrés que haurà de servir perquè els ecosobiranistes superin les diferències que varen marcar el període de negociació del pacte de govern.

Tornau a ser candidat de MÉS-Esquerra després de no haver aconseguit cap diputat les passades eleccions. Repetir és la fórmula més adequada?

La fórmula és adequada. Quan fas una aposta, val la pena mantenir-la i donar-li temps perquè tingui un determinat resultat. A més, aquestes eleccions són molt rares. Han passat sis mesos des de les anteriors, i era lògic mantenir la fórmula. D'alguna manera, consideram que aquests comicis són un frau als votants, als ciutadans. Quasi diria que són un frau reincident. 

Per què?

El senyor Sánchez ens va convèncer d'anar de la mà per fer una moció de censura a Mariano Rajoy i aconseguir una sèrie d'objectius. On són? A hores d'ara no els hem vist. Sánchez va tenir el suport de partits independentistes i que representen l'esquerra alternativa. Després d'això, aquest senyor ens va dur a les eleccions d'abril, reclamant vot útil. Hem vist la inutilitat de tota aquesta estratègia mesos després. 

A les eleccions d'abril, va semblar que hi havia una possibilitat real perquè Veus Progressistes aconseguís un diputat i no va passar. Ho veis possible ara amb MÉS-Esquerra?

Hi ha alguns elements que ens fan pensar que tenim una oportunitat. Les passades eleccions varen estar molt marcades per l'emergència i el vot útil, especialment pels dos partits d'esquerres, PSOE i Podem, que varen ser els més votats. Nosaltres sempre hem patit el vot útil, i això va ser molt radical, intens i efectiu les eleccions passades. Però en el poc temps que ha passat fins a la repetició d'eleccions, s'evidencia que el vot útil és inútil per la gent. Es veu que no ha funcionat. Tenim el llindar de vots que necessitam a les autonòmiques i les municipals, però hi ha gent que ha canviat el xip a les estatals. En aquesta ocasió, aquest canvi no es produirà.

Per què pensau que no es produirà?

Perquè no hi ha hagut temps de perdre la memòria entre una elecció i una altra. De fet, ara posam a examen les eleccions anteriors. 

En pocs mesos han passat moltes coses. A les Balears, la fallida de Thomas Cook ha provocat un terratrèmol en el sector turístic. A Catalunya, la situació ha esclatat arran de la sentència als presos polítics. Com creis que influirà això en el vot de la gent?

És difícil saber-ho. Nosaltres parlam de situació de triple crisi. Tenim una crisi ambiental claríssima, amb moviments de joves que es manifesten i totes les evidències científiques clamant per la urgència de reduir emissions. Al mateix temps, estam davant d'una crisi política del sistema polític espanyol. El règim del 78 ha col·lapsat. Tenim una tercera crisi, la qual acabarà sent una profecia autocomplerta: anam cap a una crisi econòmica. Però no sé com pot influir tot això electoralment. La gran qüestió és saber si tota aquesta aventura on ens ha ficat el senyor Sánchez ha valgut la pena. No s'ha resolt cap dels problemes que ell va prometre arreglar: llei Montoro, reforma laboral del PP, llei mordassa, el finançament de les comunitats autònomes... Hem perdut mesos i ara diu que hem de tornar a votar.

El Pacte ha passat per moments de desacord a les Balears i la dreta demana a Armengol que trenqui amb MÉS pel seu sobiranisme. Com estan les coses en el Govern?

Es diu molt que el Pacte tremola. Però vàrem pactar un full de ruta molt concret que es diu Acords de Bellver amb el PSIB i Podem. La nostra funció en aquest pacte és garantir que es duguin a terme els acords i recordar què significa ser d'esquerres. Però manifestarem de manera clara tot allò amb què no estem d'acord. Fa la sensació que manca cultura de coalició. Això també es va evidenciar per part del PSOE durant les negociacions del Pacte. Que hi hagi coalició no vol dir que hi hagi entreguisme. Som en el Govern per condicionar unes determinades polítiques. La democràcia és així, i la ruptura del bipartidisme també implica això. Ara que sembla que alguns obliden què és ser d'esquerres i es desdibuixen cap a la dreta, la nostra funció és ser allà per recordar que volem polítiques d'esquerra. 

S'ha criticat molt la presència de MÉS a la signatura de la Declaració de la Llotja de Mar, un document per l'autodeterminació, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. S'està banalitzant la manca de democràcia?

No sé quina part de "som un partit sobiranista" és la que no s'ha entès. Si la majoria de partits sobiranistes de l'estat espanyol fa una crida, coincideix en un diagnòstic de la situació, fa una reflexió conjunta i, a més a més, es planteja un full de ruta sobre la situació i la sortida, MÉS per Mallorca ha de ser allà. No sé per què s'escandalitza la gent. S'està banalitzant molt i s'estan posant cortines de fum per intentar amagar el que en el fons és molt evident: no estam en una situació d'aturada o bloqueig, sinó d'involució completa d'un sistema de llibertats i democràtic que pateix perills. El darrer atemptat contra el règim de llibertats és la sentència contra els presos polítics catalans. Encara no hem acabat de veure'n els efectes, que poden ser devastadors per qüestions tan bàsiques com la protesta, la queixa i la dissidència. 

La socialista Carmen Calvo ha col·locat MÉS al límit de la legalitat i l'extrema dreta n'ha demanat la il·legalització. Com us agafau això?

Nosaltres no trivialitzam ni frivolitzam aquestes declaracions, que poden sonar una mica fora de to. La primera reacció pot ser riure, però aquests tipus de discursos van creant un clima de normalització per restringir determinades idees polítiques. 

Quan els diputats de MÉS per Mallorca varen abandonar el ple del Parlament balear en protesta per la sentència al Procés, l'extrema dreta va intentar boicotejar les seves declaracions. Com vàreu viure la situació i les crítiques que va generar?

Això evidencia com és de feble la nostra cultura democràtica. El parlamentarisme hauria de ser prou ampli perquè es puguin donar escenificacions de protesta o posicionament polític. Els nostres diputats es varen aixecar, varen sortir i varen fer una declaració per evidenciar una qüestió que, tot i no estar a l'ordre del dia, mereixia ser present al Parlament. Si Vox es vol posar al darrere nostre amb cartells, que vinguin i ho facin, perquè defensam la llibertat d'expressió. Però calia posar damunt la taula un debat a tots els parlaments de l'Estat. No oblidem que a la presidenta del Parlament de Catalunya li han caigut 11 anys per permetre el debat dins la seva cambra. Per això vàrem fer un acte simbòlic. El renou posterior explica molt bé en quin moment estam.

Després d'eleccions arribarà el congrés de MÉS per Mallorca. En quina situació es troba el partit?

És un congrés de renovació. Estam en un context de crisi, el qual ens durà a moments molt durs. D'una banda, no sembla que la crisi catalana s'hagi de solucionar gaire. A més de la situació política de l'Estat, s'ha de tenir en compte que hi haurà contenció de despesa. És un bon moment per renovar i reforçar al màxim el partit. I no només des del punt de vista dels òrgans, que ja ens tocava, sinó també els discursos i l'organització.

Teniu la perspectiva del temps respecte de l'anterior intent de renovació del partit, que va aixecar molta oposició entre bona part de la militància. Com ho valorau ara?

Varen ser moments durs, de tensió. Però l'executiva va tenir flexibilitat i cintura. Defens la decisió que es va prendre inicialment, perquè era necessari que la formació entràs en una fase de renovació. Però vàrem tenir la capacitat d'escoltar la militància, que ens deia que s'havia de pautar millor. D'això ve tot aquest horitzó que arriba al congrés de novembre. Són situacions per les quals passen totes les organitzacions, i han de servir per renovar i enfortir projectes.

Com estan funcionant els canvis que es varen fer: Miquel Mir com a conseller de Medi Ambient i Vicenç Vidal com a senador autonòmic?

La feina de Vicenç Vidal com a senador autonòmic és espectacular, i més encara si la compares amb el treball dels altres representants electes. El mateix passa amb el paper que està jugant Miquel Mir. És una persona que té una gran capacitat i està agafant una experiència destacable. Són dues peces molt bones.

Quin és el nom de futur del partit: Antoni Noguera, Miquel Oliver...?

Ho sabrem aviat, en el congrés. Però caldrà tenir en compte en el futur qualsevol dels dos noms.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF